La consellera de Territori, Ester Capella, defensa reprendre el debat sobre el futur de l’aeroport del Prat amb totes les opcions obertes, “sense vetos creuats” d’inici a cap de les propostes plantejades. Capella ha indicat en declaracions a EFE que la Generalitat afronta des de la perspectiva la primera reunió de la Comissió Tècnica per a l’aeroport de Barcelona, que tindrà lloc aquest dijous.

La titular del departament de Territori ha apuntat que el treball tècnic entre la Generalitat i el govern espanyol ha de precedir a futurs posicionaments polítics sobre aquesta infraestructura. D’aquesta manera, ha evitat assenyalar quina és la seva aposta perquè El Prat “guanyi capacitat i es converteixi realment en un hub intercontinental”, que és el que diu el pacte que va donar lloc a aquesta comissió, segellat amb el PSC per donar llum verda als pressupostos de la Generalitat de 2023.

Després d’aquesta comissió (que no compta amb un termini concret de duració), “vindrà la part més política, i serà llavors el moment d’adoptar posicions respecte al Prat”, ha argumentat. En qualsevol cas, sí que resol que “la reivindicació i la voluntat sempre ha estat que l’aeroport de Barcelona tingui un pes intercontinental”, i aquest és el punt de partida de la negociació.

Model aeroportuari català

La Generalitat defensa un model aeroportuari català que prioritzi “al conjunt del país” i no només al Prat, és a dir, tenint en compte també els altres aeroports catalans com el de Girona o el de Reus. Capella posa l’accent així en el fet que la Generalitat vol formar part de la governança de l’Aeroport de Barcelona i situa com a exemple el Port de la capital catalana, integrat en el sistema portuari de titularitat estatal, però amb un consell d’administració en el que hi participa l’administració catalana, administracions locals i agents socials.

“En aquests moments s’ha demostrat que el sistema de governança no cobreix les expectatives ni les necessitats que des de Catalunya pensem que ha de tenir el sistema aeroportuari català (...) Quan no participes de les governances, les decisions es prenen majoritàriament a favor de l’Aeroport del Prat”, afegeix Capella.

En aquest tema ja hi va incidir el president de l’empresa de la Generalitat Aeroports de Catalunya, Daniel Albalate, qui va avisar que Reus i Girona estan “infrautilitzats” i que el seu principal fre és el Prat, ja que els tres aeròdroms són com “vasos comunicants”.

Consell Rector

Tot i que està per veure com la Generalitat pot “formar part de la governança” (així ho diu el citat acord amb el PSC). La solució a aquesta reclamació no es preveu senzilla donat que el gestor aeroportuari Aena és una empresa cotitzada, si bé participada en un 51% per l’entitat estatal Enaire.

A banda, una opció explorada fa anys, però que mai s’ha arribat a materialitzar, va ser la de crear un Consell Rector per al Prat que participés en les decisions estratègiques. Per contra, l’arribada del PP al govern espanyol l’any 2011 va posar fre a aquesta iniciativa.