El govern català ha aprovat aquest dijous els comptes públics per a aquest any, amb un màxim de despesa de 41.025 milions d’euros (inclouen 1.185 milions provinents dels fons europeus), un 44,48% dels quals aniran destinats a Salut i Educació. Aquests dos departaments són, en valors absoluts, els que més augmenten la dotació. Rebran cadascun un 11% més de recursos que l’any passat, amb 1.128 milions i 675 milions, respectivament.

Aquestes aportacions situen la despesa global d’aquestes dues àrees en 11.423 milions per a Salut i 6.825 milions en Educació. En ambdós casos, els comptes introdueixen millores estructurals com la incorporació, amb caràcter permanent, del personal dels dos àmbits que s’havia contractat per fer front a l’impacte de la covid-19 i reduir la temporalitat en l’administració. Se'ls dota, per tant, de les partides necessàries per absorbir 5.369 treballadors contractats ara amb caràcter temporal i s’assolirà un increment de 6.886 noves places, que suposa una pujada del 2,5%; l'ampliació de personal total serà de 12.255 persones (55,5% en educació i 35,1% en salut).

En el conjunt del pressupost, sense els fons europeus, la despesa que s’executarà enguany serà de 39.839 milions i creix un 10,7%, l’increment anual més elevat des del 2006, que es tradueix en 3.842 milions d’euros i que el Govern significa pel seu esforç en matèria social, econòmica i de lluita contra el canvi climàtic. I, d’altra banda, introduir millores en el model econòmic i productiu de Catalunya. 

La despesa global de 41.025 milions augmenta en 2.885 milions, cosa que suposa un 7,6% més que el 2022. En termes absoluts, els recursos destinats a despesa social suposen el 73,2% del total, amb una reducció respecte al 2021, quan era el 74,6%. Aquest descens, segons la consellera d'Economia, Natàlia Mas, es deu als increments del deute de la Generalitat en un 22,6% i perquè els comptes també posen el focus no només en mesures per afrontar les emergències socials i econòmiques de la població, sinó també en àrees que permetin projectar el país de cara a futur per accelerar, entre altres, la transició verda del país i avançar cap a l'assoliment d'una economia més diversificada i sostenible. 

En aquesta línia, pel que fa a la resta de departaments, destaca el salt en termes percentuals que fan Empresa i Treball, amb un 28% més de despesa, fins a 1.348 milions, entre els quals destaquen els 680 milions que s’emporta el Pacte Nacional per a la Indústria. Alhora, a Igualtat i Feminismes o Cultura, amb un 27% d’augment cadascun, els corresponen 115 i 474 milions, respectivament. També Acció Climàtica creix un 19% (1.223 milions). També hi haurà un 11,4% més de diners per a Drets Socials (3.322 milions pressupostats), i un 11% per a Acció Exterior (100 milions). [Vegeu gràfic]

Els comptes reflecteixen també en el capítol de les despeses els recursos europeus que ja han estat assignats a Catalunya a hores d’ara, per un total de 1.185 milions d’euros, i que tindran un període d’execució fins a l’any 2026. Estan repartits entre 686,4 milions dels Fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i 499 milions dels fons React. Els pressupostos de l’any passat incorporaven 2.142 milions de fons europeus assignats, tot i que ara mateix només se n’han executat un 50%.

Cal advertir que els comptes catalans no tenen cap partida destinada als macroprojectes que s'han pactat amb el PSC per poder tirar endavant els pressupostos anuals, és a dir, millores en l'aeroport del Prat, la continuïtat de la B-40 o el complex d'oci Hard Rock. Els dos primers són projectes que ha de finançar el govern central i el Hard Rock és una inversió amb capital privat. També es troba a faltar una provisió per afrontar el pagament dels 304 milions d'euros que la Generalitat ha de tornar als propietaris de l'antiga concessionària d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL), la privatització més gran d'un servei públic que ha fet un govern català i que va acabar liquidada sis anys després de la seva adjudicació per una sentència judicial. En aquest sentit, la consellera d'Economia, Natàlia Mas, ha declarat que l'executiu català no espera que hagi de desemborsar aquesta partida aquest any i que, en cas d'haver-ho de fer, es pot recórrer als instruments financers necessaris.

El capítol dels ingressos, destaca el creixement en un 15,2% de la generació de recursos no financers, fins als 31.408 milions, amb un pes important de la recaptació de l’IRPF i l’IVA, que ha tingut una evolució positiva en l’últim any. Aquest augment en els ingressos s'explica pel model de finançament (tant les bestretes com la liquidació del 2021, que aporta uns 1.980 milions), que aportarà 25.236 milions aquest 2023, un 20,6% més.

Els comptes no incorporen canvis fiscals substancials. Els impostos propis i cedits que gestiona la Generalitat fregaran la xifra dels 5.000 milions d’euros, aquest any, xifra superior al 6% respecte del 2022. Val a dir que els comptes anuals no reflecteixen cap partida relacionada amb els nous tributs propis que vol posar en marxa el Govern (impost turístic sobre les estades en creuers o una modificació en l’impost sobre les emissions de CO₂).

Les inversions en el llindar dels 2.800 milions

Aquest any, el segon consecutiu en què el Govern ha pogut aprovar uns pressupostos, ha intensificat l’esforç inversor en un 5,8%, que correspon a 153 milions d’euros que posaran el llindar total de la inversió del sector públic català en el seu conjunt en 2.794 milions d’euros (sense els fons europeus), quan el 2022 havien estat de 2.641 milions. Això, respecte als anys precedents 2020 i 2021 —sota l’estrall de la pandèmia— suposa una alça percentual del 38,5% el 2023.

En aquest capítol general, prenen importància els projectes en l'àrea de Salut, amb 602 milions d'inversió, en deu hospitals de la xarxa sanitària catalana. Però també els més de 500 milions per a millora de les infraestructures viàries i ferroviàries. I de l'entorn de 500 milions més per a educació, la societat de la informació i el coneixement i les telecomunicacions. 

Sindicats i patronals, "satisfets" amb els pressupostos

Després de la presentació que s’ha fet aquest dijous dels pressupostos de la Generalitat al Parlament de Catalunya, per part de la consellera Natàlia Mas, les patronals i els sindicats han volgut evidenciar el suport que donen a aquests comptes. Els agents socials s’havien reunit prèviament amb el líder del PSC, Salvador Illa.

Tot i el consens que generen els números catalans per a aquest any en patronals i sindicats, alguns serrells serien bons de millorar, segons han expressat els seus màxims representants. Des de les patronals, Josep Sánchez Llibre, per part de Foment del Treball, i Antoni Cañeta, per Pimec, han insistit en el fet que caldria modificar i millorar la fiscalitat en el sentit de fer-la més competitiva respecte d’altres comunitats autònomes i de l’entorn europeu.

Per la seva part, Javier Pacheco (CCOO) i Camil Ros (UGT) han reivindicat el paper que ha jugat el diàleg social i que són una bona mostra d’equilibri entre l’impuls de mesures socials i les inversions per a l’economia.

Finalment, la presidenta de la Taula del Tercer Sector Social, Francina Alsina, ha celebrat uns "comptes indispensables, expansius en l'àmbit social i que reforcen polítiques socials en un moment difícil".