El govern espanyol ha retirat la tramitació al Congrés dels Diputats de la senda d'estabilitat pressupostària, que anava a votar aquest dijous a la Cambra Baixa, a causa de la mancada de suports per tirar-lo endavant i després de fracassar en el seu intent d'atreure Junts a un acord perquè votés a favor dels objectius d'estabilitat pressupostària.

L'Executiu ha explicat que vol retardar aquesta votació per esgotar totes les possibilitats i assolir un pacte que seria beneficiós per a totes les comunitats autònomes i els ajuntaments, guanyant temps per negociar amb la formació de l''expresident' Carles Puigdemont, segons ha avançat 'El País' i han confirmat a Europa Press fonts d'Hisenda.

La votació, per tant, no es produirà aquest dijous, davant de la falta de suports parlamentaris i l'escenari d'una nova derrota en el Congrés. A falta de fixar una nova data, serà la quarta vegada que el Congrés debati uns objectius d'estabilitat aquest any. El Govern va arribar a presentar els relatius als Pressupostos de 2024 dues vegades, però aquests comptes no es van tramitar per l'avenç electoral de Catalunya i segueixen vigents les de 2023, que es van prorrogar automàticament l'1 de gener.

L'objectiu de retardar la tramitació és donar més temps a la negociació oferint una nova oportunitat al diàleg. Des d'Hisenda remarquen que no es resignen que la "irresponsabilitat del PP" amb el seu rebuig de la senda generi un greu perjudici per a Comunitats Autònomes i ajuntaments, que perdrien gairebé 12.000 milions de marge pressupostari si no s'aproven uns nous objectius.

L'Executiu recorda que aquesta senda va ser avalat per les comunitats autònomes en el Consell de Política Fiscal i Financera i flexibilitza els objectius de dèficit per a les CCAA i els Ajuntaments el 2025 i el 2026.

Aquest marge més gran l'assumiria l'Administració Central, que seria qui faria l'esforç de reducció més gran del dèficit, ja que el 2025 haurà de situar el seu dèficit en el 2,2%, en l'1,8% el 2026 i en l'1,5% el 2027. Per la seva part, l'objectiu de dèficit de les comunitats el 2025, 2026 i 2027 serà del 0,1%, mentre que els ajuntaments i corporacions locals disposaran el 2025 i 2026 d'equilibri pressupostari (0%).

També s'estableix que el deute públic del conjunt de les administracions es redueixi al 103,6% del PIB el 2025, un percentatge que haurà de ser gairebé dos punts inferior el 2026, quan arribi al 101,8%. Finalment, el 2027 estarà per sota del 100%, situant-se en el 99,7%.

Seguint amb el deute públic, l'objectiu fixat per a les comunitats autònomes és del 20,8% del PIB en 2025, un 20% per a l'any següent i un 19,4% el 2027. Per la seva part, el deute dels ajuntaments mantindrà una senda descendent als pròxims exercicis, passant d'un 1,3% el 2025 i el 2026 i l'1,2% el 2027.

Sostre de despesa de gairebé 2.000 milions

Per la seva part, el límit de despesa financera o 'sostre de despesa', que no és sotmès a votació, s'ha fixat en un límit de 199.171 milions d'euros incloent els fons procedents de la Unió Europea.

Dins del sostre de despesa s'inclou també una transferència de l'Estat a la Seguretat Social per import de 22.881 milions d'euros, un 7% més respecte als Pressupostos de 2023. La Seguretat Social podrà tenir un dèficit del 0,25 als tres pròxims exercicis.