El govern espanyol ha gastat a Catalunya 4.025 milions d'euros dels fons Next Generation (NG) que gestiona directament, per sota dels 4.317 milions d'euros invertits en la Comunitat de Madrid, malgrat que té menys població, segons el portal ELISA del Ministeri d'Economia, engegat recentment. Unes quantitats a 31 de març que porten a la confusió, perquè varien en funció de les pestanyes del mateix web del Ministeri d'Hisenda. Una segona estimació d'ELISA (Extracció de licitacions, subvencions i ajuts) quantifica en 3.920 milions, dels gestionats directament pel govern espanyol, que han anat a Catalunya, davant dels 4.685 milions a Madrid, amb una diferència encara més voluminosa. A qualsevol de les dues versions, la Comunitat de Madrid ha sortit guanyant, davant Catalunya, en el volum de fons que ja han rebut empreses i famílies dels fons Next Generation.
Una disparitat que ja ha generat controvèrsia amb la Generalitat, que considera que les dades estan desactualitzades, especialment en la part que correspon gestionar directament a les comunitats autònomes. Respecte a Catalunya, el web del govern espanyol assenyala que s'havien executat 1.179 milions d'euros gestionats tant per la Generalitat com per entitats locals catalanes, dels 3.272 milions en convocatòries, la qual cosa suposaria un 35% de resolució, el percentatge més baix de totes les comunitats autònomes. I amb diferència, perquè Canàries, la següent més baixa, tenia resolts a la mateixa data el 45% dels projectes convocats, o Madrid, que ja hauria executat el 46% de les convocatòries autonòmiques i locals.
Controvèrsia amb la Generalitat
A començaments d'abril, la Generalitat, per contrarestar els d'ELISA, va aportar la seva versió al·legant que ja estaven en marxa convocatòries finançades amb els fons Next Generation per valor de 2.880 milions d'euros (davant els 3.272 milions del Ministeri d'Economia) dels quals estaven adjudicades inversions i ajuts valorats en 1.620 milions (davant els 1.179 del govern espanyol). Així, segons la Generalitat, s'haurien resolt el 56% dels projectes convocats, i no el 35% que apareix a ELISA.
Al final de primer quadrimestre, segons el portal del Ministeri d'Economia, s'haurien executat 34.394 o 35.191 milions d'euros (segons les dues versions de dades que maneja), dels quals el 56,4% ja estarien resolts. De la segona versió, 25.147 milions els ha executat directament l'Administració General de l'Estat, amb una execució del 58,5%; les comunitats autònomes, 8.463 milions, un 53,6% i les entitats locals, 1.581 milions, el 44%.
Empreses i famílies
Seguint amb aquestes dades, a la Comunitat de Madrid han arribat ja a les empreses i a les famílies 5.455 milions, la majoria, 4.218 de gestionats pel govern espanyol, uns altres 921 pel govern autonòmic i 216 pels ajuntaments. A Catalunya, 5.180 milions d'euros, dels quals 4.026 de convocats per l'Administració General de l'Estat, uns altres 980 milions per la Generalitat i 175 milions per les corporacions locals. Això, salvant les diferències de les dades dins del mateix portal ELISA.
El destí final d'aquests fons, ja executats, ha estat molt diferent si han arribat a Catalunya o a Madrid. Així, per als autònoms i les pimes s'han destinat el 40% dels fons en la primera, davant un 27% en la segona; la gran empresa s'ha quedat amb el 17% dels fons a Catalunya, mentre que a Madrid acapara el 38% (el col·lectiu més beneficiats pels fons NG); les fundacions i altres institucions reben a Catalunya el 27% dels diners i només el 10% a Madrid; les unions temporals d'empreses, el 13% i el 23% respectivament, i a les llars s'ha destinat l'1% dels fons executats fins ara.
Col·laboració publicoprivada
Al marge de les polèmiques respecte al nivell d'execució de les convocatòries, fonts de la CEOE mostren a ON ECONOMIA la seva preocupació i aposten per accelerar els fons, tant les convocatòries com l'execució. Per aquesta raó, aquest dimarts han organitzat una jornada monogràfica que ha estat inaugurada per la vicepresidenta primera, María Jesús Montero, per tal de cridar l'atenció sobre el risc que es corre. En aquest sentit, assenyalen la importància d'una col·laboració publicoprivada més gran o, dit d'una altra manera, entre administracions i empreses. Donant per vàlides les dades del Ministeri d'Economia, amb les excepcions de la Generalitat, fins al moment s'haurien executat 35.000 milions d'euros i falten per gastar uns altres 45.000 milions en ajuts, a més de 83.000 milions d'euros en crèdits que encara no s'han posat en marxa.
Aquestes fonts apunten que som a l'equador del pla, ja que el 31 d'agost de 2026 han d'haver-se executat tots els projectes finançats amb els ajuts directes, per la qual cosa en dos anys cal executar aquests 45.000 milions pendents. A més, des de la CEOE mostren especialment la seva preocupació per l'arrencada dels crèdits, ni més ni menys que 83.000 milions, i consideren que encara falta temps fins que es posin en marxa. Considera que en aquesta part dels fons NG, es fa urgent aquesta col·laboració publicoprivada.