El Govern es mostra partidari de gravar el consum de l’aigua amb caràcter finalista i obtenir recursos per al finançament de les noves infraestructures, dins del pla que preveu invertir 2.300 milions d’euros fins al 2040. Un pla que ha de permetre que Catalunya pugui superar probables períodes de sequera extrema i que tingui garantit el 70% del consum total d'aigua amb recursos propis el 2027.

Així ho ha expressat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, en una entrevista aquest diumenge a El Periódico, en què recorda que el PSC estava d’acord amb aquesta mesura que ja es contemplava en l’esborrany dels pressupostos de la Generalitat per al 2024, que finalment no es van aprovar, per manca de consens polític.

En la proposta inicial de la llei d’acompanyament -la que recull les mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic- per al 2024, i d'acord amb l’acord subscrit entre ERC i el PSC -el febrer d’aquest any-, es contemplaven “modificacions”. D’aquesta manera, es volia tirar endavant amb “la supressió dels mínims de facturació, que se substitueixen per una part fixa de la quota determinada en funció dels trams de consum mensuals”. En paral·lel, destacava “la inclusió de nous col·lectius” que es podrien acollir a la tarifa social del cànon.

Així, el cànon de l’aigua, que és un tribut  amb finalitat ecològica sobre l’ús de l’aigua que grava el consum i la contaminació, s’incrementaria per primera vegada en els últims set anys, amb una proposta que hagués entrat en vigor el 2025. Amb l’objectiu pel qual va ser creat, el de fomentar una utilització més eficient d’aquest bé, es penalitzava els consumidors que més gasten i els habitatges buits, entre altres. En línies generals, en la situació de fa mig any, el rebut de l’aigua s’encariria entre un 20% i un 40%.

La consellera de Territori ha recordat que "estàvem d'acord" en aquesta qüestió, però ha admès que ara la "realitat política és diferent", en declaracions a El Periòdico. "Haurem de negociar-ho amb Esquerra. Entenc que seguiran estant d'acord. Però haurem de veure quina és la posició dels comuns i altres forces. Ens mostrem partidaris d'aquesta qüestió. Si construïm més infraestructures hídriques, necessitem finançar-les. I una de les vies és el cànon”, ha assenyalat.

Segons assenyalava la llei d’acompanyament, per als usos domèstics i assimilables, la part fixa de la quota per saldar el cànon de l’aigua -que s’obté en funció dels trams de consum- quedava fixada des del gravamen d’1 euro al mes, fins a un màxim de 4 euros mensuals que es pagaria en el tram de més consum domèstic i també en el cas que el consum de l’habitatge fos zero.

També en aquest àmbit, Paneque ha assegurat que "no està sobre la taula del Govern" la interconnexió de l'aigua de l'Ebre cap a Barcelona.

Millores en habitatge

En matèria d'habitatge, ha subratllat que el Govern està en disposició d'aprovar abans que s'acabi l'any el nou Pla Territorial Sectorial d'Habitatge, que porta "més de 10 anys encallat per desacords a l'àmbit municipal i de les entitats municipalistes. Ara hem arribat a un principi d'acord”.

Per això, ha concretat Paneque, s'han creat uns grups de treball perquè tinguin "línia directa amb la conselleria davant el desplegament del pla": "Aquesta és la gran eina de planificació de desenvolupament d'habitatges a tot Catalunya”, ha dit.