La rectificació del Govern sobre les mesures per combatre la sequera al gimnàs amb menys de 24 hores ha aixecat polseguera entre aquest sector. D'entrada, perquè es un dels primers grans titulars lligats a l'escassetat de l'aigua que ja lliga una restricció a un motor econòmic en concret. I, de l'altra, perquè lamenten que les mesures s'han pres sense consens ni diàleg. Cal recordar que venim d'una setmana on, primer es va anunciar la prohibició de dutxar-se a tots els gimnasos. I, posteriorment, l'executiu va matisar que la restricció només afectarà els centres esportius que gastin aigua per regar gespa o omplir piscines.
ON ECONOMIA ha parlat amb les principals entitats representatives dels més de 800 centres dedicats a Catalunya. D'una banda, Josep Viladot, president de l'Associació Catalana de gestors d'instal·lacions esportives municipals (Gestiona) afirma: "Novament, s'anunciaven restriccions i el sector s'assabentava pels mitjans de comunicació. Una dinàmica que ja vàrem viure en el període de la covid i que pensàvem que ja havíem entès que no era positiva ni per al Govern, ni per als ciutadans ni per al sector". De l'altra, August Tarragó, president de l'Associació d'Empreses de Catalunya d'Activitat Física i Fitness (ADECAFF): "De la mateixa manera que va passar durant la pandèmia amb els tècnis de salut, ara els tècnics d'acció climàtica ens han d'escoltar. Estem mirant de tancar una reunió a través de presidència, per veure'ns la propera setmana".
D'entrada, lamenten que les mesures tenen un impacte econòmic i, des de la vessant de l'experiència, poden aportar solucions conjuntes. "La primera mesura anunciada del tot tancat va ser una ocurrència que va tenir el conseller d'Acció Climàtica, David Mascor. És evident que una persona gasta més a casa seva si s'ha de netejar després de practicar gimnàs, que si ho fa en un dels nostres centres. La segona mesura que rectificava la primera ens sembla més adient, tot i que falta explicar-se millor". defensa Tarragó. I alinets amb Gestiona, Viladot afegeix: "Ja parlant de manera concreta de la mesura de les dutxes, entre altres inconvenients, el que es provocaria és un increment del consum d'aigua als municipis. Quan les persones es dutxen al centre esportiu gasten menys aigua que a casa: la dutxa és més curta i a més baixen menys litres d'aigua per minut. Per tant, no és una mesura que es pugui considerar eficaç si el que volem és estalviar aigua".
Si anem a les dades concretes, a Catalunya hi ha 806 centres esportius que donen 37.230 llocs de treball, amb una facturació de 400 milions d'euros i 1.003.000 usuaris i usuàries. Xifres allunyades dels impactes d'altres sectors com ara el turístic.
Mesures d'estalvi
Precisament l'argumentari que defensen es basa en aspectes concrets. A tall d'exemple, molts centres ja han reduït la pressió de l'aigua i han afegit airejadors a les dutxes com a primers mesures d'estalvi energètic. A més, els empresaris consideren que aquestes primeres mesures, com col·locar un airejador que pot costa 1,50 euros cada peça, pot ser una resposta immediata al problema, però cal emprendre idees que ja vinguin per quedar-se.
"Volem corresponsabilitzar-nos amb la sequera i en les problemes dècades, la sequera serà un problema constant, Hem de construir, a partir d'ara, pensant en com reduir el consum", sosté Tarragó. En aquesta línia hi ha mesures que ja es comencen a aplicar i són més complexes: el tractament d'aigua de les piscines amb ultraviolats, en comptes del clor que fa gastar més; construcció de dipòsits fluvials o aigües grises que serveixin per aprofitar l'aigua pel reg o incorporar a la coberta del nou Camp Nou, una superfície que reaprofiti l'aigua que caigui. "Nosaltres som molt conscients de la problemàtica que tenim de sequera i dels subministraments en general. L'abril del 2022 ja vam posar en marxa una bateria de mesures d'estalvi energètic (un 25% d'estalvi en Kws) i es van iniciar inversions per produir energia de manera més sostenible: plaques fotovoltaiques, etc", afegeix Tarragó.
"Els gimnasos tenen un impacte mediàtic efectiu"
Però, per què el centre de les mirades són els gimnasos? "El nostre sector té un impacte mediàtic efectiu, però a nivell econòmic menor que altres amb més afectacions com el turístic. Tancar les dutxes del gimnàs provoca un efecte cridaner", lamenta Tarragó. "No podem oblidar que la gent no fer activitat física i esport als centres esportius per caprici. Entre altres beneficis, busquen millorar la seva salut física i mental. Som un servei essencial que hem de recolzar i protegir", afegeix Viladot. ADECAFF també subratlla que les mesures cal diferenciar-les entre el perfil de centre esportiu i també de públic, però avisa que el 50% dels usuaris necessiten dutxar-se després de la pràctica esportiva.
ADECAFF forma part d'EFISPORT que, entre altres coses, consisteix en un programa de conscienciació dels usuaris. A més, compta amb un decàleg amb nou mesures d'estalvi que, entre d'altres, ja inclou eliminar el reg de les zones de gespa o ajardinades i també de la gespa artificial entre setmana a zones d'entrenament. Des de Gestiona, també avancen que ja preparen una campanya de conscienciació per a les persones usuàries i els equips de treball. D'altra banda, estan preparant un decàleg de mesures d'estalvi que serà eficient i no conflictiu, decàleg que volen consensuar amb els ajuntaments i també amb la Generalitat. Algunes de les accions es podran aplicar de manera immediata i quasi sense cost. Altres podran requerir inversions i hauran de parlar d'ajudes econòmiques.