Funcas ha advertit aquest dimarts que la taxa d'inflació despuntarà novament al novembre i desembre "per efectes esglaó en els preus energètics", i espera que l'IPC mitjà per a aquest any sigui del 3,6%, mateixa xifra que per a l'any que ve, si bé per a aquell any les previsions "són més incertes".

"Continua el procés de desescalada de la inflació en els grans grups, tret d'en els productes energètics, l'evolució dels quals és més volàtil", ha indicat Funcas en una nota en la qual ha assenyalat que les previsions del pròxim any "estaran condicionades pel calendari de la retirada de les mesures antiinflació".

Funcas calcula que la normalització de l'IVA sobre els aliments pot elevar la taxa d'inflació en 0,4 punts; la retirada de les mesures que afecten l'electricitat i el gas, un punt més, i l'eliminació de descomptes al transport públic, una dècima. Així, d'aquest punt i mig, Funcas estima que "una mica més de la meitat" de l'impacte tindrà lloc el 2024, quan preveu una taxa d'inflació del 3,6% que, en el cas de la subjacent, es redueix al 3%.

Augment dels preus energètics

La Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE), per la seva part, ha assegurat també que la inflació encara podria registrar "cert repunt" en l'última part de l'any, a conseqüència de l'augment dels preus energètics, malgrat que a l'octubre es va mantenir al 3,5% en taxa interanual.

En un comunicat, la patronal ha destacat que part de la contenció de la inflació d'octubre es deu al "paper" que està jugant el V Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC) a l'hora d'establir un "marc d'increments salarials", que està evitant una espiral inflacionista i generant confiança.

Per això, han assenyalat des de la CEOE que s'espera que la taxa mitjana d'inflació aquest any sigui "molt més baixa" que la de 2022, entorn del 3,7% per a 2023. Per la seva part, el president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha avançat que la taxa tancarà l'any entre el 4,5% i el 5%, en unes declaracions a RNE i TVE realitzades aquest dimarts.

Des de la Confederació han apuntat a la "resistència" a la desacceleració dels serveis i dels aliments elaborats per la fortalesa de la demanda i la pressió dels costos, les caigudes "cada vegada més moderades" dels preus dels productes energètics en termes interanuals i les "taxes més contingudes" dels béns industrials, en observar-se menors pressions inflacionistes als mercats internacionals.

Pujada de salaris

Paral·lelament, la Unió General de Treballadors (UGT) ha denunciat que la dada d'inflació d'octubre "exigeix la pujada dels salaris i un impuls a les mesures de reforç de l'escut social". Per a UGT, l'abaratiment de les matèries primeres no s'ha traduït en una retallada dels preus finals, per la qual cosa "una part del teixit empresarial continua mantenint uns beneficis desorbitats".