El Govern va publicar aquest dimecres al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el cessament del director general d'Energia, Josep Maria Serena, però encara sense anunciar qui serà el seu relleu deu dies després que es conegués la notícia, avançada per Nació Digital. El departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, així doncs, es troba sense màxim responsable del seu principal repte juntament amb l'habitatge: la transició energètica.
Més enllà dels rumors que corren pel sector amb noms de candidats, el càrrec és una patata calenta que, per ara, no troba qui la vulgui assumir. Els perfils que darrerament l'han ocupat, tant el mateix Serena com la seva antecessora Assumpta Farran, són perfils tècnics. Un de similar opta a sous més elevats al sector privat. Però a més, ambdós han reconegut, un cop al càrrec, l'enorme dificultat (o impossibilitat) de complir els objectius de Catalunya en la seva transició cap a les renovables, que ara mateix només cobreixen un 16% del mix elèctric català mentre a la resta de l'estat ja arriba al 50%, que és l'objectiu català de cara a 2030.
La passada setmana, durant la roda de premsa posterior al consell executiu de Govern, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va dir que no es tractava d'una dimissió, sinó d'un "cessament de mutu acord a petició del senyor Serena" i que era per "motius personals" un cop es donava per finalitzada una primera tasca "de reorganitzar la direcció general d'energia".
Paneque va agrair la seva "gran tasca" i va destacar que els avenços que està aconseguint el departament són "fruit del seu treball". "L'àmbit energètic pel que fa a estructura és complex. Hi ha el departament d'Energia, L'Energètica, L'ICAEN (Institut Català d'Energia) i l'Institut de Recerca d'Energia. Tots treballen pel full de ruta que permeti arribar a objectius de 2030", va dir la consellera.
Aquesta complexitat, de fet, podria estar darrere de la causa real de la marxa de Serena, que algunes fonts del sector atribueixen al fet que va posar com a condició ser una "veu única" del departament energètic i aquesta condició no es va complir. Altres fonts parlen de "falta de feeling".
El sector energètic, a l'expectativa
Les empreses energètiques, mentrestant, estan atentes a l'espera de saber qui serà el seu interlocutor directe al Govern. Fonts d'una gran energètica de l'Ibex-35 reconeixen que en la seva reunió d'aquest dijous "tothom va preguntar" pel tema, mentre que des d'una altra de les grans reconeixen que tenien "l'esperança de saber alguna cosa aquesta setmana".
La patronal fotovoltaica UNEFCAT ha expressat que espera que "energia guanyi pes" a l'agenda del Govern. "Ens costa que algunes passes s'estan donant en el bon camí, com ara l'agilització o la revisió de normes", han respost en comunicat oficial a pregunta d'On Economia. "Malgrat això, hi ha indicis que preocupen", afegeixen en referència "la dificultat de coordinació entre totes les direccions implicades" i a plans urbanístics que prohibeixen les renovables a Alcover. "Estem segurs que som a temps de complir els objectius del Proencat 2030, però entenem que és imprescindible per a poder-hi arribar que es faci des de la unitat d'acció del govern i la transversalitat envers la transició energètica", afegeixen.
Des del sector eòlic, Eoliccat ha manifestat que confien que "aviat trobin algú amb experiència i capacitat de lideratge per fer front a aquest repte" de la transició energètica. "En qualsevol cas, creiem que cal anar més enllà, dotant al departament amb una Secretaria d'Energia i empoderant a un comissionat per la transició energètica amb funcions interdepartamentals que pugui resoldre els obstacles de tramitació que afronten els projectes i que fan que molt pocs arribin a construir-se", afegien.
Josep Maria Serena va ser l'últim alt càrrec a entrar al Govern, el 8 d'octubre, dos mesos després de la investidura de Salvador Illa, i ha sigut el primer a marxar, oficialment aquest 19 de març, només cinc mesos després de la seva arribada. Abans de fer-ho, va optar per un perfil baix de poca projecció pública, però les seves paraules a una trobada amb professionals del sector al Col·legi d'Enginyers que va publicar ON ECONOMIA van aixecar polseguera. "Farem la transició amb gas i serà trist", va dir davant un auditori ple, tot reconeixent que "no estarem allà (al Proencat 2030) ni en la més sorprenent de les casualitats". " I serà trist, tant per emissions de CO₂ com per preu, que és l'altre dels problemes que té el gas si es fa servir en quantitats industrials. No tindrem ni els megavats i crec que es desconnectaran les centrals nuclears", va afegir.
Entre la manca de renovables i el tancament nuclear
Ho va dir justament en un moment que el sector nuclear i les energètiques recuperaven el debat davant l'imminent tancament d'Almaraz que pot marcar el camí als tancaments catalans d'Ascó i Vandellòs. L'energia nuclear representa avui el 49% de la demanda elèctrica catalana, tres vegades més que les renovables, i tal com assenyalava Serena Catalunya no té ni de lluny prou renovables per cobrir la fi de les nuclears. Així doncs, hauria d'importar més gas, que és més car i més contaminant, o més electricitat, que la faria un territori menys autònom.
La lentitud administrativa arriba a retenir als calaixos fins a sis anys tramitacions de parcs eòlics, tal com explicava a ON ECONOMIA el CEO d'Enerside, Joatham Grange, que va apostar pel mercat exterior en part per la dificultat de tramitar projectes a Catalunya. El mateix Serena, al mateix acte del Col·legi, va reconèixer que hi ha fins a 600 recursos oberts contra parcs de renovables, molts d'ells impulsats per Unió de Pagesos, que no vol perdre terreny.
Un any abans, al mateix escenari, la llavors directora general d'Energia, Assumpta Farran, es queixava igualment de 250 recursos a 13 parcs pendents de construir. "Fa vertigen la quantitat de documentació que demanem", reconeixia.
Des que va arribar al Govern, Salvador Illa va posar l'acceleració en tramitació de renovables com a prioritat de l'executiu, però també ho havia fet abans el Govern de Pere Aragonés, que no se'n va en sortir malgrat alguns avenços. Durant el seu primer any de mandat, es van autoritzar 1.104 MW (els primers vuit mesos amb Aragonés al poder), una xifra similar a les de 2023, i només es van instal·lar 79,65 MW, xifra superior als 32 MW de 2023 però inferior als 101 MW de 2022.
Catalunya té uns 4.600 MW de renovables instal·lades, que permeten tan sols generar el 16% de l'electricitat, en contrast amb un estat espanyol que arriba al 57% i al 67% si se'n descompta el mal rendiment català. Si s'afegissin els 8 GW pendents de desencallar, es podria arribar aproximadament al 29,7% del mix. Els plans catalans de cara a 2030 (PROENCAT) preveuen arribar a 15.408 MW de renovables, per sobre del triple de la capacitat instal·lada actual. Falten 12.000 MW.
Però Espanya, en el seu PNIEC, preveu que pel percentatge que ha de representar Catalunya en el total de renovables, hauria de generar el doble de renovables, fins a 30.000 MW.
A més, Catalunya ha incrementat la seva dependència de l'electricitat importada i el 2023 en va importar el 14%, gairebé el doble que l'any anterior, de forma que va perdre sobirania energètica. El trencaclosques energètic, amb la gran peça nuclear enmig del tauler i moltes de les peces renovables encara per construir, fa que la cadira del director general d'Energia no sigui de bon seure.