El govern espanyol es planteja l'opció de "treure" el visat o permís de residència daurat o golden visa, que permet a ciutadans extracomunitaris tenir permís de residència a la Unió Europea a canvi d'una inversió d'a partir de 500.000 euros per comprar un habitatge a Espanya. La Comissió Europea va demanar el seu dia d'eliminar aquesta via per accedir a la residència, mesura que ja han pres països com el Regne Unit, Portugal, Irlanda o Xipre, per diferents motius. Una altra opció que es planteja el govern espanyol és "homogeneïtzar les quantitats", per tal que l'exigència sigui la mateixa per comprar habitatge o invertir en una empresa, segons han explicat fonts del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions a ON ECONOMIA. Actualment, el requisit immobiliari mínim és de 500.000 euros, però de 2 milions d'euros en deute públic i d'un milió d'euros en accions o participacions en societats de capital espanyola. El permís golden per creació d'empresa no té un mínim vinculat.
El visat o permís golden va ser aprovat pel govern de Mariano Rajoy el 2013 per atreure inversions estrangeres enmig de la profunda crisi financera. Des d'aleshores, ha concedit 17.792 permisos i visats de residència (sense comptar familiars) que en total van gastar més de 13.600 milions d'euros en habitatges, tal com va avançar al març ON ECONOMIA. La gran majoria de permisos concedits van ser a canvi d'inversions immobiliàries, 16.908 del total de 17.792. Catalunya, amb 7.115 d'extracomunitaris instal·lats a canvi d'inversions, és amb un 40% la principal destinació d'aquests inversors. El mes de febrer passat, Portugal va decidir eliminar aquests visats per la pressió que exerceixen en el preu del mercat immobiliari. Abans, ja ho havien fet Irlanda i Xipre, el segon per un escàndol de corrupció que implicava funcionaris públics. Fora de la Unió Europea, també el Canadà i el Regne Unit van deixar de concedir-ho. En el cas britànic, la ministra va reconèixer que ho feia com una manera de lluitar contra el frau.
El visat golden es pot aconseguir des d'un consolat espanyol en país d'origen o, un cop ets a Espanya, des de la Unitat de Grans Empreses del Ministeri de Seguretat Social. En aquest segon cas, no es considera visat perquè no dona dret a entrar al país, sinó a residir. Poc després que s'iniciés la invasió russa a Ucraïna, el Govern espanyol va anunciar que cancel·laria els visats daurats a ciutadans russos. Tanmateix, els permisos de residència golden es continuen concedint també a ciutadans russos, segons va constatar ON ECONOMIA amb advocats experts en estrangeria. O sigui que, per obtenir un permís de residència a Espanya, els russos poden fer-ho una vegada dins del país, sigui com a turista o si estan amb altres permisos com el d'estudiant.
El visat golden té tres ministeris implicats: Exteriors, que gestiona els visats; Seguretat Social, que gestiona els permisos, i Economia, que va ser qui va tenir la iniciativa de concedir aquests permisos. Des d'Economia reconeixen que estan "oberts a estudiar la situació de les golden visa" sense donar més detalls. Més País, el partit liderat per Íñigo Errejón, va demanar justament el mes de febrer passat que s'eliminin aquests visats, ja que, va assegurar, fomenten "l'especulació" dels preus i "expulsen la població local".
Els permisos golden, a més de ser els únics que es poden aconseguir directament a canvi de diners, tenen una altra sèrie d'avantatges. La primera és la seva agilitat, ja que en concedir-se en una oficina especialitzada s'eviten les cues i col·lapses que pateixen les oficines d'Estrangeria. D'altra banda, és un permís que es concedeix en 20 dies i és l'únic en el qual un silenci administratiu suposa la concessió del permís. O sigui que, si no et donen resposta de les administracions, significa que has obtingut el visat. Aquesta agilitat contrasta amb les llargues esperes per les quals passen milers de migrants per aconseguir l'asil.
La Comissió Europea, al seu informe crític amb aquest tipus de permisos, va coincidir amb l'ONG Transparència Internacional en què poden ser una porta al diner negre o de dubtoses procedències. Malgrat que els bancs rastregen l'historial dels seus clients abans d'obrir comptes bancaris, l'Estat tan sols demana els antecedents penals i no fa un test o control estricte als ciutadans que accedeixen a la residència a través d'inversions.