El govern espanyol ha presentat aquest dimarts el Pla d'Acció de les Matèries primeres i Minerals 2025-2029, que traça les línies per al reciclatge de minerals, però també per trobar nous jaciments que puguin fer Espanya més autònoma en electrònica i transició energètica. Davant d'una escalada de la tensió geopolítica, Estats Units exigint a Ucraïna accessos a les seves terres rares i la Xina copant encara el mercat dels minerals necessaris per dur a terme la transició energètica i l'electrificació de la mobilitat.

Així Espanya podria tenir al seu subsol liti, níquel, cobalt o terres rares, la qual cosa depenent de la magnitud podria ser una gran notícia per a Espanya i la Unió Europea, que necessiten menor dependència de la Xina per a gran part de la indústria verda, tant de les bateries com de vehicles elèctrics, plaques fotovoltaiques i altres. El pla "millorarà el coneixement dels recursos minerals del país, atenent especialment les matèries primeres fonamentals definides per la UE," resa el Ministeri de Transició Ecològica. "Fa dècades que a Espanya no es desenvolupa una prospecció similar –l'última va ser el Pla Nacional de Mineria, entre 1969 i 1970– i no es va fer buscant els recursos que ara són fonamentals, com el liti, el níquel, el cobalt, o les terres rares".

Es tracta, així doncs, del primer pla vinculat a la mineria llançat en democràcia, i comptarà amb la participació Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME-CSIC) i les comunitats autònomes. Tindrà la tecnologia per "buscar recursos no identificats, gràcies a la revisió dels estudis geocientífics existents, nous estudis geofísics i de detecció remota, campanyes geoquímiques o nous sondejos".

A més de nous recursos, a les més de 1.000 basses i runams es buscaran residus, que puguin utilitzar-se per a l'economia circular, això és, per reaprofitar minerals ja rebutjats, tant en explotacions en curs com en algunes de ja tancades i abandonades, ja que l'aprofitament es va fer en elles amb tècniques antiquades.

El Govern obrirà dues línies d'ajuts perquè les empreses busquin recursos identificats i una altra per a residus.

Per dur a terme el pla integral, es crearà una nova Llei de mines, "moderna i dinàmica, amb els més alts estàndards ambientals i socials, i coherent amb totes les normes nacionals i europees que s'han publicat en els últims temps".

El full de ruta es planteja a partir de quatre claus estratègiques. La primera és buscar "l'eficiència i l'economia circular a les cadenes de valor del subministrament de matèries primeres minerals, integrant i concretant per a la indústria extractiva els objectius i línies d'actuació de l'Estratègia Espanya Circular 2030".

La segona, "impulsar i consolidar la gestió sostenible de les matèries primeres minerals en la indústria extractiva espanyola".

La tercera, "enfocar-se en la seguretat de subministrament i el compliment dels requisits mediambientals, geoestratègics i de justícia social en la importació de matèries primeres minerals".

I la quarta, "fomentar la indústria de matèries primeres i minerals de caràcter estratègic per a la transició energètica i digital, per la seva utilitat en la implantació d'energies renovables, bateries per a vehicles elèctrics i sistemes d'emmagatzematge d'energia a mitjà i llarg termini".

L'executiu apunta a estudis realitzats en altres països que estimen que cada euro invertit es tradueix en 900 euros en producció minera i cada feina en investigació geocientífica pot generar fins a 56 llocs de treball en investigació minera en camp i en 128 a la producció de matèries primeres i minerals. La detecció i anàlisi de necessitats en matèries primeres minerals i de la capacitat per satisfer-les guiarà aquest ambiciós pla que porta de l'amno també una inversió de 400 milions per a la recuperació ambiental de terres contaminats o afectats per la mineria.

Espanya és el primer productor mundial de pissarra d'ensostrar, el segon de marbre i roques ornamentals, i el tercer de granit; dins de la UE és l'únic productor d'estronci i sepiolita, el primer de fluorita i guix, i el segon de coure, magnesita i sals potàssiques. Hi ha més de 2.600 explotacions, que mantenen més de 30.000 llocs de treball, la producció dels quals té un valor superior als 3.500 milions anuals. El valor econòmic de les matèries primeres fonamentals –coure, fluorita, feldespat, estronci, wolframi i tàntal– supera els 850 milions.

Joan Groizard, secretari d'Estat d'Energia, ha explicat en la presentació del pla que "busca un 'n'enfoqui 360' per a la gestió de matèries primeres, transformar un sector que manté a 30.000 llocs de treball apostant per la identificació de les necessitats, el reciclatge i la circularitat, la traçabilitat de les matèries que importem, el coneixement del recurs existent a Espanya i la recuperació i restauració sostenible d'espais".

La presidenta del CSIC, Eloísa del Pino, membre del Grup de Treball i amfitriona de la reunió, ha declarat per la seva part que ajudaran a "aportar solucions innovadores per a l'exploració, extracció i recuperació d'aquests recursos essencials, promovent la sostenibilitat i l'autonomia estratègica del país".