La Generalitat ha aprovat aquest dimarts en el consell executiu una mesura que té com a finalitat posar fre i control als apartaments turístics a tot el territori, més enllà de Barcelona, on l'Ajuntament ja fa temps que ha limitat les llicències. Posarà un límit de cinc anys a les llicències de pisos turístics.

La mesura afectarà 262 municipis de Catalunya i els ajuntaments hauran d'adaptar el seu planejament urbanístic a fi de justificar que tenen bastant terra per a habitatge permanent i que, a tot estirar, tindran 10 pisos turístics per cada 100 habitants. Fins a 262 municipis de Catalunya hauran d'incorporar aquesta modificació que afecta un total de 95.000 llicències ja vigents. Per escollir els municipis, la Generalitat ha optat per aquells on hi ha problemes d'accés a l'habitatge o ja tenen més de 5 pisos turístics per cada 100 habitants, així com aquells que compleixen ambdós requisits. A més, aquests municipis no podran atorgar llicències d'obertura de pisos turístics fins que no adaptin el seu planejament urbanístic al nou decret llei de la Generalitat. 140 dels municipis tenen un mercat tensat i demanda d'habitatge habitual i 134 compten ja amb més de cinc pisos per cada 100 habitants.

La regió més afectada per la regulació són les comarques de Girona, on 66 municipis hauran de limitar fins a 41.131 llicències de pisos turístics. En el Camp de Tarragona, 23 municipis hauran de limitar fins a 20.675 llicències i en l'àrea metropolitana de Barcelona 17.164 llicències es veuran afectades en 84 municipis diferents.

El Govern veu una relació entre la disminució d'oferta de lloguer i l'increment dels pisos d'ús turístic, i assegura que "la tendència dificulta encara més l'accés de les persones i famílies a un habitatge habitual en un moment de creixement de la demanda de lloguer".

Els nous pisos turístics que vulguin instal·lar-se en els municipis marcats pel Govern hauran de demanar una llicència urbanística municipal i una autorització turística abans d'obrir, que estaran vigents durant cinc anys que podran ser renovats. Però en aquests 262 municipis afectats no es podrà atorgar llicències noves fins que els Ajuntaments no s'adaptin a la nova llei.

Els propietaris dels pisos turístics existents tindran cinc anys per demanar la nova llicència urbanística, per això si no ho fan la seva llicència expira d'aquí a cinc anys.

La Federació Catalana d'Apartaments Turístics (Federatur) i l'Associació d'Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur) han titllat de "populista" i "irresponsable" la regulació de llicències turístiques. El president de Federatur, David Riba, i d'Apartur, Enrique Alcántara, coincideixen en l'afectació que tindrà la mesura a Barcelona i han afirmat que no arreglarà el problema dels preus dels habitatges a Catalunya. Riba ha criticat haver-se assabentat per la premsa de l'impuls d'aquesta normativa, que arribarà a 95.000 pisos turístics, el 90% del total, i ha criticat la "falta diàleg", informa l'agència de notícies ACN.

Distribució per comarques

La mesura afecta municipis de 38 de les 42 comarques. El Maresme és la que més poblacions hauran de complir amb el decret, amb 25, seguida del Baix Empordà (23), el Baix Llobregat (23) o l'Alt Empordà (21). El Vallès Occidental (16), el Vallès Oriental (15), la Cerdanya (14), el Pallars Sobirà (11) i el Ripollès (10) són les altres comarques amb un mínim de deu municipis que consten al llistat.

A més, un total de 14 comarques tenen municipis afectats pel decret que sobrepassen el límit establert. L'Alt Empordà (9) i el Baix Empordà (8) són els que en tenen més, seguits del Pallars Sobirà (6), la Cerdanya (5) i el Ripollès (4).

De la declaració responsable a la llicència

Actualment, els pisos turístics només s'han de registrar amb una cèdula d'habilitat i demostrar que estan moblats i no es lloguen per habitacions amb una declaració responsable. Aquesta normativa endurirà de forma significativa els tràmits per als 95.000 apartaments turístics que hi ha en aquests 262 municipis de Catalunya. En els pròxims cinc anys, l'ajuntament del seu municipi haurà de decidir quants apartaments turístics permet i si renova els títols actuals. Si el municipi en què es troba el pis no justifica que hi ha bastant terra per garantir l'accés a l'habitatge, aquell apartament haurà de cessar l'activitat.

Tenir un pis turístic sense la llicència es considerarà una infracció urbanística subjecta a "sancions greus" de la mateixa manera que ho pot ser un abocament il·legal o construir sobre terra no urbanitzable.

El decret llei ha volgut evitar l'efecte crida i entrarà en vigor de manera immediata després que es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

En els últims anys hi ha hagut 85 municipis que han tramitat d'una manera o una altra algun tipus d'iniciativa urbanística per regular el descontrol de llicències que els ha vingut a sobre. Ara, la Generalitat busca ordenar les regles del joc i a tot el territori perquè les solucions que han aportat els diferents ajuntaments no són homogènies i algunes són discutibles.

Indemnització a través de la pròrroga

Per assegurar que el decret és sòlid a escala jurídica, el Govern ha inclòs la possibilitat d'obtenir una pròrroga de cinc anys si demostra que no ha pogut amortitzar les inversions en els pisos turístics des d'ara fins al 2028. Amb tot, l'Executiu no espera que aquest supòsit es pugui demostrar en molts dels casos perquè la inversió per un pis turístic no és substancialment diferent de la d'un habitatge d'ús residencial.

El Govern ha seguit en aquesta normativa la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de setembre del 2020 que va obrir la porta a restringir l'ús turístic dels habitatges si es fa de forma proporcional.

PEUAT

El municipi amb més pisos turístics de Catalunya és Barcelona, amb 9.000 pisos turístics. El consistori fa anys que ha regulat els apartaments oferts a plataformes com Airbnb amb tres versions del Pla Especial Urbanístics d'Allotjaments Turístics (PEUAT). Actualment, no es permet que els apartaments turístics comparteixin espai amb habitatges amb ús residencial. Segons la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona podrà anar molt més enllà ara si vol amb un mecanisme d'extinció de llicències.