El president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha criticat avui l'"atac constant" als empresaris per part de certs membres del Govern com a part d'una "campanya de descrèdit" al món empresarial: "Aquesta setmana m'ha tocat a mi", ha assenyalat Garamendi amb referència al sou que percep en la patronal, d'uns 380.000 euros anuals. En declaracions a Telecinco i Antena 3 recollides per EP, Garamendi ha afirmat que el seu sou no s'ha incrementat un 9%, sinó un 3%, el mateix percentatge que la resta de la plantilla de CEOE, i ha negat que hagi de regularitzar la seva situació laboral.
"És fals. No he de regularitzar absolutament res. A Espanya hi ha més de 200.000 persones com jo, que han de pagar dues vegades a Hisenda. Jo soc autònom i seguiré sent-ho perquè els empresaris no podem estar en el Règim General", ha subratllat. "Ni són 400.000 euros ni m'he pujat el 9% perquè a més no soc jo, això és un tema d'una entitat privada. La Junta Directiva són 255 membres i és el que s'ha aprovat. Li pot agradar a la gent o no", ha defensat.
L'empresari basc creu que amb tot el que s'està dient sobre el seu sou en CEOE s'està fent "campanya" per destruir-lo, però ha avisat que seguirà endavant, perquè "és del Nord i aguantarà". "Que el Govern estigui enviant missatges de divisió, em sembla gravíssim. S'està acusant amb el dit i ara m'ha tocat a mi, perquè estic sol," ha denunciat.
"Només faltava que el Govern hagi de decidir el que hem de ser o dir"
El president de la CEOE ha insistit que el seu salari ha estat aprovat per la Junta Directiva de la CEOE i que és una decisió adoptada al si d'una organització privada. "Només faltava que el Govern hagi de decidir el que hem de ser o dir o decidir-ne alguns per opinar sobre el que es fa bé o malament", ha assenyalat.
D'altra banda, el sindicat Solidaritat, impulsat per Vox, ha denunciat davant d'Inspecció de Treball la situació d'Antonio Garamendi, davant de la sospita que hagi pogut estar treballant per a la patronal com a fals autònom.
Presidents territorials
Pràcticament tots els presidents d'organitzacions d'empresaris d'àmbit autonòmic exerceixen la seva funció sense retribució econòmica per això, segons una informació de l'agència EFE que conclou que només la patronal madrilenya CEIM publica de forma transparenti la retribució del seu president, Miguel Garrido. La Junta Directiva de CEIM va aprovar per unanimitat el juny de 2019 que el president tingués una retribució a l'exercici de les seves funcions executives, que el 2021 va ser de 139.956 euros anuals.
Diverses patronals han preferit no facilitar aquesta dada, entre elles la Confederació d'Empresaris d'Andalusia (CEA), que no ha revelat la retribució del seu president, Javier González de Lara, ja que les relacions econòmiques amb el seu personal d'alta direcció se sustenten en un model de contractació de caràcter privat de prestació de serveis.
En la Confederació Canària d'Empresaris, la patronal de la província de Las Palmas, han refusat revelar si el seu president, Pedro Ortega, té assignat un sou i, si és així, a quant ascendeix, i des de la Federació d'Empresaris de La Rioja (FER) han indicat que es tracta d'una "organització privada" i per tant aquest assumpte en el cas del seu president, Jaime García-Calzada, "queda en l'àmbit privat". A falta de resposta per part de la patronal extremenya, els altres 12 presidents d'organitzacions d'empresaris d'àmbit autonòmic no perceben cap retribució.
No rep cap salari de la patronal aragonesa Miguel Marzo Ramo; igual com María Calvo, de la Federació Asturiana d'Empresaris (FADE); Carmen Planas, de la Confederació d'Associacions Empresarials de les Balears (CAEB); i Isabel Busto, de la Confederació Empresarial Basca Confebask. No obstant això, des de la patronal asturiana aclareixen que els seus estatuts deixen oberta la possibilitat que la Junta Directiva estableixi una remuneració i la CAEB ha apuntat que Planas no té cap vinculació laboral amb la Confederació; mentre Confebask recull al seu web que cap càrrec dels seus òrgans de govern no té caràcter retribuït.
La patronal càntabra ha manifestat que el seu president, Enrique Conde, propietari de diverses empreses, no cobra res perquè l'article 27.2 del seu Estatut estableix que el càrrec serà "gratuït"; i en el cas de CEOE-Castella i Lleó, el seu president, Santiago Aparicio, es limita a cobrar les despeses de representació amb quilometratge, allotjament i altres despeses. El president de la Confederació de Castella-La Mancha, Ángel Nicolás, no percep cap sou pel càrrec, ja que és un lloc no remunerat, de la mateixa manera que tampoc no van cobrar gens els seus predecessors ni els presidents de les cinc patronals provincials. Per la seva part, en la patronal catalana Foment del Treball, el seu president, Josep Sánchez Llibre, no percep remuneració per exercir el seu càrrec. L'organització, tanmateix, sí que assumeix algunes "despeses de representació" del president, encara que no concreten la seva quantia en adduir que es tracta d'imports menors.
El responsable de la Confederació valenciana (CEV), Salvador Navarro, no percep sou encara que els estatuts recullen que sí que pot rebre una retribució, en el cas de la qual haurà de ser aprovada per la Junta Directiva, constar en els comptes anuals aprovats en l'Assemblea General i publicar-se a l'informe d'auditoria. Navarro tampoc no percep sou com a vicepresident de la CEOE. El president dels empresaris gallecs, Juan Manuel Vieites, no percep cap remuneració pel seu càrrec; i el dels murcians (CROEM), José María Albarracín, tampoc no té remuneració en aquest organisme i és autònom perquè presideix el grup que porta el seu nom. Per la seva part, Juan Miguel Sucunza no cobra honoraris per presidir la Confederació Empresarial Navarra, ja que aquest lloc no té retribució.