La prohibició del teletreball per a directius públics i subdirectors anirà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, després del recurs contenciós que ha decidit presentar el Fòrum d'Advocacia de la Generalitat. Aquesta entitat sindical, segons ha avançat Catalunya Ràdio, defensa que es tracta d'una retallada de drets i una acció arbitrària que afecta la conciliació i va en contra del principi d'igualtat.  

L'ordre signada per la secretària d'Administració i Funció Pública, Alícia Corral, el passat 7 de gener, especificava que els alts càrrecs (secretaries generals, secretaries sectorials i direccions generals i assimilats orgànicament) i els subdirectors generals i assimilats orgànicament no podrien teletreballar des de llavors, mesura que afectava uns 500 alts càrrecs dels quals només 100 treballaven en remot, van informar fonts de Presidència. 

La instrucció especificava que aquests directius "han de garantir, d’acord amb l’adequada prestació del servei públic, una distribució equilibrada de les diferents modalitats de prestació de serveis, tan presencial com en règim de teletreball, en els òrgans i unitats d’adscripció". La instrucció comptava amb un preàmbul de context en què especifica que "no són susceptibles de ser exercits en la modalitat de teletreball aquells llocs de treball la prestació efectiva dels quals només queda garantida amb la presència física de l’empleat o empleada en el centre de treball".

I reconeixia que, un cop superada la crisi de Covid-19, "es considera que la modalitat de teletreball difícilment és compatible amb la naturalesa i les responsabilitats inherents als llocs de treball de subdirecció general i assimilats". 

"Aquests llocs de treball es caracteritzen per un alt grau de responsabilitat estratègica i un clar impacte institucional de les seves actuacions atès que són les posicions responsables de la planificació, coordinació i execució de polítiques estratègiques departamentals, amb impacte directe en l’eficàcia i l’eficiència de les polítiques públiques", resa el preàmbul de la instrucció, que especifica que les tasques de supervisió directa, coordinació operativa, control i organització "requereixen la presència efectiva i constant per garantir una comunicació fluida i una supervisió efectiva".

A més, els càrrecs afectats "actuen com a punt de connexió entre els titulars dels òrgans de designació política i el personal tècnic", per la qual cosa necessiten "capacitat de resposta tècnica continuada de forma presencial", a diferència del règim de teletreball del personal permès als treballadors de servei.

"La presència continuada i efectiva en l’exercici de les funcions de subdirecció general i llocs de treball assimilats orgànicament esdevé un element necessari per al bon funcionament dels serveis públics atès que fomenta el lideratge i la coordinació eficaç dels equips de treball; reforça la presa de decisions en temps real; facilita la resolució immediata de possibles conflictes o incidències; garanteix la coordinació directa amb altres òrgans, àrees i unitats, i consolida la representació institucional en reunions, comissions i d’altres òrgans col·legiats", afegeix la instrucció.  

Totes aquestes apreciacions són, segons el Fòrum d'Advocacia, "conceptes imprecisos" i "genèrics" que no constitueixen entitat jurídica per una modificació de condicions de treball d'aquestes característiques, segons ha informat l'Agència Catalana de Notícies. L’associació de treballadors públics denuncia que la instrucció 1/2025 pot ser recorreguda perquè vulnera la normativa “no corresponent-se amb la naturalesa jurídica que li pertoca” i produeix una “afectació general de les condicions de lloc de treball sense seguir el procediment legal pertinent i perjudicant els drets de conciliació de la vida personal i laboral”.

A més, l’entitat afegeix que la instrucció ha estat dictada prescindint del procediment legal establert per fer un canvi laboral d’aquesta índole i que tampoc s’ha debatut a la mesa sectorial de negociació amb el personal. Abans d'aquest recurs, un col·lectiu de funcionaris ja va enviar una carta de protesta que no va donar resultat. 

També qüestionen la “solvència tècnica” de l’eliminació del teletreball, tot preguntant-se “en quina mesura s’ha perjudicat la prestació del servei” quan els alts càrrecs podien fer dos dies de teletreballl.

Al contrari, l’associació d’advocats assegura que després de la pandèmia, quan es va instaurar el nom règim de feina a distància, la prestació del servei “ha estat encara superior” i desafia l’administració a demostrar que no ha sigut així. En aquest sentit, el Fòrum d’Advocacia reclama una avaluació objectiva que demostri que la prestació del servei no s’ha complert com és degut respecte a l’època en què es treballava presencialment durant cinc dies.

També assenyalen que els alts càrrecs hauran de continuar controlant efectius a càrrec seu amb els mateixos sistemes de control digital a distància, idèntics als que fan servir quan teletreballen, perquè la resta el personal continuarà teletreballant durant els dos dies que li pertoquen.

La decisió del Departament de Presidència va generar malestar entre els treballadors afectats, provocant que uns 200 alts funcionaris escrivissin una carta al Govern qüestionant la mesura. En el seu moment, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, va argumentar que als alts càrrecs als quals es demana tornar al 100% de presencialitat “tenen una responsabilitat diferent de la resta”, i han de vetllar també per l’estat dels seus equips ‘in situ’.