El permís de residència per a inversors que comprin un habitatge a partir de 500.000 euros o bé que inverteixin més d'un milió d'euros en una empresa espanyola o en deute públic ja no existeix des d'aquest dijous, després de dotze anys en funcionament. El govern de Pedro Sánchez va anunciar la fi del 'golden visa' a l'abril de l'any passat i, un any després, ja no es poden demanar. Paral·lelament, creixen les peticions del permís de residència de nòmades digitals, vigent des del 2023, tot i que els advocats discrepen sobre si pot ser una alternativa per a aquests tipus d'inversors.
Des de la seva entrada en vigor l'any 2013 i fins a l'any 2023, es van concedir 63.328 permisos de residència a canvi d'inversions immobiliàries o empresarials, és a dir 'golden visa', un terç d'elles a la província de Barcelona (21.385). Hi havia a tot l'estat al tancament de l'any 2023 33.237 permisos de residència actius, entre els quals 12.723 inversors i la resta familiars, segons l'Observatori Permanent d'Immigració, que va fer públiques aquestes dades al novembre de l'any passat i ha de publicar pròximament les xifres de l'any 2024.
De l'inversor al nòmada digital
L'any 2023, va entrar en vigor una nova llei d'emprenedors que permetia als nòmades digitals que treballen des d'Espanya accedir a un permís de residència sota el mateix paraigua que els inversors 'golden', la Unitat General d'Empreses, oficina del ministeri de Seguretat Social i Migracions per un perfil d'estranger VIP que no s'acull al procés habitual d'estrangeria. Aquesta oficina va ser creada per Mariano Rajoy l'any 2013, quan va crear la figura del 'golden visa' per atraure capital estranger per revitalitzar l'economia en plena crisi posterior a l'esclat de la bombolla immobiliària.
Des que va entrar en vigor fins a principis de 2023, durant el seu primer any, es van concedir 9.568 permisos de residència a nòmades digitals, un 15% del total de permisos expedits per aquesta oficina, que a més dels inversors també dona a expatriats d'empreses, investigadors i professionals i directius altament qualificats.
El permís per a nòmades digitals està pensat per persones que teletreballen i acrediten uns ingressos superiors al 200% del Salari Mínim Interprofessional, sigui per compte d'altri o compte propi, és a dir, aplicable a treballadors o a autònoms. L'advocada experta en estrangeria Emma Hakobyan assegura que "pels treballadors contractats és molt més complicat d'aconseguir", ja que exigeix que l'empresa es registri a l'estat espanyol.
"Sí que pot ser una alternativa per a obtenir la residència, però és molt més complicat i molt diferent del 'golden visa'", alerta Hakobyan. Per començar, a diferència del que succeïa amb el permís de residència 'golden', el de nòmada digital obliga a residir almenys 6 mesos a Espanya. I a pagar impostos. Mentre que l'inversor, un cop invertia obtenia el permís de residència sense més exigències, el permís dels nòmades digitals està pensat perquè tributin a Espanya, de fet amb un 24% d'impostos. Pels treballadors, això no suposa cap complicació, però pels autònoms pot arribar a suposar una doble tributació si l'empresa té la seu a un altre país.
El també advocat Volodymyr Chervinskyy afirma que, segons el seu parer, el permís per a nòmades digitals no serà alternativa per als inversors, tot i que reconeix que "alguns companys sí que ho consideren". "El 'golden visa' permetia no residir a Espanya i actualment cap altre permís no dona aquesta opció", diu. "Probablement, aquest tipus de clients optin per marxar a altres països on encara existeixen aquest tipus de programes".
El permís no lucratiu, la millor alternativa
Per a l'advocada Lorenia Aquino, la millor alternativa a l'inversor 'golden' és un altre visat, el permís de residència temporal no lucrativa. Per accedir-hi, has d'acreditar ingressos d'almenys 2.400 euros mensuals i d'almenys 1.200 euros mensuals per cada familiar, així com no tenir cap malaltia, no estar de manera irregular a Espanya ni tenir antecedents penals i no tenir prohibida l'entrada o bé estar dins el termini de compromís de no retorn.
És a dir, es tracta d'un permís de residència també vinculat estretament a la situació econòmica del sol·licitant. Aquest visat no lucratiu, però, s'ha de demanar des del consolat del país d'origen i no dins de l'estat espanyol. "Jo també recomanaria a un milionari que vol un permís optar per la residència no lucrativa i després anar renovant", diu l'advocat Marc Giménez. A més, tal com explica Aquino, des de l'any passat ja no s'exigeixen 180 dies a Espanya per obtenir aquest permís, de forma que "és més fàcil evitar la residència fiscal".
El principal argument per posar fi al 'golden visa' per part del govern espanyol va ser que tensiona el mercat de l'habitatge, ja que incentiva vendes d'habitatge per sobre del mig milió d'euros i la compra per part de persones d'alt poder adquisitiu. El seu efecte és molt reduït en el mercat espanyol de l'habitatge, però sí que pot tenir impacte en els llocs on es concentren la majoria dels permisos, com Barcelona, la Costa Brava o la província de Màlaga.
Existien, però, altres alertes vinculades a aquests permisos, que han viscut episodis de corrupció al Regne Unit i a Xipre, com per exemple el fet que poden ser porta d'entrada al blanqueig de capitals o a l'entrada de diners obtinguts de manera il·lícita. Aquesta crítica la compartien Transparència Internacional i un informe de riscos del Tesoro Público elaborat l'any 2024. Aquest va dir que “els riscos associats a aquest tipus de règims estan lligats des del punt de vista del blanqueig de capitals a la corrupció, l'elusió fiscal, el crim organitzat, l'elusió de sancions financeres internacionals o els moviments transfronterers de fons".
Els quatre advocats d'estrangeria consultats i la firma immobiliària de luxe Lucas Fox reconeixen un increment de sol·licituds de 'golden visa' en els darrers mesos per aprofitar la darrera finestra abans de la seva extinció, però el Ministeri de Seguretat Social encara no té les dades ni tan sols del 2024. Algunes de les sol·licituds són de persones que ja havien comprat la casa, però no havien iniciat el procediment i segons reconeixen els lletrats alguns dels qui han presentat documentació insuficient es pot quedar sense el permís un cop deixi aquest dijous d'estar en vigor.
Impacte -reduït- al mercat immobiliari
Mohammad Butt, director de Lucas Fox Barcelona, diu que han detectat un increment de l'interès en els darrers mesos i "especialment dels estatunidencs amb la tornada de Trump a la Casa Blanca i altres factors com la feblesa del dòlar, els aranzels o el preu del petroli, que han influït en el comportament de compradors de mercats clau com els Estats Units o Orient Mitjà".
Però fins i tot en el cas del mercat de luxe, no esperen notar un gran canvi perquè "les transaccions vinculades al 'golden visa' han representat sempre un percentatge molt reduït" i "la majoria dels clients veien aquesta opció com un benefici addicional, no com un factor determinant en la decisió de compra". "Espanya continua sent un destí altament atractiu per la seva qualitat de vida, la seva estabilitat i la rendibilitat immobiliària i això continuarà impulsant la demanda internacional", afegeix.
La compra d'habitatge per part d'estrangers fins al darrer trimestre de 2024 va ser del 18,4% del total de transaccions, 125.857 immobles, xifra més alta de la sèrie històrica, la majoria d'ells no residents. A la província d'Alacant, on tenen més incidència, la meitat de les vendes les tanquen ciutadans estrangers. Pel que fa als nòmades digitals, d'entrada els seus perfils de professionals ben pagats de sectors tecnològics han de competir més al mercat del lloguer que al de compravenda.