La consellera d'Economia i Hisenda de la Generalitat, Natàlia Mas, no assistirà al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) que se celebra el pròxim dilluns a Madrid. En el seu lloc hi assistiran el secretari general d'Economia, Josep Maria Vilarrúbia, i la directora general de Pressupostos, Esther Pallarols. "No és un òrgan de debat. És una reunió on es transmet informació, però no es debat ni es negocia res, atès que l'Estat gaudeix sempre de la majoria absoluta dels drets de vot del CPFF", ha recordat Mas Guix, que també esgrimeix com un altre motiu per no assistir a la reunió que Generalitat i Estat ja tenen oberta una negociació per a un "finançament singular" de Catalunya. En aquest sentit, des del departament d'Economia han indicat que "aquesta negociació s'iniciarà al primer trimestre del 2024".
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va convocar els consellers autonòmics a un Consell de Política Fiscal i Financera (el dilluns 11 de desembre a la seu del ministeri) per fixar els objectius de dèficit i abordar també la xifra global de les bestretes que les comunitats autònomes rebran l'any vinent, tot i que no de forma individualitzada. Amb el CPFF d'aquest dilluns el govern espanyol pretén informar les comunitats autònomes dels objectius d'estabilitat que serviran de referència per a preparar els pressupostos generals de l'Estat (PGE) de 2024.
"Model de finançament singular"
A mitjans de novembre la consellera d’Economia ja va apuntar que amb el pacte entre ERC i PSOE per a la investidura es va posar “la primera pedra per a un model de finançament singular, per una via de negociació bilateral en l’àmbit del finançament que fins ara no havia existit a Catalunya”. A més, va afirmar que la seva proposta de model és que Catalunya pugui recaptar “la totalitat dels impostos” i contribuir amb una determinada quota de solidaritat a l’Estat, però que aquesta ha de ser “ben entesa”.
Dèficit fiscal de 20.000 milions d'euros
Cal recordar que el dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat va escalar fins als 20.772 milions l’any 2020 i fins als 21.982 milions el 2021, un nou màxim històric. Aquestes xifres equivalen al 9,8% i el 9,6% del PIB català, respectivament, uns dels registres més alts des del 1986, que és des de quan hi ha dades. Davant aquestes dades, Mas va assegurar que “allà on l’Estat pot escollir on fa la despesa, Catalunya sistemàticament en surt malparada”. Al seu entendre, les dades demostren que “quan l’Estat té marge de decisió, opta per penalitzar econòmicament Catalunya i la seva ciutadania”, va denunciar. A més, la consellera d'Economia va qualificar el dèficit fiscal de Catalunya de “sostingut, perquè fa més de 35 anys que patim aquesta situació” a més d’“injust i deliberat”, ja que aquest desequilibri es manté “governi qui governi” al govern espanyol. “Des de la Generalitat responem a l’opacitat de l’Estat amb treball, rigor i transparència”, va acabar.
Els resultats empitjoren si s’exclouen les operacions de la Seguretat Social. Per les seves característiques, la Seguretat Social no fa una despesa territorial en funció de criteris polítics, atès que les prestacions que paga no poden fer distinció entre comunitats autònomes. Així doncs, excloent la Seguretat Social el pes dels ingressos aportats per la Generalitat i les despeses rebudes augmenta substancialment. Tant el 2020 com el 2021, Catalunya va aportar el 19% dels ingressos, però va rebre el 9% de la despesa de l’Estat.