El Govern s'ha compromès aquest dimarts a "explorar vies legals que facin possible una amnistia" a les famílies que hagin de tornar pagaments indeguts de la Renda Garantida de Ciutadania. D'aquesta forma, famílies vulnerables no hauran d'atendre pagaments de milers d'euros al Govern per un error de càlcul de l'administració. A més, la conselleria elaborarà un pla de xoc per evitar els cobraments indeguts a futur i canviarà la llei de la Renda Garantida per "blindar" les famílies i que no es torni a repetir la situació. Buscarà el Govern, a més, "un nou model de prestació a Catalunya i a Espanya" que eviti aquestes problemàtiques generades per la prestació.
La consellera de Drets Socials, Mónica Martínez Bravo, ha comparegut per petició pròpia en el Parlament per exposar la situació, que afecta unes 12.503 persones de les quals ja han rebut avisos 2.829 titulars. En total, 160.000 famílies reben aquesta prestació complementària amb l'Ingrés Mínim Vital.
La consellera ha aclarit que l'amnistia es donarà "a les famílies vulnerables que en el moment de rebre la notificació segueixin en aquesta situació i que demostrin que no han actuat de mala fe".
A més, Martínez Bravo ha recordat que es tracta d'una problemàtica "sobrevinguda" al Govern de Salvador Illa, que se l'ha trobat una vegada ha entrat en l'executiu heretat per l'anterior de Pere Aragonés. S'ha compromès a "reforçar-la" perquè "funcioni millor" i per evitar que es repeteixin els pagaments indeguts.
La consellera ha defensat que "la gran majoria de persones amb cobraments indeguts no han comès cap error" i ha expressat que la conselleria és "conscient del sofriment".
La consellera ha explicat que la problemàtica es va detectar a l'estiu de l'any passat i que es dona quan "els beneficiaris cobren una quantitat major al que li correspon". "El marc legal ens obliga a exigir a les persones que tornin aquestes quanties", ha reconegut, i ha recordat que "és una qüestió que passa en altres prestacions i altres comunitats autònomes". Afecta, de fet, a almenys 85.000 beneficiaris de l'Ingrés Mínim Vital.
La responsable de Drets Socials ha definit la prestació com a "clau" per a "la lluita contra l'exclusió social i la pobresa a Catalunya". "Ha de ser un dels pilars en la protecció social per als més vulnerables", ha afegit.
Ha explicat que es tracta d'una prestació que estava dissenyada per fer no d'una manera automatitzada, sinó "molt manual", una mica difícil pel volum de treball que genera i els recursos que existeixen. "La pandèmia de la covid i l'estat d'alarma va tensar més encara als equips", s'ha endinsat. "La direcció general de prestacions va haver de fer front a 6 nous ajuts. Els pocs recursos que ja tenien per a la Renda Garantida encara queden més minvats", afegeix.
La irrupció de l'Ingrés Mínim Vital genera "solapaments" amb rendes autonòmiques, la qual cosa té un efecte en els cobraments indeguts, segons ha explicat Martínez Bravo. L'any passat es van començar a detectar els cobraments indeguts en posar rigor al problema i "es va començar a posar llum sobre la situació", ha explicat Martínez Bravo, que defensa que existeixen "problemes de disseny de la llei".
El silenci positiu, la declaració responsable d'ingressos, les revisions biennals, el fet que sigui "incompatible amb el treball", fan que aquesta prestació "sigui molt difícil de gestionar i hagi de ser manual, cas a cas," ha explicat la membre de l'executiu. La llei de la prestació a més no permet intercanvi de dades amb altres administracions.
"Falta infraestructura digital i hi ha recursos humans, tècnics i informàtics insuficients" per a la gestió d'aquesta renda, que "fins fa poc es feia amb una eina que era com un bloc de notes", ha detallat Martínez Bravo. "Si cada canvi en un usuari necessita una gestió manual, es necessitarien 2.000 persones treballant en ella i actualment hi ha en la direcció general de prestacions 100 persones, comptant amb alguns reforços," ha explicat Martínez Bravo, que ha matisat que llavors no es pot parlar d'"error administratiu" quan "la gestió es genera en el disseny d'una gestió que hauria de ser manual i necessita un petit recurs". "No han estat errors de funcionaris o que no han volgut fer el seu treball", ha dit, "sinó que ha estat un problema de disseny", ha incidit. "No hi ha administració que aguanti aquest ritme", ha dit.
Per comparar, ha precisat que 2.000 persones són el total de treballadors de la conselleria de Drets Socials. En els últims 4 anys, ha explicat Martínez Bravo, hi ha hagut uns 160.000 usuaris actius de la Renda Garantida, els expedients dels quals el 2023 comencen a creuar dades per veure quins podrien tenir cobraments indeguts, i es van detectar més de 27.000 potencials. Es comencen llavors gestions per verificar si realment els pagaments són indeguts i es va iniciar el procés a 12.500 per demanar documentació addicional.
Encara que aquesta carta no és un cas definitiu de cobrament indegut, però "genera ja bastanta angoixa", ha dit Martínez Bravo, que ha aclarit que el departament està obligat a enviar les cartes per complir la llei.
En ferm s'han detectat 2.800 casos de cobraments indeguts amb 7.700 euros de devolucions mitjanes reclamades.
Entre les solucions, Maertínez Bravo ha apuntat que la prestació s'automatitzi en la línia de les PNC, prestacions no contributives per fill a càrrec, que es resolen en 24 hores. "El model basc, amb revisions trimestrals partint de dades i automatismes de bases de cotització i de manera automàtica es calcula el que cal pagar en els propers 3 mesos", ha defensat Martínez Bravo. "És un model que blinda davant de cobraments indeguts", ha afegit.