L'Ingrés Mínim Vital, subsidi en vigor des de juny de 2021 per a les famílies més vulnerables, arrossega grans problemes per arribar als qui ho necessiten. Les dificultats burocràtiques per acreditar la vulnerabilitat i els rigorosos requisits generen centenars de milers de denegacions i també d'inadmissions per falta de documentació. Des que es va aprovar aquesta prestació el juny de 2021 fins al mes d'agost, el Govern ha denegat 902.805 sol·licituds, més de les que ha aprovat, 693.595, i a més ha inadmès (o sigui, directament no les ha donat com a bones per no considerar el sol·licitant vulnerable) 570.756 peticions, segons dades a què ha tingut accés ON ECONOMIA per fonts de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS). Hi ha 292.552 sol·licituds pendents i 500.664 prestacions en vigor que abasten a 1.467.262 persones. També hi ha 216.916 sol·licituds cancel·lades i 2.730 de suspeses, algunes de les quals han generat veritables maldecaps a les famílies perceptores.
El ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, ha manifestat en més d'una ocasió que la prestació no arriba a les 800.000 llars que es va marcar com a objectiu (en falten 230.000) perquè costa detectar als més vulnerables, i fins i tot va liderar una campanya amb un autobús per promoure l'ajuda en diferents ciutats espanyoles. Mentre el mateix ministeri investiga per què els potencials beneficiaris no cobren el subsidi, el mateix ministeri tomba un milió i mig de peticions i els directors de serveis socials detecten una realitat a les seves oficines en què els vulnerables queden atrapats per la burocràcia. "La burocràcia fa molt difícil aconseguir aquesta ajuda. De vegades, ens arriben ciutadans amb informes negatius de la Seguretat Social en els quals ni tan sols nosaltres no entenem el motiu de la denegació, per la qual cosa no podem treballar per solucionar-lo", explica Álvaro Revilla, director general de l'Àrea Social de Fuenlabrada i membre de l'Associació de Directors de Serveis Socials, que fa temps que ve denunciant les carències en el sistema.
🗂️ El 62% dels beneficiaris de l'Ingrés Mínim Vital no han millorat les seves condicions de vida
"Els criteris no estan clars, els requisits són excessius i els funcionaris que un dia resolen una cosa al cap d'un temps poden resoldre el contrari", afegeix Revila, que explica que les resolucions pendents continuen trigant fins a cinc mesos en obtenir resposta i reclama que es doni més potestat als serveis socials dels Ajuntaments en aquests processos. "Nosaltres no estem en el sistema, però estem amb les persones", argumenta. Fonts oficials de la Seguretat Social asseguren que "la majoria de les inadmeses ho són per incompliment dels requisits de renda i patrimoni", mentre que les denegades inclouen "motius com la unitat de convivència, el podró o no estar inscrit al SEPE". Darrere d'aquesta explicació, la realitat que es troben en Serveis Socials és d'una burocràcia inabastable per als més vulnerables i molts errors de l'administració.
Un "procés kafkià"
Entre els 1.467.252 beneficiaris actuals de l'Ingrés Mínim Vital, hi ha 866.568 adults i 600.684 menors repartits en 500.664 unitats familiars, sobre un potencial de 850.000 famílies i 2 milions i mig de persones en risc d'exclusió a qui el Ministeri es va plantejar en principi arribar. El beneficiari té de mitjana 44,96 anys i cada llar rep 463,45 euros de prestació de mitjana en una ajuda que perceben més dones (65,98%) que homes. Els ajuts arriben fins als 1.243 euros en les famílies nombroses amb cinc persones convivint en una unitat familiar.
Segons la seva definició del ministeri, "l'Ingrés Mínim Vital és una prestació dirigida a prevenir el risc de pobresa i exclusió social de les persones que viuen soles o estan integrades a una unitat de convivència i manquen de recursos econòmics bàsics per cobrir les seves necessitats bàsiques". A Espanya, una de cada quatre persones són en risc d'exclusió social, uns 12 milions de persones, amb la qual cosa la prestació podria tenir marge de creixement, si bé moltes d'aquestes persones reben un altre tipus de prestacions.
Tot i això, en les denegacions, inadmissions i cancel·lacions d'Ingrés Mínim Vital, segons expliquen des dels serveis socials, no s'han trobat amb persones que no compleixen els criteris de vulnerabilitat i demanen l'ajuda, sinó més aviat amb un "procés kafkià" per part de l'administració que enfonsa els ciutadans en un "embolic" administratiu que, a la fi, els deixa sense aquesta ajuda, forçats a presentar recursos i a tota una tasca de provisió de documentació i, en els pitjors casos, contraient deutes amb la Tresoreria de la Seguretat Social perquè, en revisar la documentació, comprovava que el cobrament de l'IMV era indegut, encara que després demostressin que no i es cancel·lés el deute.
Qui ho explica és Ana Isabel Carnero, advocada que fins al setembre, quan es va jubilar, treballava com a assessora jurídica als Serveis Socials de Fuenlabrada i a qui li van quedar encara molts casos oberts per resoldre. Les denegacions, explica Ana Isabel, "es responien amb una frase absolutament incomprensible i críptica que feia impossible entendre com corregir la situació per poder optar al pagament", ja que "no hi havia una bona interlocució de la Seguretat Social amb les famílies". Totes les veus implicades consultades per ON ECONOMIA, des d'advocats a plataformes veïnals que ajuden les famílies, passant per directors de serveis socials i sindicats, estan d'acord que l'IMV és un important salt qualitatiu en l'estat del benestar, però totes coincideixen també a criticar la gestió caòtica i hiperburocratizada que s'està duent a terme.
Famílies que han de tornar l'ajuda per error
L'advocada Rocío Blanco Vidal, de Palència, relata un cas en el qual a una família li van restar de l'Ingrés Mínim Vital una ajuda que percebien per un fill que tenia una incapacitat del 95%, "quan això no és un ingrés familiar i el Tribunal Superior de Justícia els va donar la raó". Carnero, de nou a Fuenlabrada, explica múltiples errors o excessos administratius. "En unitats familiars que tenien el permís de residència i l'any de vigència com requereix l'IMV, si una persona de la família no el tenia, contaminava la resta de la família i deixaven de percebre'l", relata. "A algunes famílies gitanes que no s'havien casat els denegaven l'IMV per no ser unitat familiar, però després en demanar-ho per separat també els el denegaven perquè sabien que estaven vivint juntes de la sol·licitud anterior. Eren famílies vulnerables, però quedaven sense vies per demanar l'ajuda", afegeix.
Alguns dels casos més rocambolescos, molts encara per resoldre, l'Institut Nacional de la Seguretat Social va concedir provisionalment l'IMV, però en comprovar amb la declaració de la renda uns ingressos superiors als declarats pel sol·licitant en primera instància, no només cancel·laven el pagament de l'ajuda, sinó que reclamaven la devolució dels pagaments rebuts prèviament, amb deutes que arribaven fins als 6.000 o 10.000 euros contrets per famílies vulnerables que ja havien gastat una prestació que serveix per subsistir. "En moltes ocasions, l'Agència Tributària havia recollit per error en la declaració de la renda com a ingressos familiars altres ajuts, com la de fill a càrrec. Si la família no paga el deute, el deute va augmentant, i l'INSS triga mesos a respondre als recursos, així que durant mesos han hagut de pagar el deute fraccionat per un error que no és seu", afegeix Carnero.
🗂️Embús en l'ingrés mínim vital: 235.000 peticions pendents i 4 milions de trucades perdudes
"Tinc la sensació que l'Institut Nacional de Seguretat Social és qui no estava aplicant la llei", defensa Rocío Blanco, que aclareix, en canvi, que a Palència ja fa temps que no s'enfronta a casos similars. A Fuenlabrada, on encara tenen molts expedients oberts per resoldre a causa de denegacions o inadmissions i un altre tipus de procediments burocràtics, Carnero defensa que "la Seguretat Social, que ja afronta moltes altres prestacions, no tenia personal prou per absorbir l'IMV".
Hi coincideixen els sindicats de la Seguretat Social, que van arribar a convocar una vaga que el ministre Escrivá va desactivar prometent 2.500 reforços i la creació de l'Agència de la Seguretat Social, que emulant l'Agència Tributària unifiqui l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i la Tresoreria (TGSS). Fonts sindicals informen que la plantilla va passar de 2022 a 2023 de 9.027 a 10.168 treballadors, però que això continua sent encara un 13% menys del que hi havia l'any 2010, quan es van començar a aplicar les retallades. Quan s'incorporin tots els interins, s'arribarà a una xifra de 12.218, ja superior a la d'aleshores. "D'una banda, volem que els interins se sumin a la plantilla perquè ja tenen un recorregut i ens fan falta, però per l'altra no volem que ser interí es converteixi en l'única via d'entrada a l'administració", apunten des de la UGT. Mentre arriben els reforços, l'embolic continua complicant la vida dels més vulnerables, que en massa ocasions arriben a la Seguretat Social a buscar una ajuda i se'n van a casa amb un maldecap interminable.