Santiago Carbó, catedràtic d'Economia de la Universitat de València, i director de l'àrea financera de Funcas, el think tank de les caixes d'estalvi, considera que els bancs centrals mantindran la seva política de pujades de tipus, almenys durant el maig, per combatre la inflació. Tanmateix, demana que la lluita contra una pujada de preus no es deixi exclusivament en mans de la política monetària i es recolzi amb una política fiscal des dels Estats de la Unió Europea que han de reduir la despesa pública. Carbó ha reiterat el missatge diverses vegades durant una conferència en el Consell General d'Economistes d'Espanya que presideix Valentín Pich, que presideix que ha tingut lloc aquest dimecres.
El director d'Estudis Financers de Funcas ha defensat la solidesa més gran de la banca europea i l'espanyola que ha permès a les entitats resistir millor la crisi financera que s'ha emportat el banc nord-americà Silicon Valley Bank i el suís Creidt Suisse al març. No obstant això, entén que si es produís un nou episodi als Estats Units, el problema es podria aguditzar és aquest país i la banca europea i espanyola es veuria afectada per l'efecte contagi, pel que nega que "existeixi una immunitat de les entitats europees". Tot i així, l'expert en el mercat financer ha destacat la diferència dels balanços de la banca a la Unió Europea i Espanya, amb un percentatge més gran, la meitat, en préstecs hipotecaris, molt més sòlides que els crèdits al consum.
La prioritat continua sent combatre la inflació
Carbó ressalta que, malgrat l'ensurt de març, la prioritat dels bancs centrals continua sent contenir la inflació. No obstantes, considera que si abans del 17 de març, amb l'explosió dels problemes en el Silicon Valley nord-americà, el cent per cent de la preocupació dels reguladors financers de tot el món era reduir els creixements dels preus. Tanmateix, després de la crisi financera als dos costats de l'Atlàntic, fins i tot en les sospites sobre el Deutsche Bank -injustificades segons el catedràtic d'Anàlisi econòmica-, una entitat de la zona euro, ara la lluita contra la inflació suposa el 80% de la prioritat del BCE o de la FED i l'altre 20% es focalitza en evitar danyar els bancs fins al punt de generar una nova fallida.
En aquest sentit, el responsable financer de Funcas destaca que la inflació és "pegagosa", costa treure-se-la de sobre. I ressalta que si al principi es va considerar com una inflació d'oferta, generada per escassetat en el subministrament de certs productes, que no va generar gran preocupació, ara ha mutat a una inflació de demanda el que implica un impuls a l'alça del preus de tots els productes i serveis i no de determinats béns amb problemes de abastament. En positiu, destaca la contenció dels preus energètics, encara que la seva marcada volatilitat podria generar noves alces.
Inflació "pegagosa"
En aquest sentit, el responsable financer de Funcas destaca que la inflació és "pegagosa", costa treure-se-la de sobre. I ressalta que si al principi es va considerar com una inflació d'oferta, generada per escassetat en el subministrament de certs productes, que no va generar gran preocupació, ara ha mutat a una inflació de demanda el que implica un impuls a l'alça del preus de tots els productes i serveis i no de determinats béns amb problemes de abastament. En positiu, destaca la contenció dels preus energètics, encara que la seva marcada volatilitat podria generar noves alces.
I tanmateix existeix dues forces contraposada en la lluita contra la inflació, segons l'opinió de l'economista: d'una banda, la política monetària amb la pujada abrupta dels tipus d'interès dels bancs centrals, que busquen frenar el consum que genera inflació, i, per un altre, una política expansiva dels estats membres de la Unió Europea que reguen amb diners públics l'economia, la qual cosa tira els preus cap a dalt. Per aquesta raó, des de Funcas entenen que s'hauria de fer des dels Governs una política fiscal "més quirúrgica", centrant els suports a determinats sectors o col·lectius més vulnerables. Però fugir d'una expansió generalitzada que minva els esforços dels bancs de controlar les pujades de preus.
El que allarga les mesures monetàries de tipus alts i, en conseqüència, tensa els balanços de certes entitats financeres en situació més precària, mantenint alt el risc d'una crisi financera. Una cosa que podria afectar en gran manera els Estats Units, segons l'opinió de Carbó, que recorden que els controls a la banca, especialment la regional, van ser suavitzats en l'etapa de Donald Trump. Però, segons la seva opinió, un nou episodi generaria un pànic que d'anar a més, acabaria encomanant a les entitats financeres a aquest costat de l'Atlàntic.
Salaris controlats
Una inflació especialment preocupant en el cas de la subjacent, molta de més complicada de "torçar", matisa. Un índex que es podria veure complicat per unes pujades de salaris que, d'altra banda, Carbó defensa com necessàries, entre altres coses, perquè de no fer-se minvarà el consum especialment en un país com Espanya amb uns salaris baixos, especialment en el col·lectiu de menys de 35 anys. No obstant això, aclareix que no hi ha constància que els salaris hagin tirat cap a dalt la inflació de forma preocupant, encara que "és cert que hi ha un temor que pugui acabar ocorrent", aclareix, "encara que de moment no són la raó de les pujada de la inflació. Hi ha altres raons, es parla dels marges empresarials, però no dels salaris. No obstant això, cal ser vigilants amb l'evolució dels salaris", assenyala.