Cada ciutat és un món, diu la dita popular, però en el cas de l'accés a l'habitatge, aquest problema s'homogeneïtza. En un context de dificultat per accedir a un habitatge de lloguer, les ciutats, les seves administracions i, a conseqüència, els seus habitants, s'enfronten al repte de donar resposta a l'elevada demanda, que no creix a la mateixa velocitat que l'oferta. Més regularització? Enfortir la cartera de pisos socials? Apostar per la col·laboració pública-privada? La fira The District, destinada al mercat immobiliari, ha volgut dedicar part de la seva edició celebrada a Barcelona a tractar alguns d'aquests aspectes.
En el cas d'Espanya, només el 2,5% del parquet està destinat a l'habitatge assequible, mentre que la mitjana a Europa és superior al 9%. "Hem d'aspirar a retallar aquesta distància amb la celeritat més gran possible", comenta Juan Velayos, president de The District, qui adverteix que "la tendència a la qual hem d'aspirar és que els ciutadans no hagin de pagar més d'un 30% al lloguer". "Si s'ha de destinar més d'aquest 30%, alguna cosa estem fent malament". En una línia similar s'explica Raul Blasco, director de Bialto i Urban Input, que parla de l'oferta. "Es construeixen uns 100.000 edificis nous cada any, dels quals un percentatge irrisori són assequibles. Això converteix Espanya en un dels països de la Unió Europa amb menor percentatge d'habitatges assequibles". De fet, el màxim responsable de The District posa xifres al problema i argumenta que cada any es necessiten uns 200.000 habitatges a Espanya i que, en els majors dels casos, se'n construeixen 90.000.
Falta d'habitatge social a Espanya
"És complicat trobar la solució global. Cada ciutat té una situació particular, inclús cada barri o zona", critiquen per la seva part Carlos Olmos i Alfonso Benavides, autors de l'estudi El Mercat residencial del lloguer a Espanya de l'Urban Land Institut (ULI), que s'endinsa en els aspectes més crítics de l'habitatge de lloguer en l'àmbit nacional i que posa el focus en la creació de solucions per millorar l'accessibilitat a aquests habitatges. "La situació a les grans ciutats, a les zones costaneres i a les poblacions més petites és molt diferent. En el cas d'Espanya, les ciutats més dinàmiques són Madrid, Barcelona, Màlaga, Saragossa i València i, per posar un exemple, un de cada sis barcelonins destina més del 35% a pagar el lloguer, i això no pot ser". Així, Olmos afegeix que "un habitatge és assequible si una família pot llogar-lo gastant el 33% del seu salari, i només el 25% de l'oferta residencial a les grans ciutats compleix amb aquest requisit".
"Aposta per oferta, els inversors internacionals i més regulació"
La recepta per aconseguir més pisos assequibles? Segons Velayos, l'oferta. "Amb més pisos al mercat baixarà el preu". Per fer-ho, més enllà del consens amb les administracions i el sector privat, el president del congrés aposta per l'"atracció de capital internacional i un marc regulador estable". Sobre la regulació també opina Oriol Barrachina, CEO de Cushman & Wakefield Iberia, qui reclama una regulació que ajudi a "agilitzar els processos i més capacitat de canviar per part de tots. "Hi ha molts espais a Madrid o Barcelona que estan obsolets i hem de tenir la capacitat de transformar-los amb uns preus i unes rendibilitats adequades".
Javier Kindelan, de CBRE España, reconeix que hi ha un "dèficit mundial d'habitatges assequibles, fet que provoca que hi hagi més interès per aquesta mena d'actius per part dels inversors. L'any passat, a Espanya, el 42% de la inversió va ser en aquesta mena d'habitatges, hem de seguir aquest camí i aconseguir que s'aposti encara més per aquest segment". "Sembla que hi comença a haver un diàleg constructiu entre ambdós sectors, podríem començar a veure la llum al final del túnel", agrega Velayos, que indica que Espanya s'està percebent com un mercat interessant pel capital internacional i que estarà entre les seves prioritats el 2025. Pel que fa a la inversió internacional, el CEO d'Aedas Homes, David Martínez, confirma que ara és el moment "idoni" per entrar a Espanya, ja que, segons assenyala, existeix una demanda "pràcticament infinita" en alguns sectors, com el de l'habitatge assequible. "Ara que sembla que els polítics s'han adonat del problema de l'habitatge i que han canviat la seva mentalitat, és necessari accelerar la transformació del sòl per poder donar una solució".
El màxim responsable de l'esdeveniment apunta que cal una "gran entesa" amb els diferents partits i que un marc regulador és "fonamental" perquè la gent jove pugui accedir a una llar. A més, ha llançat una proposta a l'administració: les bonificacions a la compra d'habitatge assequible.
Finalment, Albert Planas, director de Nebext, l'empresa organitzadora de The District, ha demanat més col·laboració publicoprivada. "Avui en dia el primer problema social que hi ha a l'Estat és l'accés a l'habitatge, sobretot per joves i famílies vulnerables", i critica també el parc nacional en matèria d'habitatge social. "Alguna cosa hem fet malament al llarg dels anys". Planas xifra en 700.000 els habitatges que caldrà construir a l'Estat fins al 2030 (tenint en compte el ritme de creació de llars que hi ha actualment) i assegura que això suposarà una inversió equivalent al 5% del PIB. "Les administracions no tenen els recursos per poder fer front a aquesta necessitat".
Casos d'èxit a Europa
Respecte a casos d'èxit, Kindelan posa d'exemple la iniciativa del País Basc de realitzar aportacions de capital al promotor per ajudar en el desenvolupament o el pla de Madrid per convertir locals comercials en habitatges socials protegits durant 15 anys. També defensa el cas de Viena, que compta amb més de 200.000 pisos de propietat estatal o els Països Baixos, on el 30% dels habitatges són socials. "Només els països que fa molt temps que s'esforcen per tenir un parquet d'habitatges de col·laboració publicoprivada estan avui en bona posició", recorda Helena Beunza, presidenta de l'Associació de Propietaris d'Habitatges de Lloguer.
En el marc del congrés, els directius han situat més enllà de l'habitatge social, els data centers, la logística i l'habitatge flexible com a protagonistes. En els tres dies de congrés, The District va tancar les portes aquest divendres amb 12.754 assistents, la qual cosa suposa un 20% més que l'any passat. El saló celebrat a Fira de Barcelona ha generat un impacte econòmic de més de 27 milions d'euros, segons càlculs dels organitzadors. "El sentiment és de confiança i optimisme", ha valorat el president de The District, Juan Velayos. La pròxima edició se celebrarà del 30 de setembre al 2 d'octubre de 2025.