Foment del Treball proposa un procés de transició, amb una data límit, en l’aplicació del nou model de finançament que han acordat el PSC i ERC, que defensa i considera que també beneficiaria a les altres comunitats. La patronal que lidera Josep Sánchez Llibre ha exposat el seu posicionament favorable a l’acord, si bé amb matisos sobre la seva implementació, l’endemà de reunir-se amb el president de la Generalitat, el socialista Salvador Illa (fotografia superior).
En un comunicat que han fet públic aquest dimarts, Foment subratlla que és “una realitat innegable” que Catalunya necessita més recursos com també passa amb altres comunitats. En aquest sentit, recorden que “aquestes mancances financeres no permeten garantir serveis públics bàsics de qualitat ni disposar de les infraestructures necessàries”. Com ha denunciat repetidament aquesta patronal, el dèficit d’inversió en infraestructures en el període 2009-2023 s’eleva als 42.500 milions d’euros, mentre que el controvertit concepte de dèficit fiscal, ja sigui pel mètode del flux monetari o bé pel de càrrega-benefici, “mostra un sistemàtic infrafinançament de la Generalitat”.
Reitera que l’actual model de finançament “sembla esgotat i no fomenta la transparència i la corresponsabilitat fiscal”, ja que es va dissenyar el 2009 per a un període de cinc anys. Per això, animen a encarar la reforma del model. Apunten que Catalunya ja va liderar el canvi durant el mandat del govern del PP el 1996, amb un ajustament estructural que es va consolidar sota mandat socialista el 2009, “amb unes propostes que, si bé van sorprendre inicialment, van acabar per ser acceptades pel conjunt de comunitats”.
Sobre l’acord del PSC i ERC, Foment considera que “Catalunya lidera una proposta que, per la seva pròpia dimensió, cal que es desenvolupi progressivament, amb mecanismes de transició i, si escau, a ritmes diferents”. Però sempre amb un “compromís de permanent avaluació i rendició de comptes”.
Recorden que l’acord entre el PSC i ERC arriba en un moment en què la gran majoria d’experts coincideixen en tres consideracions: primer, un model de finançament ha de disposar de mecanismes que facilitin la seva adaptació a un entorn canviant. Segon, els tres elements clau del model -ordinalitat, anivellació i equitat vertical- han de complir amb el propòsit per al qual van ser dissenyats, fet que requereix la seva avaluació transparent i continuada. I tercer, el model ha de garantir l’autonomia financera i la corresponsabilitat tributària.
“No hi caben les amenaces ni les urgències”
Entenen que la reforma del model de finançament “requereix un consens sustentat en una visió a llarg termini”. Per això, en un marc de negociació transparent, adverteixen que “no hi caben les amenaces ni les urgències”.
Des de Foment es proposa que, mentre no s’implementi el nou model “cal un mecanisme de transició que actuï de facilitador del canvi i replantegi urgentment”: primer, la reducció del nivell d’endeutament de les comunitats, compensant la part de deute autonòmic "causat pel infrafinançament conseqüència de tants anys d’inconsistència del model actual". Segon, la modificació i revisió de l’estructura, dotació i funcionalitat dels requeriments per a l’accés al Fons de Finançament de Compensació Interterritorial. I en tercer lloc, la revisió del sistema actual de retencions i lliuraments a compte que realitza el govern central.
Davant aquesta situació, subratllen que "cal pactar una transició amb una data límit": determinar els anys que durarà; consensuar mitjançant l’estudi dels comptes territorialitzats l’impacte que produeix el nou model; i ajustar les obligacions i resultats obtinguts. És a dir, avaluar constantment i reajustar de forma dinàmica.