El president de la patronal catalana Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre ha anunciat que impulsarà un recurs d'inconstitucionalitat contra l'impost de grans fortunes perquè considera que vulnera l'autonomia financera de les comunitats autònomes, el principi de seguretat jurídica i el de la capacitat econòmica dels contribuents. I, per tot plegat, ha remarcat aquest dimecres en roda de premsa, que "és un impost confiscatori" i reclama al govern espanyol de Pedro Sánchez que "respecti els empresaris perquè ha aprovat sense diàleg normes que perjudiquen l'economia productiva, afecten la seguretat jurídica i generen pèrdua de confiança". La posada en escena no ha estat casual. Sánchez Llibre s'ha recolzat, al seu costat, de Virginia Guinda, actual vicepresidenta de Foment, però també qui va disputar la presidència de la CEOE a Antonio Garamendi en les darreres eleccions a la patronal espanyola celebrades el passat 23 de novembre.
Sánchez Llibre també ha mostrat la seva preocupació per "les decisions precipitades que pren el govern" i que, segons ell, afecten greument l'economia productiva. També ha criticat que s'estiguin prenent decisions "sense cap mena de diàleg previ" i ha assegurat que aquest fet afecta la seguretat jurídica i financera del país. D'altra banda, ha demanat "respecte" cap als empresaris i ha lamentat que aquest nou impost s'hagi aprovat amb, en les seves paraules, tècniques parlamentàries poc justificades: "No és manera de legislar anunciar als mitjans un impost als beneficis extraordinaris, si donar més concreció", ha conclòs.
Cos a cos entre Foment i CEOE?
Així doncs, aquest anunci de Foment va en dues direccions: dirigit a La Moncloa, però també a Garamendi ja que s'avancen com a patronal per reclamar l'exempció d'un impost que afecta el conjunt de l'empresariat de tot l'Estat. De fet, en altres reclams, sí havien anat de la mà. Un exemple és l'impost de patrimoni que va fomentar una reunió el febrer del 2021 entre la CEOE i Foment amb el Defensor del Pueblo per instar-li que interposés un recurs d’inconstitucionalitat contra l’article 66 de la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat de 2021, en el qual s’eleva el tipus marginal màxim de l’Impost de Patrimoni, del 2,5% al 3,5%, i s’atorga caràcter indefinit al tribut. Així doncs, el contribuent haurà de liquidar el seu patrimoni, fins i tot a un valor de mercat inferior al taxat a efectes tributaris, per poder pagar l’Impost sobre el Patrimoni, d’acord amb l’article de la Llei de PGE que es pretén recórrer. Ambdues patronals, consideraven que "en el moment actual, el rendiment que generarà un patrimoni subjecte està raonablement per sota del tipus impositiu, havent d’afegir-se, a més, que qualsevol rendiment d’aquest patrimoni ja haurà tributat prèviament per IRPF". Aquella iniciativa, finalment, es va fer factible a través del Partit Popular que va tramitar la proposta.
Quin recorregut té el recurs?
Ara, tot i que també la CEOE ha denunciat l'impost a les grans fortunes, no han sigut actius. Si la proposta d'inconstitucionalitat ara progressa, també dependrà del seu suport polític. Així doncs, cal recordar que tan sols les comunitats autònomes, el Defensor del Poble i una cinquantena de diputats o senadors poden interposar aquesta acció judicial davant el Tribunal Constitucional. Des de Foment, demanen que els parlamentaris tornin a escoltar les seves demandes que també han detallat en un informe jurídic. Però els catalans no són els únics que han tirat endavant sols, també els empresaris d'Andalusia i Madrid ja han plantejat i fet públic el seu rebuig a aquest impost. En paral·lel, des de la CEOE tan sols hi ha paraules, però cap acció. Les darreres declaracions de Garamendi es remunten al passat mes de setembre quan va titllar "d'error i equivocació" la proposta de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero.
Què diu l'impost?
Aquest impost conegut com de solidaritat de les grans fortunes és un gravamen que suposa la resposta del govern espanyol a les rebaixes fiscals escomeses per algunes comunitats autònomes, principalment a l'impost de patrimoni. Les claus del tribut són augmentar la recaptació i evitar que les grans fortunes escapin de les bonificacions fiscals que algunes comunitats han aplicat a l'impost de patrimoni i ho han de pagar els contribuents amb una fortuna de més de tres milions d'euros nets, un cop descomptats els mínims exempts. Hisenda calcula que abonaran aquest nou tribut uns 23.000 contribuents , un 0,1% del total. En principi, l'impost estarà en vigor durant els exercicis 2023 i 2024 , però el Govern no descarta incorporar-lo de manera permanent al sistema fiscal.