El Govern ha aprovat aquest dimecres els pressupostos de la Generalitat per al 2024, que augmentaran la despesa gairebé un 10% per l’increment de la dotació per educació, la creació d’un fons extraordinari per sanitat i l’encariment dels interessos del deute com a conseqüència de la pujada dels tipus d’interès. En total, la Generalitat gastarà 43.673 milions, un 9,6% més i xifra rècord, que si se sumen les 206 entitats i empreses públiques, s’elevarà a 48.492 milions.

Natàlia Mas, consellera d’Economia, ha presentat els pressupostos, després d’entregar-los formalment al president del Govern, Pere Aragonès, que es basen en un creixement de l’economia catalana de l’1,8%, un punt més que la Zona Euro, i la previsió de que es crearan 38.900 llocs de treball. A més, el dèficit es rebaixa del 0,3% al 0,1% del PIB, i el deute previst per a l’exercici és del 29,5% del PIB, xifra que baixarà al 23,6% si es materialitza la condonació de part del deute del FLA.



La consellera ha destacat que la despesa primària neta, és a dir sense tenir en compte els interessos del deute i el Fons extraordinari de Salut, puja un 6,3%, o el que és el mateix, 2.443 milions. La despesa social suposarà el 72,6% del total, percentatge que descendeix (el 2023 era del 73,2%), tot i l’increment d’educació, perquè no inclou el fons extraordinari de sanitat i els interessos del deute.

Per conselleries, Educació és la que incrementa més la despesa, un 10%, fins als 7.508 milions, mentre que Salut ho ha fet en 636 milions, un 5,6% més. No obstant, Economia ha pressupostat a banda 800 milions del Fons Extraordinari de Salut (FES), que servirà per fer front a despeses pendents d’anys anteriors.


Aquests increments són en bona mesura el que explica l’increment dels pressupostos de la Generalitat per aquest 2024, però també l’increment de les despeses del deute. Els interessos han passat de suposar 782 milions el 2023 a 1.372 milions enguany, és a dir que es disparen un 75,6%, 591 milions.

Crida l’atenció també l’augment de la despesa del Departament de Presidència, que és el tercer que més la incrementa, un 13,4%. En plena sequera, Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural puja el pressupost per sota de la mitjana, un 5,6% (68 milions). El personal públic pujarà un 2,6%, fins a les 290.196 persones.

Així es repartirà la despesa de la Generalitat

El Govern ha dividit la despesa en quatre eixos: clima i equilibri territorial; benestar i serveis públics; transformació econòmica i recerca, i cultura i llengua.

En el capítol de clima i equilibri territorial es dedicaran 1.045 milions a aigua i sequera, dels que 327 milions es destinaran a ampliar i mantenir les infraestructures de regeneració i dessalinització. 300 milions aniran a energies renovables, 2.627 a transport públic, dels que 578 aniran a finançar el sistema de transport públic de Catalunya i 346 a millorar i ampliar la xarxa de metro i Ferrocarrils de la Generalitat. A habitatge s’hi destinaran 1.219 milions, dels que 600 aniran a construir, adquirir i adequar habitatge per a lloguer assequible.

En benestar i serveis públics és on hi ha el gran gruix de despesa, ja que inclou educació i salut, al que es destinarà 7.508 i 12.859 milions respectivament. A drets socials s’hi destinaran 3.612 milions; a Universitats, 1.246 milions; a Interior, 1.924 milions; a Igualtat i feminismes, 132 milions; a Justícia, 1.224 milions, i a Acció Exterior i Unió Europea, 102 milions.

En el capítol de transformació econòmica i recerca, es dedicaran 697 milions al Pacte Nacional per a la Indústria, 711 milions a instruments financers per a empreses, majoritàriament a través de l’Institut Català de Finances (ICF), 1.001 milions a recerca, desenvolupament i innovació, 572 milions al sector agroalimentari i 895 milions a ocupació i formació professional.

A llengua i cultura es destinaran 111 milions a llengua catalana, 104 milions a audiovisual i 31 milions a drets culturals.

Pugen els ingressos pel model de finançament

La Generalitat preveu uns ingressos no financers de 41.887 milions, als que se sumaran 110 milions de variació d’actius financers. El 84% dels ingressos provenen del model de finançament (29.674 milions), mentre que un 14% (4.839 milions) venen per impostos propis i cedits. La resta, fins a cobrir els 43.673 milions de despesa, es cobrirà amb 1.676 milions de deute.

Pel que fa als propis, s’estima un creixement del 14%, fins els 414 milions, per l’increment del gravamen sobre estades en establiments turístics, als habitatges buits i als establiments comercials.


Els cedits sumaran 4.425 milions, 171 menys per la caiguda de Patrimoni, Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, aquests dos últims relacionats amb la baixada de les vendes d’habitatges. En total, la recaptació d’impostos baixarà un 2,5%, 125 milions que seran compensats amb un increment dels ingressos pel model de finançament, de 4.438 milions.

El Govern reivindica que el dèficit fiscal amb l’Estat el 2021 va ser de 21.982 milions, un 9,6% del PIB, i aspira a obtenir un “finançament singular, basat en els principis d’autonomia tributària, suficiència financera i responsabilitat fiscal”. També espera la cancel·lació del 20% del FLA, el traspàs integral de Rodalies, el finançament de l’increment dels mossos d’esquadra i de nous òrgans judicials, serveis penitenciaris i beques.