El Govern calcula que caldran entre 75 i 100 inspectors més per poder aplicar el règim sancionador en habitatge. Durant la roda de premsa després de la reunió del Consell Executiu la portaveu i consellera d'Habitatge, Sílvia Paneque, ha admès que els inspectors actuals que hi ha a Consum i a l'Agència d'Habitatge són "clarament insuficients" per fer seguiment del nou decret. Paneque no ha volgut calendaritzar la incorporació d'aquests treballadors perquè dependrà de si el Govern pot aprovar suplements de crèdit als pressupostos prorrogats. En aquest sentit, ha explicat que aquesta qüestió es tractarà en "negociacions futures".
Paneque ha admès que, de moment, el cos d'inspectors d'Habitatge i de Consum és "clarament insuficient" per poder fer "un seguiment" del decret de règim sancionador perquè cal "una actuació proactiva" del Govern. Tot i això, ha assenyalat que no es podrà incorporar aquests professionals fins que no s'aprovi un suplement de crèdit, de manera que ha dit que està "subjecte a negociacions futures".
Mentrestant, la portaveu ha dit que el règim sancionador és "cent per cent efectiu" i ha explicat que habilitaran un canal telemàtic perquè els llogaters que creguin que se'ls està vulnerant els drets puguin dirigir-hi la queixa.
La portaveu ha afirmat que aquest règim sancionador garantirà que l'habitatge no sigui "un bé especulatiu sinó un dret" i, a la vegada, dotarà d'un marc de seguretat per a qui lloga habitatges dins dels topalls acordats i donarà "confiança, seguretat i protecció a qui ho fa bé".
D'altra banda, Paneque ha garantit que el règim sancionador compta amb seguretat jurídica i ha assegurat que no envaeix competències estatals.
Aprovació del règim sancionador
El Consell Executiu ha aprovat aquest dimarts el decret amb el règim sancionador en habitatge. Es tractava d'una exigència dels Comuns per aprovar els pressupostos -que finalment es prorrogaran- i per facilitar la governabilitat. Comuns i Govern es van reunir el dilluns per signar el pacte. L'executiu s'havia compromès a aprovar el decret abans d'acabar el gener.
L'acord inclou tres infraccions considerades molt greus que poden comportar multes d’entre els 90.001 euros i els 900.000 euros: posar un preu de lloguer superior al 30% del que marca l'índex de preus de referència, que no consti la finalitat del contracte o destinar-la a una finalitat fraudulenta -com el lloguer de temporada-, i carregar les despeses de gestió als llogaters.
A banda dels tres supòsits molt greus, amb sancions que poden arribar als 900.000 euros, s'han introduït tres noves sancions en matèria de protecció de consumidors. En aquest cas, si es posa un preu de lloguer fins a un 30% per sobre al que estableix l'índex de Preus de Referència o que no s'hagi fet constar al contracte l'índex, si el propietari és un gran tenidor, o l'import de la renda del contracte anterior, en el cas d'un petit propietari, és a dir, de cinc habitatges.
Paral·lelament, Govern i comuns han acordat la modificació de la Llei del Codi de Consum per sancionar les pràctiques abusives per part dels Agents de la Propietat Urbana o plataformes i si, per exemple, es demostra que han proposat als propietaris a destinar el seu habitatge a lloguer temporal i no habitual. En aquest cas, les multes poden arribar als 100.000 euros, poden ser acumulatives i es poden sumar a les establertes en el decret que aprovarà demà el Govern. En els casos més greus, les sancions es poden elevar fins al milió d'euros.
Reunió amb Airbnb
D'altra banda, la portaveu ha dit que han demanat una reunió "urgent" amb representants d'Airbnb per traslladar-los que a Catalunya "hi ha una legislació que s'ha de complir". En aquesta línia, ha dit que seran "contundents" amb el respecte al marc normatiu. A més, el Govern ha demanat un informe als serveis jurídics per veure com es pot aplicar el marc normatiu vigent en diversos expedients que tenen oberts amb aquesta empresa.