La desesperació per conservar establiments emblemàtics a les grans ciutats no és un problema exclusiu de Barcelona. Altres grans capitals com París i Roma també han engegat diferents processos per 'salvar' la personalitat dels seus carrers comercials. En el cas de la capital catalana, l'Ajuntament ha engegat a més una convocatòria d'ajuts per a la rehabilitació i millora del paisatge urbà: locals comercials emblemàtics i històrics, oberta fins el proper 15 de novembre.

Però més enllà de les grans superfícies establertes al centre de les ciutats, la gran batalla que ara es disputa se centra en petits locals a diferents barris.

Existeixen locals emblemàtics que, en els darrers mesos i anys, han tancat. I repeteixen un patró i una tendència similar amb grans cadenes, menjar despersonalitzat o l'abandonament dels locals pels alts preus que no permeten emprendre un negoci per part del ciutadà local. 

Si ens movem per la zona del centre, la camiseria Windsor s’ha convertit un hotel boutique anomenat Aspasios. L’establiment va tancar per jubilació el passat mes de maig i la seva situació, la cantonada de Rambla Catalunya amb Consell de Cent ha estat una predilecció pel sector turístic de luxe. La Windsor agafava el relleu a un altre tancament l’any 2019 de camises personalitzades i amb marca pròpia, la Xancó de la Rambla amb més de 200 anys d’història. Així doncs, actualment, Aspasios compta amb 19 ubicacions i la de Rambla Catalunya ofereix habitacions que van dels 169 euros als 329 euros la nit i per persona. Un espai que es ven com ‘la millor arquitectura modernista de Barcelona i orientat al turisme més exclusiu’.

Venen l'immoble sencer

Un altre dels camins que agafen els locals és el del lloguer, la venda o l’abandonament. Espais que, pel poc marge de temps des del seu tancament, encara no han trobat un substitut o els preus que s’oferten són massa alts perquè un petit o mitjà empresari, hi pugui veure un recorregut viable. La Cistelleria Sicart, al carrer Creu Coberta 123 d’Hostafrancs, continua amb el local buit d’ençà del seu tancament fa quatre anys. Actualment, es ven com una casa de 499 metres quadrats, construïda l’any 1936, i amb un preu que oscil·la entre els 389.000 euros i els 665.000 euros, sense concretar des del portal Idealista la xifra exacta. Un altre exemple més recent és un restaurant de més de vint anys d’antiguitat que el passat mes de juny va tancar, el Goliard de Gràcia, situat al carrer Progrés numero 6. Seguint l’exemple de la Sicart a Hostafrancs, la no centralitat del barri, fa que encara no hi hagi un negoci substitut i ja s’oferta la venda de tot l’espai com una casa, per un preu que va dels 161.000 als 337.000 euros.

Si mirem l’oferta gastronòmica, les empanades estan creixent gràcies a cadenes que aposten per aquest menjar. Però també les gelateries amb el segell italià de gran cadena estan agafant una forta embranzida a casa nostra. El barri Gòtic, amb l’exemple del carrer Ferran, és un dels més despersonalitzats de Barcelona. El bar Brusi, un dels darrers supervivents de la cuina catalana, va tancar l’any 2023 i, ara, s’ha reconvertit en una gelateria, Elisa Gelateria Pasticceria Cafe, carrer de la Llibreteria 23.

De seu d'una conselleria a supermercat

En darrer terme, els supermercats oberts durant 24 hores i sense un segell de marca de supermercat conegut també s’emporta bona part del pastís dels nous establiments. La Casa Heribert Pons, obra de l'arquitecte Alexandre Soler i March, ha passat de ser una seu de l’administració catalana a un supermercat. De la seu de la Conselleria d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya que va escollir personalment Ramon Trias i Fargas, a la Rambla de Catalunya 19-21 a Barcelona, a una despersonalització de tota la façana on poc es conserva de l’encant arquitectònic que tenia.