El concepte es posa ara de moda, però a la pràctica sempre s'utilitza quan hi ha una crisi econòmica que afavoreix buscar alternatives. L'amortització de la hipoteca és un dret que té qualsevol client d'un banc per reduir el temps o les quotes que paga i, ara, sembla que és un moment propici per fer-ho. Amb la pujada dels tipus d'interès i sense veure un horitzó final, seguir pagant més pel que ja teníem fa replantejar-ho tot. D'altra banda, aquesta afectació sempre està en aquell que té una hipoteca variable. Així doncs, la segona pregunta que se'ns planteja és com dur a terme una amortització d'hipoteca, però fer-ho d'una forma intel·ligent?
Quota o temps?
Per respondre a la pregunta, Alfons Fernández, membre de la Comissió d'Economia Financera del Col·legi d'Economistes de Catalunya, ens explicita que hi ha dos camins possibles i un tercer més alternatiu. Les dues vies són clares: reduir el temps o reduir la quota d'aquesta hipoteca en qüestió. Ara bé, com fer-ho d'una forma intel·ligent? "Reduint el temps perquè a la llarga acabarem pagant menys interessos", conclou Fernández. Però posa el matís en com entendre aquesta manera d'aplicar la intel·ligència: "Si ho fem reduint la quota, òbviament acabarem pagant més a la llarga, però gaudirem des del minut 1 d'una major qualitat de vida i podrem disposar d'un efectiu per gaudir del nostre oci o privilegis immediats". Ara bé, reduint la quota es mira l'ara, però en cap cas es fa una previsió a futur.
En el moment que es planteja una amortització d'hipoteca, s'ha de tenir en compte que hem de preveure uns estalvis que podem dipositar per fer efectiva aquesta reducció, sigui de temps o quota. En aquest cas, segons el mateix economista Alfons Fernández, subratlla que es difícil situar a partir de quin percentatge o quina quantitat d'estalvi, ens surt a compte posar a la pràctica aquesta amortització: "El càlcul es fa en cada cas i a partir d'aquí surten els anys o els interessos".
L'alternativa intel·ligent?
Però en aquesta derivada, queda la tercera opció, també considerada intel·ligent, i un camí alternatiu i fora de les dues premisses bàsiques. Es tracta de fer un dipòsit i quan aquesta rendibilitat sigui prou elevada a partir dels tipus d'interès que vagi donant, s'agafa i es destina a l'amortització de la hipoteca: "Aquesta opció té dues petites trampes actualment. Una d'universal que va lligada a la disciplina. Ja sabem que quan disposes de diners, és massa fàcil gastar-se'ls i no fer guardiola. L'altra, els tipus d'interès actuals que poden donar els bancs i resulten tan baixos que acaben sent poc atractius", subratlla Fernández. D'altra banda, en aquesta darrera fórmula, també és important tenir en compte que l'individu mai es pot quedar a zero i quan disposa de qualsevol opció, sempre ha de tenir a mà uns estalvis disponibles i suficients per sortir d'una mala passada, com pot ser quedar-se a l'atur.
Per aquesta via, utilitzarem els PIAS per estalviar aquests diners i així fem que generi una rendibilitat més gran que si els tinguéssim al compte corrent. Un PIAS és una assegurança de vida o estalvi que està pensada per fer aportacions periòdiques (generalment mensuals), amb les quals se solen crear uns diners per compensar la pensió pública, o qualsevol altra comesa. La majoria de les companyies ho havia anunciat com una alternativa a PPA (Plans de Previsió Assegurats) i plans de pensions per la possibilitat de recuperar els diners en qualsevol moment i perquè al principi la majoria dels que s'oferien estaven garantits. Ara bé, has de tenir en compte que el PIAS que utilitzis ha d'obtenir una rendibilitat més gran a l'IPC.
En aquesta línia, molts bancs ja anuncien els seus propis productes. Per exemple, Banco Santander, et fa escollir un horitzó temporal previst entre 2025, 2030, 2035, 2040 i 2045. I et dona dues opcions d'estalvi: amb aportacions periòdiques de 30€ a 666€ al mes. O bé amb aportacions extraordinàries de 1.000€ a 8.000€.
O Bankinter que orienta aquest producte cap als possibles pensionistes i subratlla que l'avantatge més rellevant davant dels plans de pensions és que pot rescatar l'estalvi en qualsevol moment i una sola vegada, però si s'opta per aquesta opció de rescat caldrà tributar a l'IRPF pels rendiments de capital obtinguts (tributació pels rendiments de capital mobiliari generats: 19% pels primers 6.000 euros; 21% pels rendiments entre 6.000 i 50.000 euros; un 23% pels rendiments entre 50.000 i 200.000 euros i el 26% per l'excés restant) durant la vida del producte sense cap mena de reducció.