Les pensions són excessivament generoses i poc sostenibles, segons l'informe publicat per l'Institut d'Actuaris Espanyols. En l'actualització del factor d'equitat actuarial del sistema contributiu de pensions de jubilació espanyol, que calcula el que rep un jubilat per cada euro que aporta al sistema de pensions, apunta certs desequilibris. De mitjana, un jubilat cobra 1,62 euros per cada euro aportat, un augment en relació amb els 1,55 euros de 2020. Però varia molt en funció de si la carrera laboral és curta o llarga i de l'edat de jubilació. 

El factor d'equitat actuarial (FdEA) per a persones de 63 anys amb 43 anys cotitzats és d'1,34 euros per cada euro aportat, un 0,02% menys que en 2020 i el menor FdEA d'entre totes les carreres. El FdEA més elevat és de 2,19 euros, per a qui es jubili amb 70 anys i 33 anys cotitzats, la qual cosa suposa un increment de 0,33 euros per euro respecte al FdEA de 2020.

L'Institut d'Actuaris va presentar dimarts passat l'estudi i va demanar que les futures reformes incloguin mecanismes "automàtics" d'ajustament per corregir el que consideren un desfasament del 62% entre el que es percep de pensió i l'aportat a través de cotitzacions socials.

Creuen que les reformes de pensions aprovades el 2021 i 2023 han estat "insuficients" i no han aconseguit "reequilibrar" un sistema de pensions la sostenibilitat del qual consideren "qüestionable", segons van comptar en un comunicat.

Existeix, van defensar, "cada vegada més desequilibri" entre el que cobra una persona per una pensió i el que ha aportat al llarg de la seva carrera.

Aquest desfasament s'incrementarà més encara en un futur, avancen, i l'indicador de sostenibilitat actuarial assolirà el 2,14 el 2045 i el 2,20 el 2065. Segons asseguren, això tindrà conseqüències "devastadores" a futur segons els actuaris, que alerten d'una "cada vegada més insostenibilitat" del sistema de pensions i demanen "importants reformes estructurals".

Per a Enrique Devesa, coordinador tècnic de l'Observatori Actuarial de Previsió Social del CIAE, "l'augment del FdEA reflecteix un problema estructural del sistema públic de pensions. Perquè una nova reforma del sistema de pensions fos efectiva en termes de sostenibilitat financera i equitat en la distribució dels esforços, hauria de contenir mecanismes d'ajustament automàtics davant de canvis en el creixement econòmic a llarg termini i en l'esperança de vida, com han fet en altres països del nostre entorn."

Addicionalment, Robert Meneu, també Coordinador Tècnic de l'Observatori Actuarial de Previsió Social del CIAE, comenta que"en absència de mecanismes d'ajustament automàtics, el sistema de pensions continuarà necessitant cada vegada més transferències de l'Estat per mantenir un nivell de generositat creixent amb els anys".