El director de Conjuntura i Economia Internacional de Funcas, Raymond Torres, ha apostat per un canvi de model productiu a Espanya en el que hi hagi una intervenció "més gran de l'Estat" en qüestions com la formació, el suport a les empreses o la política d'habitatge. Així ho ha indicat durant la seva participació en la xerrada-col·loqui "Espanya davant dels canvis en l'economia mundial: oportunitats i riscos", organitzada per la Fundació de Caixes d'Estalvis (Funcas) i el Consell Social de la Universitat Complutense de Madrid.

Torres ha recordat que l'economia global ha d'operar avui en un món "més geopolític" i amb un "intervencionisme creixent" per part dels estats, una realitat que s'aprecia en països com els Estats Units i la Xina, pel que "Europa ha de reaccionar" amb un pressupost que faci davant això i deixar de banda les "solucions parcials".

En aquest sentit, ha remarcat la necessitat que l'Estat adopti un "paper renovat" que li atorgui una capacitat "més gran de lideratge" i "marge d'acció", així com un paper "més fort". Ha volgut deixar clar que "no val qualsevol intervenció", és a dir, que en cap cas no es tracta de "tornar a aquell intervencionisme dels anys 60 que ens va allunyar de la gran economia mundial", però segons el seu parer, entre aquest i una "política de no intervenció absoluta" hi ha "un camí intermedi" amb "exemples reeixits" als quals mirar.

"Convé experimentar, i si no funciona es canvia", ha dit Torres, qui ha proposat que l'Estat es basi en "instruments horitzontals" relatius, per exemple, a qüestions com la formació, al suport a les empreses (perquè es creïn noves i augmentin de mida les ja existents) o l'impuls a l'habitatge (per alleujar els problemes de moltes persones).

Per a això, a més, faria falta una coordinació més gran entre administracions, perquè moltes vegades l'Estat adopta decisions que es publiquen en el BOE però que en la seva execució depenen de tercers. En aquest punt ha posat com a exemple els fons europeus, que s'estan executant "de manera desigual i lenta" a causa de tots els tràmits i gestions necessàries, així com a la coordinació que fa falta entre administracions i que en ocasions no és senzilla.

Una economia "competitiva" amb un "taló d'Aquil·les"

Respecte a la situació actual de l'economia espanyola en aquest context, ha reconegut que és "competitiva", ja que té un model basat en costos baixos, amb capacitat de crear molta ocupació i en avantatge pels seus preus energètics inferiors, sobretot l'electricitat, a més que té superàvit extern i és atractiva per als inversors.

No obstant això, el "taló d'Aquil·les" de l'economia espanyola és la productivitat, que ha caigut i no sembla que vagi a canviar en el curt-mig termini, ja que la inversió empresarial està en mínims i això demostra que les empreses prefereixen desendeutar-se. Torres ha apuntat que la inversió és "un projector de creixement" per la qual cosa ha lamentat aquesta situació que s'està vivint a Espanya davant altres països -com per exemple França- en els que s'està fent molt esforç inversor.

Així, ha resumit que Espanya té "un vent de cua favorable que propulsa l'economia" però això ha d'interpretar-se com "una finestra d'oportunitat per avançar en un canvi de model productiu". Segons ha dit, les palanques de la productivitat s'han diagnosticat i "no falten idees de què fer", però la dificultat és en "el marge de maniobra per accionar-les" i als instruments "per anar més enllà".

Una cosa que, segons el seu parer, funciona "molt bé" i és "un múscul" que s'hauria d'utilitzar "molt més" és el diàleg social. S'han aconseguit acords claus i si s'estenen aquest tipus de pactes amb els sectors productius a altres institucions, doncs s'afronten les negociacions "amb més pes".