Indignació patronal contra l’acord del Govern de Salvador Illa amb els Comuns que modifica la fiscalitat sobre l’habitatge. Foment del Treball i l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE) adverteixen que l’acord polític anunciat la setmana passada no va a favor de facilitar l’accés a l’habitatge sinó que contribuirà al seu encariment.

Els presidents de Foment del Treball i de l’APCE, Josep Sánchez Llibre i Xavier Vilajoana, han comparegut aquest dilluns en roda de premsa per avisar que s’han proposat “evitar” que l’acord polític es converteixi en decret llei. No obstant, a preguntes dels periodistes, no s’han pronunciat si es plantegen la via judicial per impedir-ho.

Govern i Comuns van acordar la setmana passada “una reforma fiscal per destinar més ingressos a polítiques d'habitatge social i combatre l'especulació immobiliària”, segons van anunciar en un comunicat. Aquest acord modificarà l’Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP), creant dos trams nous en la transmissió d’immobles i incrementant del 10% al 20% aquest impost als grans tenidors. L’acord també preveu augmentar en un 100% l’impost sobre estades en establiments turístics, fet al qual s’oposa Foment del Treball.

Sánchez Llibre ha indicat que podria entendre que les dificultats econòmiques del Govern impedeixen una reducció d’impostos com la que desitjaria Foment, però que aquest acord amb els Comuns va en la direcció que Catalunya esdevingui “un camp de mines fiscal” que li farà perdre atractiu per captar inversions i talent.

Si acaba en decret llei, Sánchez Llibre ha subratllat que no suposarà més riquesa perquè “va en el camí de redistribuir la misèria en el nostre país”. En el cas de l’impost de Transmissions Patrimonials (ITP), un català paga entre el 10 i 11%, quan en altres comunitats està entre el 5,5% i 6%, però si s’aprova el decret de la Generalitat, se situarà entre el 10% i el 13%.

La duresa amb la qual s’ha expressat Sánchez Llibre contrasta amb la “complicitat” que fins ara ha tingut amb el Govern de Salvador Illa, que ell mateix ha reconegut.

47 modificacions legislatives en 10 anys

Però Xavier Vilajoana encara s’ha mostrat més contundent en la roda de premsa: “estem cansats, decebuts, molt emprenyats” pel fet que “legislen d’un dia per l’altre sense saber com funciona el mercat de l’habitatge al nostre país”. Ha recordat que s’han produït 47 modificacions legislatives en 10 anys relacionades amb l’habitatge. “No són capaços de parlar i consensuar? Sembla que no”, ha dit sobre l’actuació dels polítics.

S’ha mostrat indignat contra els polítics que utilitzen el verb “especular” per referir-se a la promoció immobiliària perquè no es dediquen a l’especulació. “És d’una ignorància suprema. Saben qui fa negoci de veritat amb l’activitat immobiliària? Les administracions”, ha dit. Ha recordat que el 25% del preu d’un habitatge són impostos. “Si legislen de forma diferent, demà poden fer abaixar el cost de l’habitatge”, però ha augurat que, si tira endavant el decret, “tornarem a parlar del problema de l’agreujament de l’accés a l’habitatge”. En l’actualitat, la compra de sòl es grava amb un 10%, però amb el decret s’incrementarà al 20%.

“Si multipliquem per dos el gravamen de l’ITP, estarem fent encara més difícil l’accés a l’habitatge”, afirma Vilajoana, qui ha explicat que entre un 20% i un 25% del preu final d’un habitatge és cost fiscal, incloent-hi els impostos estatals, catalans i municipals, que amb aquest nou gravamen s’incrementarà per sobre del 25%. “Si les administracions realment volguessin incidir en el preu de l’habitatge només caldria que reduïssin aquest percentatge, encara que només fos una part. I és una mesura que poden implementar demà mateix”. A sobre, ha denunciat que no hi ha una veritable política d’habitatge públic perquè la inversió en aquest camp és “miserable”.

Ha indicat que estan rebent trucades de particulars que no han pogut escripturar els pisos tot i tractar-se d’operacions tancades fa mesos. Un problema és que es considera gran tenidor als promotors d’habitatge, tot i que es tracta d’uns actius “circulants”.