La patronal Foment del Treball ha instat aquest dimecres el nou govern que es pugui formar a Espanya de l'impacte que provocarà l'afebliment de l'economia, una tendència que s'ha evidenciat amb els indicadors del primer semestre de 2023. En aquesta tessitura, els economistes de la patronal recomanen al futur executiu "reforçar l'agenda econòmica i política" i dur a terme "reformes estructurals" per afrontar un context econòmic dèbil i elevar la productivitat. Entre les conseqüències: l’afebliment de l’economia es veurà reflectit en una menor recaptació, com per exemple l’IVA, i els ajustos que hagin de realitzar-se en relació amb el dèficit públic hauran de venir del costat de la despesa i no dels ingressos. "Cal una política econòmica que ajudi el conjunt del país. Una agenda política, econòmica i social potent per fer front a l'afebliment de l'economia. I activar reformes estructurals per millorar els nivells de la productivitat, que estan baixos, com abans de la pandèmia", ha dit el secretari general de Foment, Salvador Guillermo.

En matèria de finances públiques, el darrer informe de conjuntura de Foment determina que els ingressos per recaptació van augmentar a causa de l’increment de les rendes nominals per la inflació. A Espanya, a més, es va optar per l’aplicació d’impostos específics, bàsicament al sector energètic i bancari, que a diferència d’altres països europeus en els quals es van gravar els beneficis extraordinaris, a Espanya va ser la xifra de negoci (OCDE, setembre 2023). A més, constata l'existència de nous impostos com el de grans fortunes, al qual Foment ja ha fet públic reiteradament el seu rebuig. 

Espanya ha registrat "una desacceleració de l'economia, especialment del consum privat i les exportacions", indica darrer Informe de Conjuntura Econòmica, corresponent al segon trimestre de l'any. En aquest període, s'ha reduït l'aportació de la demanda exterior, “amb un estancament de la indústria i una desacceleració dels serveis”, encara que a Catalunya aquests sectors han pujat. 

Durant el període analitzat per la patronal, s'han mantingut les hores treballades i el mercat de treball ha mostrat "indicadors encara resilients en termes d'ocupació i afiliació". La morositat bancària s'ha mantingut "en mínims", però ha augmentat el cost de crèdit i han caigut els préstecs a les llars espanyoles. Però, al seu torn, s’observa un fort augment del cost del crèdit, amb caigudes dels préstecs a llars des del mes de febrer, per la reducció de les hipoteques i la moderació del crèdit al consum. També es contreu el crèdit a empreses.

La tendència general de la inflació ha estat descendent, tot i que la subjacent ha estat en nivells elevats. No obstant això, els economistes preveuen que la inflació registrarà augments "apreciables" fins al desembre, a causa de la baixada del preu dels productes energètics a finals del 2022. La patronal ha coincidit amb la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE), que espera que l'any tanqui amb un IPC del 4,8% i que el 2024 sigui del 2,1%. Aquesta "inflació més persistent" obligarà els bancs centrals a tenir uns tipus d'interès alts o fins i tot incrementar-los, amb la qual cosa caldrà veure què passa amb la morositat que, ara per ara, "es manté en mínims". Cal recordar, diuen el director d'Estudis i Economia de Foment del Treball, Salvador Guillermo, i el president de la comissió d'Economia i Fiscalitat, Valenti Pich, que aquesta variable està fortament correlacionada amb la taxa d’atur que, de moment, també s’ha reduït.