A banda de la comissió tècnica per al futur de l’aeroport del Prat –formada per la Generalitat i pel govern de l’Estat– que es va reunir per primera vegada la setmana passada (imatge superior), hi ha des de fa anys un comitè de coordinació aeroportuària d’àmbit català, però els tècnics reclamen una nova taula que, tot i que està prevista en la legislació mai no s’ha constituït: la “Comissió de coordinació de l’aeroport”.

Òscar Oliver, especialista en gestió aeroportuària, recorda que el Reial Decret 697/2013 pel qual es regulen els “comitès de coordinació aeroportuària” –en el cas de Catalunya, coordina els del Prat, Sabadell, Reus i Girona, tots d’Aena– també preveu la posada en marxa de “comissions de coordinació” específiques en els aeroports que superin els 8 milions de passatgers anuals, però mentre que la primera taula es va crear fa una dècada de la segona no se’n sap res. Aquest reial decret estava signat per la popular Ana Pastor, aleshores ministra del Ministeri de Foment.

Oliver apunta que aquesta comissió de coordinació del Prat es podria “posar en solfa perquè pot tenir unes atribucions molt importants, algunes encara per definir”. Insisteix que seria “una oportunitat real de participar en la presa de decisions sobre l’aeroport” si bé els governants no l’han tingut mai en compte.

Òscar Oliver ha estat director comercial d’Aeroports de Catalunya (2011-2017), etapa en la qual, com a representant de la Generalitat en el Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries, va negociar amb companyies estrangeres perquè operessin des del Prat. També ha format part del grup d’experts de Foment del Treball sobre l’ampliació de l’aeroport.

Sobre la tan comentada governança de l’aeroport del Prat, Oliver precisa que a les institucions catalanes “no els hi hauria d’interessar la gestió del dia a dia, consistent en mantenir les pistes operatives, en garantir que els controls funcionin bé o en canviar les bombetes perquè d’això ja se n’ocupa Aena i ho fa molt bé”. Subratlla que la Generalitat i els ajuntaments del voltant s’haurien d’interessar per la gestió estratègica, que inclou des del disseny del nou pla director a la negociació de noves rutes intercontinentals i, per descomptat, la millora de la infraestructura.

Un aeroport a punt del col·lapse

A diferència del comitè de coordinació, d’àmbit autonòmic, la comissió seria específica per a l’aeroport del Prat. Podria posar-se en marxa a l’empara de l’actual legislació perquè supera el mínim de 8 milions de passatgers anuals. L’any passat va fregar els 50 milions, prop dels 55 milions que s’esperen assolir aquest 2024 i que són la seva capacitat operativa màxima.

En realitat, el comitè de coordinació –dels quatre aeroports catalans d’Aena– no ha acabat de funcionar per la “manca de voluntat” dels seus membres o per les “inèrcies del passat”, segons apunta Oliver. En formen part Aena, la Generalitat i els ajuntaments afectats, però també un representant de les cambres de comerç i un altre de les organitzacions econòmiques més representatives.

En canvi, segons estableix el reial decret, la comissió de coordinació del Prat tindria una composició reduïda, però altament operativa, amb només tres representants: la directora de l’aeroport –en l’actualitat, l’enginyera mallorquina Eva Valenzuela–, un de la Generalitat i un altre dels ajuntaments del voltant.

Respecte a la comissió bilateral entre la Generalitat i el govern de l’Estat recentment constituïda, les organitzacions empresarials celebren que, per fi, s’hagin assegut per parlar del futur del Prat si bé lamenten que s’hagin agafat un any de marge per prendre una decisió. En aquest sentit, Oliver apunta que és “massa” temps perquè seria millor arribar a una posició de consens abans de l’estiu tenint en compte que l’aeroport està a punt d’arribar a la seva capacitat operativa màxima.