El Govern de Pedro Sánchez ha reiterat a Brussel·les que aquest any complirà el seu compromís de reduir el dèficit pressupostari al 3% del PIB (48.000 milions més de despeses que d'ingressos) i el que ve, el rebaixarà al 2,5% del PIB. Funcas, el think tank en el qual participen les fundacions de les antigues Caixes d'Estalvi, creu que el 2024 l'Estat podrà tancar els seus comptes d'estalvis amb un dèficit del 3% (o gairebé, ja que aposten pel 3,1%); però no gens per a 2025. Segons els càlculs del gabinet de conjuntura, que dirigeix Raymond Torres, a falta d'un detall més gran dels futurs pressuposats generals de l'any vinent, el dèficit es quedarà novament en el 3%. El que significa que si Madrid vol complir amb Brussel·les, haurà de fer una retallada del dèficit de mig punt -equivalent a 8.000 milions d'euros- que, com ha reiterat aquest dilluns Carlos Ocaña, director general de Funcas, pot venir del costat de la despesa (retallant algunes partides pressupostàries) o incrementant la recaptació fiscal.
"Aquest ajustament és assumible tenint en compte la previsió de com evolucionarà l'economia espanyola l'any vinent", ha matisat el directiu de Funcas, encara que creu que si les mesures es demoren, serà més difícil ajustar el saldo pressupostari a les promeses fetes a la Comissió Europea. Seria, doncs, lluny dels ajustaments durs duts a terme pel Partit Popular en el període de 2010 a 2014. En aquest sentit, Funcas ha elevat la seva previsió del creixement del PIB per a aquest any, del 2,5% estimat al juny, al 3%, i també per a l'any vinent, quan l'economia espanyola augmentarà un 2,1%, davant l'1,8% que manejaven fa tres mesos.
Torres ha assenyalat que- a falta de tenir més detalls que els aportats pel govern espanyol en el pla fiscal i estructural de mitjà termini 2025-2028 remès a la Comissió Europea- la inèrcia dels comptes pública apunta que la despesa creixerà l'any vinent un 3,7% i els ingressos, sense canvis normatius, el 4,4%, el que donaria aquest dèficit fiscal del 3%. Si el Govern de Sánchez pretén complir el pla remès a la Brussel·les, haurà de retallar el dèficit en mig punt, bé retallant despesa, augmentant ingressos o una combinació d'ambdues mesures. Si optés per això últim, amb un impacte al 50% (4.000 milions del costat de la retallada de la despesa i uns altres 4.000 de part dels ingressos fiscals), la despesa, en comptes de créixer al 3,7%, ho hauria de fer al 3,2% i els ingressos augmentar al 4,8% i no al 4,4%.
Millors previsions
En relació amb l'evolució de l'activitat, Torres calcula que aquest any el PIB creixerà al 3%, encara que amb una composició que no agrada especialment a Funcas, perquè està sustentada per dos factors conjunturals: primer, la despesa pública, i segon, per la forta estrebada del turisme. I, per fer-se una idea de la magnitud del desafiament, Funcas assenyala que la despesa pública aporta el 59% del creixement del PIB d'aquest any; el saldo exterior un altre 21% i el consum privat aporta només el 13% i, el que és més preocupant, la inversió, un 7%.
Segons l'opinió del think tank, tant com un altre tenen poc recorregut. La despesa pública no pot sustentar l'economia, especialment quan han de complir les exigències de Brussel·les de no superar un 3% de dèficit i, el turisme, és un clamor popular, que no pot seguir creixent el ritme d'anys passats, ja que la capacitat de l'oferta està arribant al seu límit. Fins i tot l'ha sobrepassat en determinats destins d'acord amb les queixes ciutadanes com la de les Canàries d'aquest cap de setmana. De la inflació tancarà l'any, segons els càlculs de Funcas, al 2,7% de mitjana anual.
Per a 2025, l'economia s'alentirà -encara que també es va vaticinar per a 2023 i 2024-, però l'opinió és unànime, inclòs el govern espanyol. Les diferències estan en les xifres. Funcas preveu que el PIB pugi un 2,1% -el Ministeri d'Economia el 2,4%-, la inflació segueixi la senda de moderació, a un 1,8% de mitjana anual, i l'atur es redueixi al 10,5% i continuï augmentant la població activa, gràcies a l'entrada de nous immigrants.
Desafiaments
Encara que el ritme decaigui, la bona notícia segons Funcas, és que s'equilibrarà més l'economia, ja que la demanda interna recuperarà pes gràcies que el consum privat agafarà el relleu al públic i, molt més rellevant, es produirà un augment de la inversió, tant en construcció d'habitatges, com l'empresarial. Encara que a ritmes inferiors als desitjables.
El comerç exterior tindrà igualment un reajustament, però no del costat de les exportacions, sinó de les importacions, perquè aquest any s'ha produït una atonia que, segons l'opinió de Torres es pot explicar pel menor pes de l'energia -ja no es necessita tant petroli amb l'augment de l'energia renovable-, i per la caiguda de la compra de béns d'equipament davant de la debilitat de la inversió empresarial.
L'altre gran desafiament de l'economia espanyola és l'habitatge, amb una falta d'oferta, tant en la venda com pel costat del lloguer. I, encara que millorarà l'any vinent, no serà suficient per cobrir les necessitats de les 200.000 noves llars que es formen cada any.