El govern espanyol té menys de dos mesos per tornar a aprovar la reforma del subsidi d'atur, un canvi lligat al quart desemborsament de fons de recuperació europeus per import de 10.021 milions d'euros, pagament que podria posar-se en risc si finalment es retarda. El termini acaba el 20 de març, data establerta per la Comissió Europea per avaluar les fites associades al quart desemborsament, sol·licitat per Espanya el passat 20 de desembre, dies abans que el Congrés derogués el decret llei que incloïa la reforma amb el vot en contra de PP, Vox i Podemos.
Se solen donar dos mesos per a aquestes avaluacions, però Brussel·les l'ha ampliat a tres per les vacances de Nadal i s'entén que s'inclourà el subsidi d'atur si arriba a temps. També es podria donar més temps a Espanya i allargar aquell termini per sobre de tres mesos, perquè en principi les regles comunitàries ho permeten si hi ha acord amb el país en qüestió. Una altra opció és un pagament parcial que descompti l'incompliment de la fita, encara que el vicepresident econòmic de l'Executiu comunitari, Valdis Dombrovskis, ha dit que encara és prematur parlar d'aquesta opció.
Treball negociarà primer amb els agents socials
El Ministeri de Treball havia convocat aquest dilluns vinent a patronal i sindicats per negociar la reforma, però la reunió s'ha ajornat una setmana perquè el secretari d'Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey (que sol negocia amb els agents socials), acompanya la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, a Mèxic. La intenció de Treball és abordar aquesta reforma de la mà dels agents socials partint del text tombat pel Congrés, per buscar després els suports parlamentaris necessaris.
El decret llei del govern espanyol estenia el subsidi a col·lectius fins ara exempts com els menors de 45 anys sense càrregues familiars. A més, elevava la seva quantia de 480 euros a 570 euros els primers sis mesos i a 540 euros els sis següents, compatibles amb la feina durant els primers 180 dies. Tanmateix, la reforma retallava la sobrecotizació a la Seguretat Social del subsidi per als majors de 52 anys, introduïda el 2019 per evitar que aquest col·lectiu veiés especialment feta malbé la seva futura pensió.
Des de 2019 aquesta prestació cotitza pel 125% de la base mínima, que equival al salari mínim interprofessional (SMI) vigent cada any. La reforma ajustava progressivament aquesta sobrecotizació fins a situar-la en el 100% de l'SMI el 2028. Aquest punt va ser el que va provocar el vot en contra dels cinc diputats de Podemos i es va decantar la balança a favor del no. Des de Treball advoquen per mantenir un esquema que es va aconseguir consensuar al si del govern de Pedro Sánchez després de molts mesos de negociacions amb el Ministeri d'Economia.
El 2018, l'SMI era 735,9 euros mensuals i calia fer "ficció jurídica", en paraules de la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, per pal·liar unes diferències davant la cotització d'uns salaris mitjans que ja no existeixen. Així, exemplificava Díaz, un treballador en actiu que percebi 20.000 euros a l'any està cotitzant menys que un perceptor de subsidi de 52 anys, una situació que s'havia de corregir per no desincentivar l'ocupació. Davant això, Podemos insisteix que suposa una retallada de les cotitzacions que es reflectirà en una reducció de les pensions que cobren aquestes persones.