El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha avançat que la patronal catalana presenta un dictamen sobre la inconstitucionalitat de l’impost sobre les grans fortunes. El president de Foment ha recordat que “aquesta és una conseqüència del pas que ja vàrem fer quan vam impulsar un recurs d’inconstitucionalitat sobre l'impost de patrimoni que ja vàrem presentar justament amb la CEOE”. Sánchez Llibre ha exposat que, com en aquell impost, en aquesta ocasió es veu vulnerada l’autonomia de les comunitats autònomes, la seguretat jurídica dels contribuents i també la capacitat econòmica d’aquest, a banda de considerar confiscatori aquest impost.
Diferència amb l'impost de patrimoni
El passat 28 de desembre de 2022 es va publicar al BOE la Llei 38/2022, de 27 de desembre, per la que va ser creat l'Impost Temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes (ITSGF). Aquest nou impost es configura com un impost complementari de l'impost sobre el patrimoni, per la qual cosa la seva regulació coincideix bàsicament amb la de l'impost sobre el patrimoni. A més, s'ha configurat com un impost de caràcter estatal i no susceptible de cessió a les comunitats autònomes. La seva característica fonamental és que grava amb una quota addicional els patrimonis de les persones físiques de quantia superior a 3.000.000 euros.
D'aquesta manera, al funcionar com un complement de l'impost sobre patrimoni, aquells contribuents que posseeixin un patrimoni superior a 3.700.000 o 4.000.000 euros (en funció de si tenen habitatge habitual en propietat o no), n'hauran de calcular autoliquidació per l'ITSGF, podent deduir la quota de l'impost sobre patrimoni que estiguin obligats a ingressar. Això suposarà que en algunes ocasions el contribuent no haurà de tributar ni declarar l'ITSGF (perquè tota la quota quedi absorbida per l'impost sobre patrimoni) però en altres ocasions, per ser la quota pagada per impost sobre patrimoni inferior a la que correspondrà per l'ITSFG, hauran de declarar i pagar la diferència per la quota corresponent de l'ITSGF. En canvi, en aquelles comunitats on l'impost sobre el patrimoni està bonificat, els contribuents amb un patrimoni superior a 3.700.000 o 4.000.000 euros tributaran íntegrament per aquest nou impost.
On veuen la inconstitucionalitat?
A partir d'aquí i, segons un estudi del despatx Roca i Junyent, es considera que la seva inconstitucionalitat pot tenir camí a recórrer ja que, pel que fa al primer dels principis que podrien entendre's vulnerats, hi ha per damunt de tot el d'autonomia financera de les comunitats autònomes, i "l'ITSGF podria suposar la invasió de competències de les CCAA en gravar un fet imposable molt similar, per no dir idèntic, al gravat per l'impost sobre el patrimoni, i aquest darrer és un tribut que es troba cedit a les CCAA les quals tenen potestat normativa respecte d'aquest en la determinació del mínim exempt, tarifa, deduccions i bonificacions", subratllen en un informe que aquest dimarts s'ha fet públic. I l'altre gran motiu que justifiquen és que, l'ITSGF en algunes situacions "podria arribar a ser confiscatori, sobretot si tenim en compte que és un impost de meritació recurrent. La seva inadequada coordinació amb l'IRPF i el fet d'existir-ne una quota mínima indefugible generen nombroses situacions en què l'atenció del pagament de l'impost tan sols pot ser coberta detraient una part del patrimoni del contribuent".
Les altres motivacions per presentar recurs són la vulneració de la reserva de Llei Orgànica de l’article 157.3 sobre defraudacions de les normes constitucionals sobre iniciativa legislativa del govern espanyol dels articles 87 i 88 de la Constitució. I vulneració del principi de seguretat jurídica (article 9.3 de la Constitució) per incórrer en una retroactivitat en grau mitja o impròpia, això com vulneració del principi de capacitat econòmica i no confiscatorietat. Així doncs, des de Foment també es pregunten si no poden "concórrer exigències d'interès públic per a l'aprovació d'aquesta norma.
En aquest punt també assenyalen que "no semblen concórrer aquestes exigències perquè l'impost s'aprovés amb efectes de l'exercici de 2022". Cal recordar que en l'Exposició de Motius de la norma que ho cregui assenyala les dues finalitats d'aquest nou tribut, és a dir: finalitat recaptatòria i finalitat harmonitzadora. La patronal entén que la finalitat recaptatòria no és tal quan, malgrat si és cert que s'ha elevat la despesa pública, l'Agència Tributària ha augmentat de forma considerable la seva recaptació el 2022.
Foment vol sumar forces amb la CEOE
El dictamen s’ha enviat avui a la CEOE, que fa dues setmanes va plantejar un estudi també que anava en aquesta direcció. Pel president Sánchez Llibre “que hi hagi dos dictàmens dona més opcions a les institucions que poden presentar un recurs com són els grups polítics, les Comunitats Autònomes, el Defensor del Pueblo i els parlaments autonòmics”. Acompanyat de la portaveu de Foment, Virgínia Guinda, qui es va presentar a les darreres eleccions per a la presidència de la patronal espanyola CEOE, ha valorat la necessitat d’una fiscalitat justa per mantenir la competitivitat.
En el cas concret de Catalunya, com a patronal amb seu aquí, Sánchez Llibre ha subratllat que “Catalunya té una fiscalitat excessiva i no ens fa competitius respecte a altres Comunitats Autònomes i també en relació amb altres regions europees” i ha afegit que “no vivim aïllats”. El president de la patronal catalana ha exposat la intenció "d'obrir un debat a la societat catalana perquè tothom hi pugui participar, és un tema de país, i crearem un grup d’experts tributaris per poder extreure conclusions que ajudin a veure on som”. El plantejament del president Sánchez Llibre és poder donar a conèixer els integrants d’aquest grup el mes vinent per tal de poder tenir un informe complet aquest mes d'octubre. “Cal subratllar que hi ha voracitat fiscal aquí, sobre les empreses i sobre les persones, i cal buscar complicitat amb les administracions” ha mantingut Sánchez Llibre. Per aquest motiu president de Foment ha reiterat que “cal fer un debat amb experts, però també amb col·legis professionals, amb persones de la magistratura i poder posar doctrina sobre la taula i influir en els governs per tenir una fiscalitat que pugui generar riquesa i reforçar la cohesió social perquè és preocupant com va creixent la desigualtat social per la crisi de la covid i de la guerra d’Ucraïna”.
Els altres impostos "inconstitucionals" catalans
El líder patronal ha assenyalat que “la Generalitat ha plantejat 19 impostos propis, 4 inconstitucionals, més un en tramitació que és el dels creuers. Madrid en té zero, i la comunitat que en té més arriba a sis”. I no només això, Sánchez Llibre ha alertat que pel que fa a l’impost de transmissions patrimonials a Catalunya es paga un 65% més que a la Comunitat de Madrid, per exemple. L’advocat Manuel Silva, relator de l’informe sobre els motius d’inconstitucionalitat de l’impost sobre grans fortunes ha apuntat que ”l’interès que té Foment amb aquest impost és perquè volem que es compleixi el principi d’un sistema tributari just, que en cap cas pot ser confiscatori”.
Per la seva banda, el president de la Comissió d’Economia i Fiscalitat de Foment del Treball, Valentí Pich ha indicat que la presentació d’aquest informe no respon a motius polítics: “No és un tema ideològic, és una raó jurídica i de preocupació econòmica”. Pich ha insistit en el fet que l'impost té un problema en la manera com es va presentar, “saltant-se els tràmits” i sent aprovat, amb presses. A més, ha apuntat errors de disseny, amb “problemes interns greus” que discrimina els no residents respecte als residents, i que hi ha col·lectius que tenen un tracte diferent segons les normes autonòmiques que s’usin.