El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts l'avantprojecte de llei que redueix la jornada laboral legal, de les 40 hores actuals a 37,5 hores, segons ha anunciat la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz. A la sortida del Consell de Ministres, la ministra ha rebutjat els arguments en contra de la mesura que han llançat els empresaris i alguns economistes. La rebaixa de la jornada, argumenta, millorarà no només les condicions, sinó també la productivitat. La ministra ha matisat què s'entén per productivitat: "La productivitat lligada als treballadors ha augmentat un 15% en els últims anys, però la del capital ha descendit un 21%. Quan es parla de productivitat, cal assenyalar qui no està fent els deures". A més, ha afirmat que la reducció de la jornada laboral contribuirà a reduir l'absentisme, amb referència a l'increment de les baixes per malalties comunes.

En la baralla mantinguda entre els dos partits de la coalició, Sumar i PSOE, encarnat en la vicepresidenta segona, i el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, han triomfat les tesis de la primera i l'avantprojecte no està acompanyat d'un pla d'ajuts a les pimes que podria rondar els 375 milions d'euros. Com assenyalen fonts oficioses del Ministeri de Treball, és un avantatge per a la negociació amb altres forces parlamentàries, possiblement Junts i PNB, per poder tirar endavant el projecte de llei. Després de l'aprovació aquest dimarts, el text es remetrà al Consell Econòmic i Social (CES), on els empresaris tenen un terç dels vots, abans de tornar novament al Consell de Ministres perquè es converteixi en projecte de llei i passi al tràmit parlamentari.

Control d'horari

La mesura aprovada aquest dimarts, derivada d'un acord firmat a finals de l'any passat amb els sindicats CCOO i UGT, es concentra en tres grans canvis: primer, la "reformulació del control dels horaris", segons ha assenyalat Díaz, que diu que es tracta d'un control del segle XXI. S'implantarà en totes les empreses un control remot que serà accessible a la Inspecció de Treball per tenir una informació en temps real. "El control horari és la mesura estrella d'aquesta reforma en un país on es fan la burrada de 3 milions d'hores extraordinàries cada setmana, tot i que quan vam arribar al govern, n'eren 6 milions".

La segona mesura és la reforma legal de l'article 34 de l'Estatut dels Treballadors (ET), que determina actualment una jornada legal de 40 hores, que es reduirà a 37,5 hores. La tercera, "que els afectarà a vostès", ha assenyalat la ministra dirigint-se als periodistes, és el dret a la desconnexió digital de tots els treballadors, que no poden rebre missatges, i encara menys ordres, durant el seu temps lliure pel mòbil o altres sistemes digitals. Tot això, ha insistit la ministra, sense devaluar els salaris. Els assalariats treballaran 2,5 hores menys cada setmana, però sense que se'ls retallin els salaris.

Des del Ministeri de Treball, s'assenyala que els col·lectius més beneficiats per la mesura són les persones treballadores no cobertes per convenis col·lectius, que poden veure's obligades a una jornada laboral similar a la dels últims quaranta anys i que es presenten amb més intensitat en alguns territoris i sectors com l'hostaleria, el comerç, l'agricultura o els serveis.

El control horari es basarà en:

  • Utilització de mitjans digitals
  • Emplenament de forma personal i directa amb garanties d'autenticitat i traçabilitat
  • Utilització de formats comprensibles
  • Establiment d'obligacions documentals i d'accessibilitat immediata i interoperabilitat
  • Registre de jornada idèntic als contractes a temps parcial

I per garantir aquests requisits:

  • Les persones treballadores practicaran els assentaments de forma personal i directa, immediatament a l'inici i i a l'acabament de cada jornada, de manera que l'empresa no pugui condicionar el seu contingut. De la mateixa manera, es registraran totes aquelles interrupcions que afectin el seu còmput.
  • Per garantir l'autenticitat i la traçabilitat de les dades reflectides en el registre, aquest haurà de permetre identificar inequívocament la persona treballadora que el fa, així com les eventuals modificacions dels assentaments efectuats.
  • La informació haurà de figurar en un format tractable, llegible i compatible amb els d'ús generalitzat tant per a l'empresa com per a les persones treballadores i les autoritats competents, que permeti la seva documentació i l'obtenció de còpies. El sistema de registre garantirà la interoperabilitat que permeti el seu accés i gestió.
  • Les persones treballadores, els seus representants legals i la Inspecció de Treball i Seguretat Social podran accedir de forma immediata al registre al centre de treball, i en qualsevol moment. A més, el registre haurà de ser accessible de forma remota per a la Inspecció de Treball i Seguretat Social i per a la representació de les persones treballadores.
  • L'empresa conservarà els registres durant quatre anys, període durant el qual romandran a disposició de les persones treballadores, dels seus representants legals i de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

Dret a la desconnexió

Des del Ministeri de Treball assenyalen que la desconnexió digital és un dret irrenunciable per evitar que pugui exigir-se als empleats que treballin més enllà dels seus horaris laborals, respectant el dret al descans i a la mateixa intimitat de les persones treballadores davant l'ús dels dispositius de videovigilància i geolocalització. Rebutjar o no atendre la comunicació o la petició de prestació laboral per mitjans digitals fora de la jornada laboral no podrà generar conseqüències negatives, represàlies o tracte menys favorable per a la persona treballadora.

Amb aquesta finalitat, s'estableix un sistema sancionador en el cas d'incompliment de les obligacions en matèria de registre de jornada. En aquest sentit, es considerarà la comissió d'una infracció per cada persona treballadora afectada en els supòsits d'absència de registre o el falsejament de les dades registrades, perquè actualment es computa pel conjunt de l'empresa. Els incompliments en matèria d'organització i ordenació del temps de treball que generin risc greu per a la seguretat i salut de les persones treballadores es qualificaran d'infracció molt greu.

Les multes tindran com a import:

  • En el seu grau mínim, de 1.000 a 2.000 euros
  • En el seu grau mitjà, de 2.001 a 5.000 euros
  • En el seu grau màxim, de 5.001 a 10.000 euros

Convenis col·lectius

Les comissions negociadores dels convenis col·lectius tindran fins al 31 de desembre de 2025 per efectuar les adaptacions necessàries que assegurin el compliment del que preveu la norma, en particular, el que s'estableix respecte a la durada màxima de la jornada ordinària.