Aquest dimecres entren en vigor les primeres mesures del pla del govern de Pedro Sánchez per ajudar les empreses afectades per la guerra comercial desencadenada per Donald Trump. Dels 14.100 milions d'euros previstos, ja s'han activat 7.720 milions, més de la meitat.

Dins de totes les mesures que inclou el pla aprovat en el consell de ministres, les que s'activen aquest dimecres mitjançant real decret-llei es refereixen a palanques financeres, que pugen al mencionat import de 7.720 milions d'euros.

En primer lloc, s'activa una línia d'avals ICO de 5.000 milions fins al 30 de juny de 2026, amb vigència ampliable per acord del Consell de Ministres, per atendre les necessitats de liquiditat i per donar suport a possibles processos de reconversió industrial a entitats que vagin a tenir una exposició significativa, directa o indirecta, al mercat dels Estats Units.

Les condicions aplicables i requisits a complir per a aquesta mesura, incloent el termini màxim per a la sol·licitud de l'aval, s'establiran en el Consell de Ministres, sense que es requereixi desenvolupament normatiu posterior.

El pla reforça el Fons per a la Internacionalització de l'Empresa, que comptarà amb 720 milions, que suposen 220 milions més respecte al pla inicial del govern espanyol i que són fruit de les negociacions que ha mantingut el ministre d'Economia amb els grups parlamentaris. El reforç d'aquest fons es realitza amb l'objectiue d'aconseguir que les empreses puguin diversificar o reforçar la seva presència als Estats Units i diversificar les seves exportacions per disminuir el risc per ser més resilients.

Així mateix, en els propers dies es presentarà un pla específic d'ICEX que ajudarà a unes 500 empreses exportadores als Estats Units que podrien veure's afectades pels aranzels plantejats per Trump. Tant per a les línies d'avals de l'ICO com per al pla de l'ICEX, l'executiu ha realitzat unes estimacions inicials, motiu pel qual ha deixat la porta oberta a anar afegint-ne més en funció del seguiment que es faci de la situació.

A sobre, s'activen 2.000 milions també per a l'esforç d'internacionalització, a través del CESCE i el seu sistema CARI, que assembla a una assegurança de tipus d'interès, per al suport a les exportacions espanyoles de béns i serveis.

Extensió de la moratòria

El decret també inclou l'extensió de la moratòria comptable fins a finals de l'any 2025 per a aquelles empreses que van tenir pèrdues durant 2020 i 2021 i que tenen una recuperació més retardada.

Entre les mesures plantejades del pla, destaca una altra línia ICO per a finançament, per 1.000 milions d'euros, o un fons de suport a la inversió industrial productiva, dotat amb 200 milions d'euros, per donar préstecs o participació en capital per modernitzar o instal·lar noves plantes productives.

Ajuda al sector de l'automoció

També es preveu executar aquest any el Pla Moves III aprovat recentment en el Consell de Ministres (400 milions d'euros), per estimular el sector de l'automòbil, i s'activarà el mecanisme RED (els ERTO) per als sectors que ho necessitin amb la intenció de salvaguardar l'ocupació de les empreses més colpejades per la guerra comercial fins que la seva activitat es recuperi.

A més, es recanalitzaran 5.000 milions d'euros del Pla de Recuperació per a aquelles indústries i empreses l'activitat de les quals pugui veure's minvada pel "xoc aranzelari", a fi que puguin transformar i reorientar les seves capacitats productives cap a nous sectors amb alta demanda.

Proporcionalitat territorial

El decret publicat aquest dimecres en el BOE preveu també una disposició addicional de "garantia de proporcionalitat territorial" en l'aplicació dels fons, mitjançant la qual el govern espanyol "garanteix" que la posada a disposició de les empreses dels instruments financers s'efectuï, "amb respecte a l'equilibri territorial, sobre la base del percentatge de les exportacions de béns amb destinació als Estats Units de les empreses de cada comunitat autònoma respecte al total d'Espanya el 2024 amb particular atenció a aquelles comunitats que tinguin una exposició més gran".

A tal efecte, prossegueix la disposició addicional, s'articularan "mecanismes de participació i seguiment per part de les comunitats autònomes", orientats a garantir "la transparència, l'equitat i la coherència" de la distribució amb l'esmentat "criteri objectiu". Així mateix, el govern de Sánchez es compromet a remetre trimestralment al Congrés dels Diputats un informe desglossat per territori, sector i beneficiaris per a cada un dels instruments financers regulats en el present real decret.

A continuació, s'ha inclòs una altra disposició addicional per precisar els "criteris d'execució", en la qual es deixa clar que l'execució dels fons previstos al reial decret "no podrà estar condicionada a criteris d'oportunitat política o arbitrarietat de l'òrgan concedent".

Catalunya percebrà 3.000 milions

Aqust dimarts passat, el portaveu adjunt de Junts al Congrés, Josep Maria Cruset, va indicar que els fons es distribuiran a les autonomies en funció del seu pes en les exportacions al país nord-americà, de manera que Catalunya percebrà el 25% del total, una mica més de 3.000 milions d'euros, d'acord amb els seus càlculs.

Posteriorment, fonts de l'Executiu van matisar que en cap cas no es produirà una situació de competència autonòmica en els ajuts distribuïts, doncs aquestes són a demanda de les empreses que les necessitin i en el cas que no fossin suficients s'elevarien, fet que l'executiu no creu que passi. En concret, van explicar que Catalunya percebrà aquest 25% perquè les seves empreses exporten aquest percentatge als Estats Units.