El govern espanyol ha iniciat ja, com a mínim, el cobrament a 54.970 persones vulnerables perquè tornin els cobraments indeguts de l'Ingrés Mínim Vital, ingressats erròniament per un canvi de situació econòmica del beneficiari, per un error de l'administració o bé perquè no es complien els requisits en el moment que es va concedir la prestació. La xifra, oficial en una resposta parlamentària al Partit Popular el novembre de 2023 a què ha tingut accés ON ECONOMIA, ha d'estar creixent diàriament, segons fonts de serveis socials i entitats dedicades a col·lectius en risc de pobresa, que relaten trucades diàries de beneficiaris asfixiats per aquesta raó en les últimes setmanes.
Encara que l'error sigui de l'administració, relaten, el beneficiari ha de pagar els interessos si fracciona el pagament. Alguns beneficiaris ni tan sols van demanar l'Ingrés, que es va concedir per defecte durant la pandèmia, i ara han de retornar-lo. "No era una prestació, sinó un préstec", resumeix una afectada.
Per problemes com aquest (i molts d'altres) derivats d'aquesta prestació aprovada el 2020, l'entitat social ATD Cuarto Mundo va explicar aquest dimecres en roda de premsa la demanda col·lectiva posada davant del Comitè Europeu de Drets Socials de la Unió Europea per les vulneracions de la Carta Social europea vinculades a drets bàsics en què incorreria aquesta prestació.
La presentació, sorgida de centenars de queixes recollides per desenes d'entitats i oficines de serveis socials i a la mateixa entitat ATD Cuarto Mundo, va tenir lloc pràcticament en el mateix moment en què, a 2 quilòmetres a la ciutat de Madrid, la ministra de Seguretat Social, Migració i Inclusió treia pit de què l'Ingrés Mínim Vital és una política "viva" i que ajuda l'"apoderament" de les famílies vulnerables.
"No hem estat capaços que la realitat de les famílies fes efecte en el discurs públic", explicava resignat Jaime Muñoz, de l'equip d'ATD Cuarto Mundo, favorable, com la majoria d'entitats, a aquest tipus de prestacions, però indignada i desgastada pels múltiples forats i obstacles per a les famílies.
99.690 cobraments indeguts ja el 2021
Els errors de gestió van portar que 47.932 llars perdessin l'Ingrés Mínim Vital per culpa d'una revisió, segons un informe d'Airef de juliol de l'any passat, i el 2021 ja es comptabilitzaven 99.690 expedients amb cobraments indeguts, segons va informar llavors el Defensor del Poble amb xifres de l'Institut Nacional de Seguretat Social. Aquests números no s'han actualitzat encara, per la qual cosa els 54.970 expedients de cobrament iniciats fins al novembre de l'any passat han d'haver augmentat en els últims mesos exponencialment. "En les últimes setmanes, hem viscut una allau, en una setmana rebem com 40 correus, perquè estan arribant ara expedients que reclamen quanties de 2021 i 2022, ja que la Seguretat Social no té personal per sol·licitar-les més ràpid," relata a ON ECONOMIA Hontanares Arranz, també d'ATD Cuarto Mundo.
El testimoni quadra amb les històriques i reiterades queixes dels sindicats de la Seguretat Social, que culpaven l'administració de l'embús i la mala gestió de l'Ingrés Mínim Vital. Amb tot, el ministeri de Seguretat Social, ara liderat per Elma Saíz, celebra com un èxit la prestació, que arribava al mes de maig a 606.596 llars i 1,8 milions de persones, amb un augment del 31,2% de les prestacions actives i un acumulat de 831.905 llars assolides. Si de 831.905 prestacions, 99.690 han estat cobraments indeguts, significa que més d'un de cada deu ajuts probablement generen algun contratemps als seus beneficiaris.
A les oficines de Serveis Socials i entre les entitats veïnals que donen suport a famílies vulnerables, la realitat no reflecteix aquest èxit i fonts sindicals de la Seguretat Social confirmen els problemes d'atenció, retards, errors en els pagaments i en definitiva un laberint que, de vegades, estressa i dificulta la vida als beneficiaris. Les denegacions, inadmissions per falta de documentació o altres motius, cancel·lacions i sol·licituds pendents ascendien al març a 2 milions sobre els 2,7 milions de peticions, segons documents a què ha tingut accés ON ECONOMIA.
O sigui, que la gran majoria de sol·licitants no aconsegueixen accedir a la prestació, amb motiu o sense, una cosa que el ministre Escrivá al seu dia va atribuir a què "molts ho demanen sense necessitar-ho", però que xoca amb la versió del mateix ministeri que existeix encara una important bretxa de persones que necessita la prestació, però ni tan sols la demanen. Un estudi recent mostrava que el 87,8% de les persones en risc de pobresa es queden fora de l'Ingrés Mínim Vital.
9 drets vulnerats per l'IMV
Més enllà dels cobraments indeguts, les queixes d'ATD Cuarto Mundo es referien a l'incompliment de la prestació de fins a 9 articles de la Carta Social Europea (1,7, 13, 15, 16, 17, 27, 30, 31 i I), referits a drets bàsics com a l'assistència social i mèdica, al treball, al dret de nens i adolescents a la protecció, al dret a la protecció contra la pobresa i a la no-discriminació, entre altres. Muñoz, de l'entitat, va al·legar en la roda de premsa que espera que si el Comitè de Drets Humans es pronuncia donant-los la raó, operi a la pràctica "com una sentència" i obligui l'Estat a modificar la prestació per deixar de vulnerar aquests drets.
Més enllà dels cobraments indeguts, l'entitat es queixa que les quanties estan per sota del llindar de la pobresa, que no es reconeix l'ajuda quan existeix un estranger en situació irregular en la família, que s'exigeixi un període mínim de residència legal, que es limiti als majors de 30 anys sense empadronament independent i que es dificulti la continuïtat de la prestació quan hi ha un canvi de domicili, de nombre de membres de la família, de nous ingressos esporàdics, entre altres problemes.
Segons relaten entitats i afectats, la cancel·lació de la prestació arriba sense avís, un dia van al banc i no hi ha diners, explica Arranz, i després arriben les cartes, a què ha tingut accés ON ECONOMIA, que expliquen que s'ha de procedir a la devolució de l'import i avisa dels elevats interessos si el pagament es demora. En alguns casos, s'ha demostrat l'error de l'administració en la revisió, i en la majoria colpeja amb duresa famílies vulnerables, que, compleixin o no els requisits de l'Ingrés Mínim Vital, no compten amb solvència econòmica per fer front a devolucions de fins a 12.000 euros per errors de l'administració i no seus.