Foment del Treball demana al govern espanyol que reflexioni i desisteixi de la voluntat de prorrogar l’impost a la banca que es va establir el 2022 per gravar els suposats beneficis extraordinaris dels bancs per la pujada de tipus d'interès. La patronal avisa que la perpetuació de l’impost tindria un impacte negatiu real a la concessió de crèdit. "S’ha de repensar: no es poden fer ordinàries mesures extraordinàries", alerta en un comunicat difós aquest dilluns.

L'organització empresarial que lidera Josep Sánchez Llibre quantifica l'impacte que tindria aquesta mesura a Catalunya, i més concretament al teixit empresarial. Alerta a l'executiu de Pedro Sánchez que l’aprovació d’un impost permanent a la banca té a Catalunya un impacte directe immediat de prop de 15.000 milions d’euros via restriccions de crèdit per a inversions productives. 

Aquesta xifra de 15.000 milions d’euros ve de l’estimació que hi hauria 9.500 milions d’euros menys en crèdit a Catalunya per finançar inversions productives. "Això significaria menys inversió, menys competitivitat, menys creixement i menys creació d’ocupació per a Catalunya, en un moment clau per al futur i amb enormes reptes que cal abordar sense dilació, com apunta l'informe Draghi i també l’informe Letta, que apunta que la pèrdua d’unitat de mercat està xifrada en un 10% del PIB", ha manifestat la patronal en un comunicat difós aquest dilluns.

Tanmateix, amb aquest teló de fons, els empresaris creuen que com a conseqüència el crèdit serà més escàs per a les empreses catalanes i espanyoles i "provocarà la deslocalització d’activitats més globals del sector financer, que actualment aporten valor afegit, ingressos, inversió i llocs de treball qualificat".

En risc l'obra social de La Caixa

Alhora, Foment determina que, si es manté aquesta pressió fiscal, es generarà una pèrdua de valor de les entitats financeres impactades i, per tant, entre altres afectes, es posa en risc la continuïtat de l’acció de l’Obra Social de la Fundació La Caixa.

La patronal fa referència als orígens de l'aplicació d'aquest impost extraordinari en un moment en què s’esperaven grans necessitats a causa de les crisis de la Covid-19 i de la guerra a Ucraïna. "Des de llavors la conjuntura econòmica ha variat, han pujat els tipus i també els resultats bancaris, però en realitat ho han fet menys que en la resta de sectors".

A banda, i seguint els plantejaments i anàlisis del mateix govern central es pot dir que no hi ha hagut crisi. El creixement econòmic s’ha mantingut a nivells molt positius: 2,7% el 2023, i per 2024 s’espera un 2,8%, molt per sobre de la mitjana de l’eurozona. És més, els tipus ja estan baixant i l’impost impactarà negativament en els resultats i en les inversions.

Efecte sobre els estalviadors

D'altra banda, la patronal s'aferra a les advertències fetes pel Banc Central Europeu sobre aquesta mena d'impostos que també "llasta els bancs a la borsa". L'Institut Espanyol d'Analistes calcula un efecte negatiu en la valoració dels recursos propis entre el 13% i el 14%, però que podria arribar a un 22%, segons informa Foment. "Això implicaria una pèrdua de valor per als accionistes de les entitats catalanes de 6.300-6.800 milions d’euros, que podria arribar als 11.000 milions en funció de les característiques finals dels impostos", han calculat els empresaris.

Foment demana al govern central que en aquesta reflexió avaluï a qui afecta la mesura, bàsicament accionistes i estalviadors, més que a les entitats mateixes. Petits estalviadors majoritàriament, que en termes reals hi perden si inverteixen en accions d’una entitat bancària i no en una empresa industrial o en accions de bancs internacionals, per exemple.