El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts una nova senda d'estabilitat, idèntica a la tombada la passada setmana pel PP en el Senat, amb què avança en els tràmits previs a l'elaboració del projecte pressupostari per a 2024 que el govern espanyol vol presentar com més aviat millor. La portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, ha apuntat en la roda de premsa posterior al Consell que l'Executiu "no perd el temps" i treballa per "comptar com més aviat millor amb uns pressupostos" perquè el país avanci en el creixement i la creació d'ocupació.

Alegria ha criticat que el PP hagi tombat la primera senda, que donava més flexibilitat pressupostària a regions i ajuntaments, "perjudicant els ciutadans de les comunitats autònomes on governa". Després del rebuig de la primera senda, el govern espanyol tenia un mes per presentar-ne una de nova, que segons fonts del Ministeri d'Hisenda és igual a l'anterior i que tot apunta que tornarà a ser rebutjada pel Senat, on el PP té majoria absoluta. El govern espanyol defensa que, d'acord amb un informe de l'Advocacia de l'Estat que no s'ha fet públic, una vegada presentada aquesta segona senda i encara que no sigui aprovada a les Corts, ja pot elaborar el projecte pressupostari, encara que basat en els objectius de dèficit remesos a Brussel·les l'abril -que ja va ser avalat per la Comissió Europea- en lloc dels nous.

La senda d'estabilitat preveu reduir el dèficit públic al 3% del PIB aquest any, complint les regles fiscals europees, per després baixar al 2,7% del PIB en 2025 i el 2,5% el 2026. El deute baixarà al 106,3% del PIB el 2024, el 105,4% del PIB el 2025 i el 104,4% del PIB el 2026, segons informa Efe. La senda va acompanyada pel límit de despesa no financer o sostre de despesa per a 2024, que no se sotmet a votació, i que ascendeix a 199.120 milions d'euros una vegada inclosos els fons europeus, un 0,5% més que el 2023.

La senda d'estabilitat proposada pel govern espanyol recull la mateixa dada de dèficit públic per a 2024 que la referència remesa a Brussel·les l'abril, un 3% del PIB, però dona més flexibilitat a comunitats autònomes (una dècima de dèficit en lloc d'equilibri) i ajuntaments (equilibri en lloc de dues dècimes de superàvit).