Funcionaris públics amb sanitat privada?. L'absència de concurrència a la licitació del concert sanitari de Muface, declarada deserta aquesta setmana, ha reobert el debat sobre la idoneïtat d'un sistema que implica que l'Estat cofinanci una assegurança mèdica privada per als funcionaris públics. Cap companyia d'assegurances ha presntat oferta per aconseguir el concert sanitari de Muface per a 2025 i 2026, que comportava un augment del 17,12% de la prima per assegurat, que situa la prima mitjana anual en 1.208,81 euros a l'any 2026, 176,69 euros més respecte als 1.032,12 euros actuals.
Muface és la mutualitat general de funcionaris civils de l'Estat, organisme autònom dependent del Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, que ara estudia la millora de les condicions del concurs per poder sotmetre-les a l'aprovació del Consell de Ministres com més aviat millor i llançar una nova licitació.
A la pressió de les companyies d'assegurances, que afirmen que la infradotació pressupostària del concert sanitari de Muface els porta a pèrdues, se suma la dels sindicats, que amenacen amb mobilitzacions en defensa de la continuïtat d'un model dual que permet elegir entre la sanitat pública i la privada.
CSIF ja ha convocat per dilluns vinent una concentració al migdia davant la seu del Ministeri d'Hisenda a Madrid i davant de les subdelegacions del govern central en la resta de capitals; mentre que CCOO analitza mobilitzacions per exigir que es garanteixi el servei per a totes les persones mutualistes.
Discrepàncies dins de l'executiu
Dins de l'executiu de Pedro Sánchez hi ha discrepàncies sobre el model de Muface, ja que Sumar va plantejar en el seu programa electoral l'extinció progressiva de l'atenció sanitària privada per als funcionaris, una decisió que manté en l'actualitat, encara que no va arribar a formar part de l'acord de govern amb el PSOE.
L'ha manifestat recentment la ministra de sanitat, Mónica García (Sumar), la qual, arran de la petició de les companyies d'assegurances de més dotació pressupostària per al concert de Muface, va expressar els seus dubtes sobre un sistema que se salta l'atenció primària, en oferir una via directa a l'atenció especialitzada. La ministra ho va considerar un model anacrònic i va dir que la seva renovació no era una prioritat per al seu departament.
Aquesta setmana, després de declarar-se desert el concurs, Sanitat ha dit que està analitzant l'impacte que podria tenir per al Sistema Nacional de Salut (SNS) l'absorció dels beneficiaris de Muface per si no s'arriba a mantenir el model Muface, que són 1,5 milions de persones entre titulars i familiars (parella, fills o persones a càrrec).
El Ministeri de Funció Pública prefereix donar un missatge de tranquil·litat en recordar que el concert s'estén fins al 31 de gener de 2025 i que la llei de contractes del sector públic permet prorrogar-lo fins que n'hi hagi un de nou, si bé per un termini màxim de nou mesos.
Antecedents històrics
Muface explica al seu web que la mutualitat va ser creada el 1975 per aglutinar una "acció mutual dispersa, fragmentada i desigual" i "amb inacceptables desnivells quant a l'aportació de l'Estat". "Encara que ara resulti difícil d'imaginar, el col·lectiu d'empleats públics no disposava en aquell moment d'un sistema unificat de Seguretat Social, a part que el 90% del col·lectiu presentava una assistència sanitària deficient, molt inferior a la de la resta dels ciutadans", afirma l'organisme.
En aquell context es va crear Muface com a organisme únic d'adscripció obligatòria per a tots els funcionaris civils, que amb les seves quotes financen un 18,5% del pressupost de l'organisme, mentre que la resta l'aporta l'Estat. Més del 83% del pressupost de Muface es destina a pagar l'assistència sanitària i prestació farmacèutica.
La Fundació Idis, que agrupa al sector de la sanitat privada a Espanya, defensa que el mutualisme administratiu ha permès durant anys alleujar la càrrega de la sanitat pública i calcula que, en cas de no existir, creixeria un 266% el nombre de pacients en llistes d'espera per a consultes externes i un 115% per a cirurgies.