La ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, ha tornat a treure pit de l'Ingrés Mínim Vital (IMV) en un acte sobre rendes d'inserció sense respondre als qüestionaments del Defensor del Poble, que li va demanar expressament que no exigís la devolució dels cobraments indeguts a les famílies vulnerables. Ho va fer durant un seminari sobre la protecció social celebrat a Pamplona i després de participar en la Comissió de Seguiment de l'IMV.

L'Airef va informar, amb xifres d'octubre de 2023, que els cobraments indeguts afectaven a 85.000 famílies i una sentència recent de La Rioja conclou que els afectats no han de carregar amb el cost d'un error administratiu sobre ajuts per a subsistència bàsica, però el ministeri segueix sense resposta. La Seguretat Social continua enviant cartes a milers de beneficiaris de l'IMV perquè tornin les parts de la prestació que no els corresponien, però molts d'ells no compten amb ingressos i van dedicar els ajuts a cobrir les necessitats bàsiques.

Saiz va anunciar que el 4 de novembre començarà a funcionar el telèfon 020 per a consultes sobre l'Ingrés Mínim Vital i que a partir del dia 22 ja funcionarà "la passarel·la per al traspàs del subsidi d'atur cap a l'Ingrés Mínim", que permetrà que aquelles persones que esgotin el seu subsidi cobrin la prestació i no hi hagi persones vulnerables que es quedin penjades i sense ajuda.

"Mai no havíem invertit tant i amb tant retorn a l'escut social", ha defensat Elma Saiz, que ha fet incís en què l'Agència Tributària ha reconegut l'impacte de l'Ingrés Mínim en la reducció del risc de pobresa. "Si no fos per aquesta prestació, duplicaríem la taxa de pobresa", actualment del 21,4% a Espanya, ha asseverat Saiz, que ha assegurat que l'Ingrés Mínim Vital és seguit de prop per entitats internacionals i que va de bracet cada vegada més de polítiques d'inserció laboral.

Després de l'aportació de la ministra, el secretari d'Estat de la Seguretat Social i Pensions, Borja Suárez, va participar en una taula rodona sobre els reptes de les prestacions socials i tampoc no va fer menció a la crisi dels cobraments indeguts. Preguntat pels desafiaments de les prestacions, va defensar que "una articulació més precisa de les accions que es duen a terme i amb la posada en marxa d'aquesta passarel·la", així com la coordinació amb les comunitats autònomes, algunes de les quals estan assumint la gestió d'aquesta prestació.

Tampoc no va esmentar els cobraments indeguts el subdirector general de polítiques d'Inclusió del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Gonzalo Valencia, que va participar en un debat posterior.

Els pagaments indeguts de l'Ingrés Mínim Vital solen tenir relació amb el fet que la prestació s'aprova tenint en compte les dades de la declaració de la renda, que no reflecteix la situació del beneficiari en aquell moment, sinó durant l'any anterior. Un any després, amb les dades de l'exercici en curs, la Seguretat Social revisa les dades i, en moltes ocasions, observa un canvi de situació i d'ingressos.

El Defensor del Poble va emetre una nota l'agost d'aquest any alertant del risc que suposa per a les famílies vulnerables haver de tornar la prestació i va demanar que es perdonés aquest deute, a causa de la vulnerabilitat de les famílies i a la falta de mala fe o responsabilitat d'aquestes, ja que l'error és de l'administració.

En el mateix sentit, es va manifestar la sentència del passat mes de juliol del Tribunal Superior de Justícia de La Rioja, que perdonava un deute de 4.315 euros a un beneficiari de l'IMV pel fet que no era seva la responsabilitat de l'error i que eren prestacions dedicades a cobrir necessitats bàsiques. La sentència s'inspirava en la doctrina Cakarevic, sobre un cas de 2018 en què el Tribunal Europeu de Drets Humans va decidir a favor d'una ciutadana croata amb aquest cognom i en contra de l'estat croat anul·lar la devolució del cobrament indegut d'una prestació d'atur, ja que l'error era només imputable a l'administració i la devolució suposava una "càrrega excessiva" per a l'afectada.