El govern en funcions ha posat en relleu la seva "política fiscal justa", després que el Tribunal Constitucional (TC) hagi avalat l'impost a les grans fortunes, que grava el patrimoni net de les persones físiques de quantia superior als 3 milions d'euros, en rebutjar el recurs presentat pel Govern de la Comunitat de Madrid que presideix Isabel Díaz-Ayuso. "És una decisió important que va adoptar el govern espanyol en nom del que creem, és una fiscalitat que ha de ser justa", ha destacat la portaveu de l'Executiu en funcions i ministra de política territorial, Isabel Rodríguez, durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.
La voluntat del govern espanyol amb aquesta mesura, segons Rodríguez, és poder tenir un país més cohesionat socialment, la qual cosa necessita una política fiscal justa. "És en el que hem treballat durant aquests anys i desitjaríem continuar treballant en els pròxims en els pròxims anys", ha assegurat.
Més comunitats
A més de Madrid, han impugnat aquest nou impost els governs d'Andalusia, Galícia i Múrcia, com la patronal catalana Foment. Tant l'Executiu madrileny com la Junta van demanar que se suspengués cautelarment l'aplicació del tribut, però el Constitucional el va denegar. La decisió adoptada aquest dimecres pel TC té lloc 10 mesos després que el Senat aprovés l'impost. La mesura va ser inclosa via esmena en el Congrés per PSOE i Unidas Podemos en la proposició de llei per introduir nous gravàmens temporals a empreses energètiques i banca.
L'impost avalat pel Constitucional és de l'1,7% per als patrimonis d'entre 3 i 5,3 milions d'euros; del 2,1% per als patrimonis d'entre 5,3 i 10,6 milions; i del 3,5% per a aquells patrimonis superiors a 10,6 milions d'euros.
En el marc del seu acord programàtic per formar un nou govern de coalició progressista, PSOE i Sumar s'han compromès a avaluar els resultats de l'Impost Temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes amb l'objectiu d'avançar cap a una nova tributació de la riquesa en el marc del model de finançament autonòmic per acabar amb la competència fiscal deslleial entre territoris. El que sí que es fixa en l'acord és la revisió dels gravàmens a banca i energètiques, amb l'objectiu de readaptar-los i mantenir-los una vegada que expiri el seu període d'aplicació actual (2024).