El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts, per segona vegada, la senda d'estabilitat per al període 2025-2027, en els mateixos termes que els objectius presentats en el Congrés -el mes de juliol passat- i que van ser rebutjats per tots els grups polítics. La vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha insistit que el límit de despesa nacional no financer -el sostre de despesa- sense incloure els fons europeus assolirà els 195.353 milions d'euros, un 3,2% més que el 2024, en concret 6.138 milions més. La xifra s'eleva fins als 199.171 milions en incloure els 3.818 milions de fons europeus. La ministra ha insistit en el fet que aquestes seran les bases els pressupostos de les arques espanyoles per a 2025.

També ha reiterat els que per al govern espanyol han de ser els límits de dèficit i deute. És a dir, la senda d'estabilitat que ha aprovat, de nou, aquest dimarts, i que preveu que el dèficit públic baixi al 2,5% del PIB el 2025, el 2,1% del PIB el 2026 i l'1,8% del PIB el 2027. Horitzons que tenen unes metes menys estrictes per a comunitats autònomes i ajuntaments que en les anteriors estimacions -0,1% del PIB i equilibri per a tot el període, respectivament.

La vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha defensat l'aprovació del mateix camí perquè dona més marge fiscal a comunitats autònomes i ajuntaments per finançar els seus serveis que l'actualment vigent. Ha insistit a dir que "volem [autonomies i ajuntaments] que tinguin uns objectius de dèficit menys exigents que la senda que actualment està en vigor", ha remarcat la titular d'Hisenda.

Montero ha advertit que si, malgrat que aquests objectius donen més marge a comunitats i ajuntaments, "la temptació del Partit Popular és continuar rebutjant la senda per qüestions purament partidistes", el govern espanyol  presentarà els Pressupostos de 2025, "ja sigui amb la senda aprovada avui o amb l'anterior camí".

La regla de despesa -indicador fonamental per a les noves regles fiscals europees- queda fixada en el 3,2% per a 2025, el 3,3% per a 2026 i el 3,4% per a 2027, el que ajudarà a baixar el deute públic al 103,6% del PIB, el 101,8% del PIB i el 99,7% del PIB, respectivament.

Les autonomies perden 11.500 milions

En cas de no aprovar-se, les comunitats autònomes i ajuntaments també haurien de formular els seus pressupostos amb la senda anterior. És a dir, el dèficit públic se situaria en el 2,7% l'any que ve, però és més estricta amb comunitats autònomes i ajuntaments. "L'única pregunta que el PP ha de respondre és si vol o no obligar comunitats i ajuntaments a realitzar un ajustament pressupostari en dos anys d'11.550 milions o li permet més capacitat de despesa", ha apuntat la ministra.

Per això, la responsable d'Hisenda espera que en el PP "s'instal·li un mínim de sentit comú, de seny, perquè no li donin l'esquena ni a presidents autonòmics i alcaldes, ni tampoc als ciutadans que viuen en aquests territoris".

En qualsevol cas, la vicepresidenta ha reiterat que l'objectiu del govern espanyol és presentar aquests Pressupostos per continuar avançant en consolidació fiscal, per continuar impulsant un creixement econòmic sòlid i per reforçar l'estat del benestar amb l'objectiu de reduir les desigualtats.