Els Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) estimen que l'aplicació en l'impost de societats del tipus mínim global del 15% per a multinacionals que facturin més de 750 milions d'euros donarà una recaptació anual de 3.578 milions d'euros. El sindicat ha realitzat els càlculs que el govern espanyol, segons la ministra Montero, no ha realitzat, malgrat que el nou gravamen s'ha aprovat aquest dimarts en el Consell de Ministres. Sobre les estimacions de recaptació, Montero ha assenyalat que encara no hi ha dades que permetin en aquest moment saber com es comportaran les legislacions dels diferents estats membres, que estan adaptant tots ells el seu marc normatiu a aquesta nova transposició de directives. Respecte a quantes empreses es veurien afectades, la ministra sí que ha assenyalat que podria impactar en un total de 126 grups que tenen matriu espanyola i 707 grups multinacionals amb matriu estrangera i filials espanyoles.

Gestha considera que traslladar la directiva és un primer pas important, encara que l'entrada demorada de l'impost complementari i el tipus del 15% "deixa marge de maniobra" perquè en un futur s'abordi l'augment de la tributació al 20%. En un comunicat, Gestha analitza els canvis que introduirà el projecte de llei que trasllada la directiva europea que estableix un tipus mínim global del 15% en l'impost de societats per a grans empreses, la qual cosa implicarà aplicar un tribut complementari a què ja hi ha a Espanya. Gestha ha instat que la tramitació sigui urgent i permeti que s'apliqui a les filials de les multinacionals dels Estats Units establertes a Espanya "abans del 30 de setembre de 2024, data en què sol finalitzar l'any fiscal als Estats Units".

Espanya ha fet ús de l'opció prevista en la directiva europea per aplicar un impost complementari nacional admissible que gravi les entitats constitutives que radiquin al seu territori i que no assoleixin una tributació mínima del 15%, permetent així que la recaptació de la imposició complementària se situï a l'Espanya i se simplifiqui l'aplicació de la regla d'inclusió de rendes en l'àmbit internacional. Per tant, els tècnics han explicat que Espanya aplicarà el nou impost complementari, amb tres configuracions complementàries entre si, les dues primeres responen a la regla d'inclusió de rendes i la tercera a la regla de beneficis insuficientment gravats. 

Tres opcions

En primer lloc, l'impost complementari nacional té com a finalitat principal garantir que les entitats constitutives del grup multinacional o nacional de gran magnitud establertes en territori espanyol, i que no assoleixin una tributació mínima del 15% a Espanya, arribin a aquest tipus a través d'aquest impost. Si la imposició del grup ja és superior al 15%, no l'afectaria aquest impost complementari.

Per la seva part, l'impost complementari primari s'aplicarà quan la matriu d'un grup multinacional se situï a Espanya i obtingui rendes de filials situades a l'estranger que apliquen un tipus impositiu inferior al 15%

Finalment, l'impost complementari secundari actua com un sistema de tancament i s'activa quan algunes de les empreses establertes a Espanya del grup multinacional hagin obtingut rendes a l'exterior que no hagin estat gravades al 15%. La diferència entre l'impost primari i el secundari és que aquest últim no recau sobre la matriu, sinó sobre filials del grup ubicades a Espanya.

Segons els tècnics, es preveu una exclusió 'de minimis' pel que l'entitat declarant podrà optar perquè l'impost Complementari degut per les entitats constitutives que raguin en una jurisdicció sigui zero quan la mitjana dels ingressos admissibles de les entitats constitutives establertes en una jurisdicció sigui inferior a 10 milions d'euros i la mitjana dels guanys o pèrdues admissibles de totes les entitats constitutives en l'esmentada jurisdicció, siguin inferiors a un 1 milió d'euros.

També es preveu l'aplicació de ports segurs, per la qual cosa no s'exigirà, en el període impositiu, l'impost complementari primari, en relació amb les seves entitats constitutives establertes en una altra jurisdicció, quan l'esmentada jurisdicció exigeixi un impost complementari nacional admissible ben determinat amb la norma de comptabilitat financera acceptable o bé que compleixi les condicions d'un acord internacional admissible sobre ports segurs.