Barcelona Oberta, l'entitat que uneix els eixos comercials i actors privats que representen el turisme de compres a la ciutat, es reivindica des de la seva constitució -ara fa deu anys- com una de les peces fonamentals per a la promoció i la imatge estatal i internacional de la capital catalana. Una raó sobradament important com perquè l'entitat estigui representada en el comitè executiu de Turisme de Barcelona, exposa el president de Barcelona Oberta, Gabriel Jené, qui recorda que tota l'oferta comercial que està agrupada a l'entitat acapara el 37% de la despesa global que fa un turista quan visita la ciutat. "La nostra contribució com a actor econòmic i turístic per a la promoció de Barcelona com un destí de compres per atraure el visitant de qualitat és fonamental i, per tant, no es podria entendre que Barcelona Oberta no formés part del comitè executiu de Turisme de Barcelona", afegeix. Gabriel Jené acaba de ser reelegit president de l'agrupació dels 23 principals eixos comercials i turístics de Barcelona, amb més de 7.000 establiments i 50.000 llocs de treball i destaca la seva aportació a la gestió del que s'anomena "l'economia del visitant", juntament amb les entitats representatives del sector de l'allotjament, la restauració i la cultura. Per tant, no entendria que el resultat de les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona pogués afectar a la composició del comitè executiu de Turisme de Barcelona, "perquè seria una regressió important del que significa la col·laboració publicoprivada".
Dins d'aquesta política de cooperació, Barcelona Oberta segueix defensat la promoció de la ciutat com a destí turístic de compres, "però no només des del punt de vista de la demanda, sinó també de l'oferta" per consolidar-se com "una de les ciutats que participen en les grans lligues d’implantació de botigues de retail del món". En aquest sentit, Jené defensa que la transformació de Barcelona no ha de ser tan sols urbanística, perquè s'ha de pensar des del punt de vista estructural per veure a quina demanada comercial i turística es vol atraure, i actuar amb les mesures necessàries per aconseguir que s'estableixin els actors comercials que la pugui satisfer. "Quan es crea una nova demanda s'inicia un procés transformador de l'oferta comercial que, a poc a poc, va colonitzant zones concretes de la ciutat i el mateix mercat s'autoregula i es retroalimenta", explica, posant d'exemple el projecte que s'ha dissenyat per a la reforma de la Via Laietana, que no és només urbanístic sinó que anirà acompanyat de la ubicació de nous pols d'atracció, especialment d'empreses i serveis de la nova economia. "Segur que això obrirà noves oportunitats", i això "hauria de passar en moltes altres zones de Barcelona", reivindica alhora que esmenta el gran nombre d'espais buits i per rehabilitar que hi ha, per exemple, al districte de Ciutat Vella.
És d'aquest barri del qual diu que encara no s’ha despertat de l’impacte de la Covid-19 i del tancament de molts locals, circumstància que va provocar la desertització de Ciutat Vella -"com va passar en altres barris com l’Eixample, però que s’han anat recuperant", concreta- i s'ha convertit en un problema més estructural, ja que es tracta d'una zona "de massificació turística i, per tant, amb poca atracció per a la demanda interna dels ciutadans de l'àrea metropolitana i de la mateixa ciutat de Barcelona. Un factor al qual s'ha sumat, arreu de la ciutat, el descens de les compres per la caiguda del poder adquisitiu de les famílies, com a resultat de la pressió inflacionista i l'increment dels tipus d'interès. Pel que fa al visitant estranger, Jené reconeix que pràcticament s'ha recuperat l'afluència de visitants d'abans de la pandèmia, però que més important que el volum que s'està registrant és la qualitat del turista que arriba a Barcelona.
Però aquest visitant, "que té més poder de compra", es troba amb una gran paradoxa: "tria Barcelona per venir a fer shopping i es troba que totes les botigues estan tancades el diumenge", evidencia Gabriel Jené, el president de Barcelona Oberta, l'entitat que ha fet bandera de la reivindicació de l'obertura lliure dels comerços els 365 dies de l'any. "Barcelona és el municipi turístic més important de Catalunya i d’Espanya, però és una de les ciutats més restrictives en horari comercial, tant a Espanya com a Europa", diu. Per tant, l'entitat seguirà batallant amb l'Ajuntament de Barcelona i el seu nou alcalde Jaume Collboni perquè les botigues puguin obrir diumenges i festius, una opció que ara només tenen entre el 15 de maig i el 15 de setembre. Jené palesa que a Catalunya i Espanya hi ha municipis que s'han declarat turístics i tenen les botigues obertes, tot i despertar menys interès per als visitants.
Respecte a les conseqüències laborals que pot tenir aquesta mesura en alguns comerços, el president de Barcelona Oberta insisteix en el fet que "quan es demana obrir tot l’any, no es demana obrir tot l’any a tot arreu i a totes hores". "Reclamem que l'ajuntament s'empari en la llei estatal que parla de zones de gran afluència turística perquè Barcelona és una ciutat prou gran per poder limitar quines són les zones de gran afluència turística i on s’ha d’obrir tot l’any, per captar una divisa externa que es pot quedar a la ciutat i que ara perdem". Admet que hi ha àrees de la ciutat sense turistes on "no té massa sentit obrir perquè la demanda interna no es desplaça a aquests barris per anar a comprar en diumenge", com tampoc cal "obrir tota mena d'establiments perquè hi ha articles que un turista no comprarà mai en una ciutat de la qual no és resident fix".
El comerç i Barcelona, una ciutat d'esdeveniments
Però no tot depèn de tenir obertes les botigues. La neteja i l'ordenació de l'espai públic, la seguretat, la mobilitat, l'accessibilitat o el preu dels lloguers comercials preocupen a les agrupacions de Barcelona Oberta. Són qüestions que formen part de l'ideari de l'entitat, que analitza les tendències del retail i com adaptar-les a una ciutat com la capital catalana en una trobada anual que, en l'edició d'aquest any, respondrà a l'eslògan Barcelona més que mai. La jornada, que tindrà lloc aquest dijous, se centrarà a explorar i analitzar l'impacte dels grans esdeveniments a la ciutat de Barcelona al llarg de les últimes quatre dècades. Sota el títol Com impacten els grans esdeveniments a la ciutat de Barcelona, la trobada abordarà qüestions clau relacionades amb la influència d'esdeveniments de renom mundial, com l’ISE, el Mobile World Congress, el Primavera Sound, la Copa Amèrica, la Fórmula 1, els Jocs Olímpics de 1992 i el turisme de fires, congressos i convencions, en el teixit social i econòmic de Barcelona.