El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts el projecte de llei que trasllada al marc legal nacional la directiva europea relativa a garantir un nivell mínim global d'imposició del 15% en l'Impost sobre Societats per als grups d'empreses multinacionals i els grups nacionals de gran magnitud, amb una xifra de negocis superior als 750 milions d'euros. La vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha explicat en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que aquesta directiva pretén evitar que les empreses desplacin beneficis a territoris de baixa o nul·la tributació, "provocant amb això un perjudici en els ingressos dels Estats membre i una situació en espiral". "Del que es tracta és avançar cap a un ordre fiscal internacional més just, si és possible, harmonitzat, basat en la idea que qui més guanya més ha de contribuir al conjunt de la societat", ha subratllat la vicepresidenta primera.
Amb l'aprovació al Consell de Ministres, el text iniciarà el seu tràmit parlamentari, on la ministra espera que pugui collir un ampli suport "de tots aquells que defensen un sistema fiscal més just". Segons Montero, la directiva hauria d'estar endormiscada abans que finalitzi l'any 2024 perquè s'aplica sobre els resultats d'aquest exercici, encara que no es declara fins a l'any 2026. Respecte a quantes empreses es veurien afectades, la ministra ha assenyalat que podria impactar en un total de 126 grups que tenen matriu espanyola i 707 grups multinacionals amb matriu estrangera i filials espanyoles. Sobre les estimacions de recaptació, Montero ha assenyalat que encara no hi ha dades que permetin en aquest moment saber com es comportaran les legislacions dels diferents estats membres, que estan adaptant tots ells el seu marc normatiu a aquesta nova transposició de directives.
L'objectiu d'aquest projecte és adaptar al marc legal espanyol els acords de fiscalitat internacional assolits als fòrums i institucions globals com el G20, l'OCDE o la UE, per lluitar contra la planificació fiscal agressiva de les multinacionals. En aquest àmbit, segons ha detallat Montero, la directiva preveu la creació d'un impost complementari que pot adoptar tres configuracions, sent totes compatibles entre si. En primer lloc, es pot establir un impost complementari nacional, que té com a finalitat que aquest 15% sigui el tipus efectiu. No obstant això, la ministra ha aclarit que el fet que Espanya ja compti amb un tipus mínim del 15% sobre base imposable fa "més improbable" que s'apliqui aquest mínim de la directiva, que només s'establiria en cas que aquest percentatge del resultat comptable ajustat tingui una diferència amb el que planteja ja la legislació espanyola.
Una altra forma del tribut és l'impost complementari primari, que s'aplica quan la matriu d'un grup multinacional se situa a Espanya obté renda de filials situades a l'estranger, que apliquen un tipus inferior al 15%. I, finalment, l'impost complementari secundari, que actua "com un sistema de tancament".
Després del període transitori d'aplicació de l'impost, Montero ha assegurat que s'analitzarà com s'han comportat les dues figures fiscals: la nacional ja aprovada —que s'aplica sobre la base imposable— i el de la normativa europea —que s'aplica al resultat comptable ajustat—. "Quina diferència hi ha entre ambdues qüestions? Ho veurem amb el transcurs de la posada en marxa d'aquest impost. Per això, ambdós estan en vigor, ambdós són complementaris", ha assenyalat Montero, després d'aclarir que en cap cas no hi ha una doble imposició.
Advertència de Brussel·les
Malgrat que el govern espanyol aprovés el desembre en primera volta l'avantprojecte de llei per traslladar la directiva europea, Brussel·les va obrir el mes de gener un expedient d'infracció a Espanya per no posar en marxa les mesures necessàries per adaptar el nou tipus mínim global. A més, recentment —al maig— la Comissió Europea va amenaçar de portar Espanya davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea per continuar sense posar en marxa les mesures necessàries per traslladar el nou tipus mínim global. Però la ministra ha recordat la posada en marxa prèviament a Espanya "de forma pionera" d'algunes d'aquestes polítiques fiscals. En concret, es va impulsar el primer impost del 15% sobre societats per a grans empreses l'any 2022.
"Sempre vam dir que era un disbarat que el tipus real que pagaven les grans multinacionals fos inferior que el que paguen les petites o les mitjanes empreses", ha assenyalat la titular d'Hisenda, després d'assegurar que s'ha aconseguit anar aproximant el tipus efectiu al tipus teòric que es planteja en la definició del mateix impost.
De forma complementària, també es van aprovar altres impostos que afecten grans empreses, com el de determinats serveis digitals que també operen a partir de 750 milions d'euros de facturació o l'impost sobre transaccions financeres. Igualment, es va aprovar el gravamen a les energètiques i als bancs que han aconseguit "beneficis rècord" amb l'augment dels preus de l'energia i dels tipus d'interès. "Crec que malgrat el soroll que permanentment es pugui tenir de fons, el govern espanyol ha desenvolupat una política fiscal responsable basada justament en els acords i en les recomanacions internacionals", ha insistit la ministra d'Hisenda.