El Govern francès segueix endavant amb la seva promesa reforma del subsidi d'atur que ha de permetre'l estalviar uns 3.600 milions de pressupost estatal i incitar alguns aturats a acudir abans al mercat de treball i avançar "cap a la plena ocupació", ja que consideren que unes 90.000 persones podrien incorporar-se al mercat de treball. Així ho ha expressat el primer ministre, Gabriel Attal, aquest diumenge. Queda clar que les mesures que es volen aprovar enduriran l'accés i la durada del subsidi d'atur a partir de gener de 2025, data prevista per a la seva aplicació, si l'executiu aconsegueix aprovar-les el pròxim 1 de juliol.
En primer lloc, serà necessari haver treballat 8 mesos sobre els últims 20 per poder rebre el subsidi, mentre que el sistema actual exigeix 6 mesos treballats en els últims 24. A més, la durada del subsidi d'atur, que ja s'ha retallat de 24 a 18 mesos durant la presidència de Macron, es redueix de nou fins als 15 mesos. I es preveu que aquesta durada descendeixi de nou si la taxa d'atur baixa per sota del 6,5% (actualment està en el 7,5%), segons ha declarat Gabriel Attal en una entrevista publicada a La Tribune Dimanche, i recollida per Efe.
Per a menors de 57 anys
Tot això és per a treballadors menors de 57 anys, ja que les persones majors d'aquesta edat tindran indemnitzacions per atur més llargues a causa que els resulta molt més complicat. Attal explica que les reformes aplicades des de l'arribada d'Emmanuel Macron a la presidència el 2017 han permès crear 2,5 milions de llocs de treball, de manera que "la taxa d'atur és la més baixa en quaranta anys".
D'altra banda, el Govern francès estudia estendre el mecanisme pel qual algunes empreses que abusen dels contractes de molt curta durada en paguin més en les seves cotitzacions socials, mentre que les que no ho fan resulten bonificades. Segons els càlculs governamentals, a més de l'estalvi anual d'uns 3.600 milions d'euros, aquesta reforma farà que unes 90.000 persones deixin les files de l'atur.
L'Executiu planeja aprovar aquesta reforma per decret l'1 de juliol, amb una entrada en vigor prevista per a l'1 de desembre, amb l'objectiu d'aprofitar el cicle de més creixement que auguren les previsions econòmiques a partir de 2025.