Caos en els tributs a l'electricitat que podria portar una pèrdua per a Hisenda de 1.150 milions d'euros anuals. Aquest dimarts va saltar la sorpresa a primera hora en conèixer-se que Junts i el PP pactaven a última hora de dilluns, amb l'acord d'ERC, el PNB i Vox, suprimir l'impost sobre el valor de la producció de l'energia elèctrica. Al llarg del matí, els partits de la coalició governamental van maniobrar parlamentàriament per deixar sense efecte l'acord que dona prou vots per tirar la proposta del PP endavant. PSOE i Sumar van ajornar la reunió de la taula de la Comissió de Transició Ecològica i Repte Demogràfic del Congrés dels Diputats, que l'havia de tramitar, en tenir majoria. I utilitzant l'artilleria pesada, van decidir posposar-la sense una data nova.

Aquest impost l'han de pagar les empreses, a diferència de l'impost especial a l'electricitat i l'IVA que va a càrrec dels consumidors. No obstant això, Alberto Núñez Feijóo va defensar aquest dimarts que la supressió del tribut suposaria un estalvi per a les famílies. En el tercer trimestre de 2021, davant de la forta pujada del preu de l'electricitat, derivat de l'increment del cost del gas natural, el Govern de Pedro Sánchez va reduir pràcticament a zero l'impost. Va rebaixar del 7% dels ingressos per la producció de l'electricitat que obté cada empresa productora, al 0,5%. Tipus que es va mantenir en els anys 2022 i 2023 i se n'ha anat incrementat en la primera meitat de l'any, per tornar a la normalitat des de l'1 de juliol.

En dependre de l'electricitat produïda per cada central elèctrica, la recaptació varia depenent, d'una banda, del volum d'energia produïda i, per un altre, del preu a què Xarxa Elèctrica se l'abona quan aboquen la seva electricitat a la xarxa d'alta tensió. Però si ens centrem en els tres últims exercicis normalitzats, els ingressos s'acosten als 1.150 milions d'euros:

2018: Hisenda va recaptar 1.229 milions d'euros, amb una producció de 268.886 GWH a un preu de 85,5 euros el MWh, amb les dades de l'Agència Tributària.

2019: L'impost va generar 1.105 milions d'euros, amb una producció de 264.664 GWH a un preu de 80,2 euros el MWh.

2020: La pandèmia distorsiono l'any, que va augmentar els ingressos fiscals a 1.194 milions d'euros (els dos anteriors van tenir subvencions), malgrat caure la generació a 250.051 GWh abonats a un preu mitjà anual de 68,2 euros el MWh.

En qualsevol cas, la producció no ha recuperat les xifres prepandèmia, en part per la forta pujada del preu que ha portat a un consum més eficient. Així, el passat 2023 es van produir 183.621 MWh, encara que són dades provisionals. Però ja amb dades definitives, es va generar el 2022, amb els preus encara més cars, 250.421 MWh, en línia amb 2020.

Mesures antiinflació

La rebaixa aplicada a partir de l'1 d'octubre de 2021 del 7% al 0,5% va suposar la pràctica desaparició dels ingressos per a Hisenda. Així, en el conjunt de 2021 -amb un trimestre subvencionat-, l'impost sobre la producció d'electricitat va aportar a les arques públiques 781 milions; el 2022, només 11 i el 2023, 36 milions.

A partir de l'1 de gener d'aquest any, s'inicia la desescalada dels ajuts fiscals obtinguts per les empreses productores d'electricitat. Es torna a aplicar el tipus normal del 7%, però no sobre la total dels ingressos obtinguts per cada central elèctrica: de gener a març van tributar per la meitat de la facturació i en el segon trimestre, pel 75%. Així, en el primer semestre, Hisenda va recaptar 171 milions d'euros i en el tercer trimestre, amb l'impost normalitzat, 236 milions d'euros. L'últim trimestre, previsiblement s'hauria de superar aquests 236 milions si tenim en compte que la llum s'ha disparat el mes de novembre i segueix alta des de principi de desembre, encara que caldrà veure com es comporta el consum. Així, l'impost aportarà a Hisenda uns 650 milions d'euros el 2024.

El dubte és que pot passar el pròxim 2025, quan des de l'1 de gener es cobri l'impost durant tot l'any al 7%. Si la coalició de govern pot impedir que el pacte PP i Junts redueixi del 7% al 0% el tipus, encara que formalment les empreses productores continuïn presentant la liquidació anual d'aquest impost.

L'impost extraordinari

Però plou sobre mullat, ja que el caos d'aquest dimarts ve al cap de poques setmanes de l'esperpent parlamentari a costa de l'impost extraordinari de les empreses energètiques. A l'octubre va declarar la seva intenció de fer aquest gravamen permanent, generant una forta reacció del sector, amb el suport de Junts i el PNB. El PSOE va fer marxa enrere, però amb la pressió de Sumar i els partits d'esquerres, ha aprovat una solució jurídicament confusa: s'estudiarà l'aprovació d'un nou impost i es prorrogarà l'actual un any més. Això sí, deixant fora de la tributació les inversions que es facin a Espanya.

Aquest imposat, que s'ha aplicat en els anys 2022 i el 2023, ha suposat, a la pràctica que els diners estalviats per les empreses productores d'energia elèctrica amb l'impost a la producció, l'han hagut de desemborsar a través d'aquest nou impost de caràcter temporal. El 2022, Hisenda va obtenir 1.664 milions d'euros i el 2023, uns altres 1.164 milions.

Impostos als consumidors

Això per part dels impostos abonats per les empreses que, com sempre comenten els experts fiscals, acaben cobrant-lo als seus clients de forma indirecta. Però directament, cada consumidor abona dos impostos: l'impost extraordinari de l'electricitat i l'IVA. En ambdós casos, varia segons el preu del rebut de la llum. Ambdós tributs també han estat subvencionats, encara que aquest any molt menys, i a partir de l'1 de gener, tornaran també a la normalitat.

El 2018, els espanyols van pagar 1.363 milions d'euros per l'impost de l'electricitat i 1.365 milions l'any següent, amb un preu de 12,42 i 12,52 euros el kWh. El 2022, el preu mitjà va ser de 20,77 euros i el 2023, 18,03 euros, en tots els casos, abans d'impostos.

Més complicat és saber el cost per als consumidors de l'IVA que paguen per la llum. Una cosa que depèn, igualment, del preu de la llum. Però ronda els 1.300 milions el 2022 i 2023, amb els preus disparats.

Si el 2025 es prorroga l'impost extraordinari (1.160 milions), contínua l'impost de la producció (1.160 milions) i s'apliquen amb normalitat l'IVA (1.100 milions amb la baixada dels preus) i l'impost especial a l'electricitat (1.000 milions, també amb la baixada), Hisenda obtindrà del consum de la llum, al voltant de 4.500 milions d'euros.