El Fons Monetari Internacional (FMI) revisa a l'alça –en cinc dècimes, fins al 2,4%– les previsions de creixement de l'economia espanyola per a aquest 2024 per la tirada de les exportacions i el consum. No obstant això, l'organisme que dirigeix Kristalina Georgieva adverteix dels "riscos" que per a aquest creixement pot suposar la "fragmentació política interna" així com la possible "infrautilització" dels fons europeus Next Generation.

Si bé va revisar a l'alça la previsió de creixement per a l'economia espanyola aquest any, fins al 2,4%, va mantenir el pronòstic per a 2025 i 2026, que situa en el 2,1%. En un informe, l'FMI va destacar el "sòlid i continuat" acompliment d'Espanya el 2023, que va créixer un 2,5%, i que va demostrar una "notable resistència" davant de la incertesa mundial i l'enduriment de les condicions financeres, segons informa Europa Press.

L'FMI va destacar que el comportament de les exportacions de serveis ha estat "sòlida" i que, juntament amb el consum públic, han estat els principals motors del creixement recent. D'altra banda, el mercat de treball ha mantingut els seus "bons resultats", especialment per l'afluència d'immigrants i l'augment de la taxa d'activitat.

Tanmateix, malgrat el recent repunt, la inversió segueix per sota dels nivells de finals de 2019, i aquesta debilitat ha contribuït al baix creixement de la productivitat, segons l'FMI. A més, malgrat el "significatiu" descens de la taxa d'atur, aquesta continua sent la més alta de l'eurozona.

Sobre els preus, l'FMI ha manifestat que la inflació general ha caigut "considerablement" des del seu màxim de 2022 i la subjacent també ha seguit una tendència a la baixa recolzada per la contínua transmissió de la desinflació de l'energia als preus dels aliments elaborats i els béns industrials no energètics.

Malgrat la "rigidesa" del mercat laboral, ha apuntat l'FMI, les pressions salarials han continuat "contingudes", en part, a causa de l'escassa prevalença de clàusules formals d'indexació i a l'orientació proporcionada per l'acord salarial assolit el maig de 2023 a nivell estatal.

Per tot això, l'FMI preveu que el creixement espanyol arribi al 2,4% aquest 2024, quatre dècimes més que l'estimació del govern espanyol, i al 2,1% el 2025 (dues dècimes més que la previsió d'Espanya), principalment pel creixement més gran de la demanda interna. "S'espera que el consum privat s'enforteixi a mesura que la taxa d'estalvi de les llars es normalitzi gradualment i els ingressos salarials reals continuïn augmentant de forma constant", segons s'apunta en l'informe.

Així mateix, la inversió privada es beneficiarà de la relaxació de les condicions financeres i del desemborsament dels fons Next Generation (NGEU). L'FMI ha anticipat que tant la inflació general com la subjacent continuaran disminuint durant 2024-2025 i s'aproparan a l'objectiu del 2% fixat pel BCE abans de mitjans de 2025.

Fragmentació política

La incertesa al voltant de les perspectives s'ha equilibrat, però els riscos continuen decantant-se a la baixa per al creixement i a l'alça per a la inflació. Així, els riscos per al creixement es troben en la fragmentació política interna, la possible infrautilització dels fons del NGEU, un alentiment mundial i la fragmentació geoeconòmica. Els riscos per a la inflació serien un possible repunt dels preus mundials de l'energia i un augment dels costos laborals unitaris més ràpid del previst.

Reforma tributària

En la seva declaració, els tècnics de l'FMI destaquen la "gran resiliència" mostrada per l'economia i el mercat laboral espanyol, que compta amb unes perspectives "favorables". En aquest context, s'ha instat a mantenir l'estabilitat macroeconòmica i abordar els reptes estructurals d'Espanya a fi de fomentar la convergència dels nivells de vida del país amb els de nacions més desenvolupades. El cos tècnic de l'FMI ha celebrat la "contínua millora de les finances públiques i el compromís de les autoritats amb la disciplina fiscal" malgrat el difícil entorn polític.

L'FMI afegeix que en els propers anys caldrà una consolidació fiscal "sostinguda" i "favorable" al creixement, que haurà de recolzar-se en un "pla fiscal explícit" a mig termini. Aquest haurà de reduir les ineficiències tributàries i l'ampliació de la base impositiva a fi de reconstituir les reserves fiscals i mantenir el deute en una trajectòria descendent.

Igualment, ha subratllat la necessitat de garantir que els gravàmens extraordinaris sobre els bancs i les empreses energètiques, en cas de fer-se permanents, es dissenyin "adequadament" per minimitzar possibles distorsions. També s'haurà de garantir la sostenibilitat del sistema de pensions. D'altra banda, s'ha ressenyat la fortalesa del sistema financer, encara que ha apostat per incrementar els matalassos anticrisi.

Mercat laboral

Així mateix, l'FMI ha indicat que ha de reduir-se la dualitat del mercat laboral i integrar de manera més adequada les seves polítiques actives i passives. També ha esmentat la necessitat de dissenyar "acuradament" les futures iniciatives de política del mercat laboral per evitar qualsevol efecte no desitjat sobre l'ocupació i el creixement.

Finalment, l'FMI ha recomanat optimitzar l'ús dels fons europeus, entre altres coses, mitjançant la millora de la coordinació entre administracions i amb reformes i inversions que augmentin la productivitat. Els tècnics també van assenyalar que impulsar l'oferta d'habitatge és "clau" per millorar la seva assequibilitat.