El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts el límit de despesa no financera, coneguda com a 'sostre de despesa', del Pressupost de l'Estat per a 2025, que s'eleva a la xifra rècord de 199.171 milions d'euros, incloent els fons procedents de la Unió Europea. Amb aquest pas, l'Executiu dona el 'tret de sortida' per a l'elaboració dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) de 2025, que el Govern pretén aprovar en temps i forma abans que acabi l'any, amb l'objectiu impulsar l'economia, però tenint en compte el complex panorama internacional i la reactivació de les regles fiscals europees.

"Fem un pas decisiu al camí de formulació d'uns nous comptes públics per a l'any 2025, que esperem presentar en temps i en forma i per tant, tenir-los aprovats abans del 31 de desembre de l'any en curs", ha assegurat la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, on ha desglossat el nou límit de despesa no financer per a 2025.

Montero ha explicat que aquesta xifra de 199.171 milions és "bastant similar" a la registrada l'any anterior (només lleugerament superior), ja que a partir d'ara Espanya rebrà més préstecs que transferències procedents dels fons 'Next Generation EU', segons recull Europa Press.

"En qualsevol circumstància, els fons europeus continuen sent una palanca imprescindible per a la transformació del nostre model productiu, fonamentalment en digitalització, transició verda o cohesió territorial," ha assenyalat la ministra.

Sense tenir en compte els fons europeus, el 'sostre de despesa' s'eleva el 2025 a 195.353 milions, un 3,2% més respecte a l'any passat (6.138 milions més). "És un increment rellevant, però prudent, que anticipa el nostre compromís amb l'estabilitat fiscal", ha recalcat la titular d'Hisenda.

Reduir el dèficit públic

Juntament amb el 'sostre de despesa', el Govern ha donat llum verda al camí fiscal fins a l'any 2027, que passa per reduir el dèficit públic des del 2,5% del PIB el 2025 al 2,1% el 2026 i a l'1,8% el 2027 i retallar el deute públic al final del període per sota del 100%.

Una vegada coneguts el sostre de despesa i el camí fiscal, l'acord del Consell de Ministres ha de ser ratificat per les Corts Generals, primer pel Congrés i posteriorment pel Senat, però el Govern ja s'ha assegurat que la majoria absoluta del PP a la Cambra Alta no pugui vetar els objectius d'estabilitat pressupostària (que és el que es vota), com ha succeït altres exercicis, i per a això ha eliminat aquesta facultat del Senat en la Llei de Paritat que ha entrat en vigor recentment.

D'aquesta forma, l'Executiu, que no compta en el Parlament amb la majoria necessària, confia que els seus habituals socis de govern ratifiquin els objectius i pugui començar així a elaborar els comptes públics de l'any vinent, que pretén aprovar en temps i forma, atès que aquest any estan prorrogats les de 2023.

Més marge fiscal per a les CCAA i Ajuntaments

L'Administració Central assumirà la major part de la responsabilitat del compliment dels nous objectius fiscals, ja que el 2025 haurà de situar el seu dèficit en el 2,2%, en l'1,8% el 2026 i en l'1,5% el 2027.

Així, les CCAA comptaran amb un marge fiscal més gran. L'objectiu per a comunitats el 2025 queda fixat en el -0,1% davant el superàvit del 0,1% que contemplava el camí anterior. Això implica dues dècimes més de marge fiscal. Per a 2026 i 2027, el límit de dèficit també serà del -0,1%.

Els ajuntaments i corporacions locals també disposaran amb un camí d'estabilitat més beneficiosa. Per a l'any 2025 i 2026, l'objectiu d'estabilitat municipal serà d'equilibri pressupostari, quan el camí vigent fins ara contemplava un superàvit del 0,1% i del 0,2%, respectivament.

Quant al deute públic, l'objectiu fixat per a les comunitats autònomes és del 20,8% del PIB 2025, 20% en 2026 i 19,4% el 2027. Per la seva part, el deute dels ajuntaments mantindrà un camí descendent als pròxims exercicis, passant de l'1,3% en els anys 2025 i 2026 a l'1,2% el 2027.