El Ministeri d'Economia insisteix que l'economia espanyola creixerà un 2,1% aquest any i entén que les recents dades conegudes de l'Enquesta de Població Activa (l'ocupació va créixer el 2022 un 1,4%) i de Comptabilitat Nacional (el PIB va augmentar un 5,5% l'any passat) venen a ratificar les previsions que van llançar a l'octubre. Tanmateix, en el Ministeri que dirigeix Nadia Calviño obvien els mals resultats de l'últim trimestre de l'any recollits a les dues enquestes de l'Institut Nacional d'Estadística (INE): entre octubre i desembre es van destruir 81.900 llocs de treball i el PIB va créixer dues dècimes gràcies a la caiguda dels preus energètics, ja que el consum (-0,8%) i la inversió (-1,2%) han patit descensos al final de l'any.

Segons l'opinió d'Economia, els resultats trimestrals s'estan comportant d'una manera molt volàtil, per la qual cosa no s'han de treure conclusions amb aquesta informació, i prefereix analitzar el comportament de l'economia amb el conjunt de l'any. Tanmateix, el 2022 ha mostrat una evolució molt dispar en la primera part de l'any respecte a la segona que ja dona un clar debilitament de l'activitat. Però vist en conjunt, en Economia conclouen que l'any passat hi va haver un creixement equilibrat, amb aportació tant de la demanda interna (consum i inversió) com de l'externa (especialment del turisme, però també de la venda de béns a l'exterior). I tot això en un entorn internacional extraordinàriament negatiu amb fortes pujades en el preu del gas i dels carburants i altres matèries primeres, moltes d'incloses en els processos d'elaboració d'aliments.

Fortalesa de l'economia

Però les dades de la comptabilitat nacional i de l'ocupació, en màxims històrics, no són l'únic argument que manegen en el departament de la vicepresidenta primera per sustentar els seus pronòstics d'un creixement del 2,1% el 2023. Una raonament que realitzen malgrat que són molt per sobre dels realitzats per altres organismes nacionals i internacions sobre el PIB espanyol, encara que existeix un consens que Espanya es col·locarà per sobre del conjunt de la UE. En defensa del pronòstic del govern espanyol existeixen motius de caràcter conjuntural, però també altres d'estructurals.

Entre els primers, fonts d'Economia reconeixen que les pujades de tipus d'interès juguen en contra del creixement econòmic. A favor, tanmateix, compten amb una contenció en la inflació amb taxes de creixement inferiors a la mitjana de la UE. Una rebaixa directament relacionada amb la reducció dels preus de l'energia, tant del gas i el petroli, com de l'electricitat. Sobre aquesta última energia, en Economia treuen pit per les mesures adoptades pel govern espanyol amb l'excepció ibèrica negociada amb la Comissió Europea que ha permès posar el preu de la llum entre els més baixos d'Europa. Unes rebaixes que Economia defensa s'aniran traslladant a la resta de preus contribuint a moderar la inflació, tant a l'índex general com en la subjacent.

Un entorn de caiguda de preus que també ha contribuït a una millora de les expectatives dels països de la Unió Europea, els principals socis comercials d'Espanya, especialment en sectors tan sensibles per a l'economia nacional com el turisme. Com a exemple, el govern alemany ha anunciat aquesta setmana que el seu PIB serà positiu per al conjunt de l'any en dues dècimes, abandonant les previsions negatives que mantenia anteriorment. El que suposaria un enfortiment de la balança de pagaments per a l'economia espanyola.

Embranzida de la demanda i la inversió

En clau nacional, en Economia aposten per una bona evolució de la demanda interna, tant en el consum com en la inversió. Sobre el primer, entén que les famílies encara compten amb un matalàs atesa la solidesa de l'estalvi i confien que l'estabilitat en l'ocupació que ha generat la reforma laboral permetrà una despesa més gran de les llars. I un tercer pilar del consum vindrà de la mà de l'augment dels salaris "esperable i desitjable" en Economia, com va declarar el secretari d'Estat d'Economia la setmana passada a ON ECONOMIA. Del costat de la inversió, els fons Next Generation serviran d'esperó a les empreses. Fins ara més de 150.000 ja tenen projectes aprovats que es cobriran amb els diners procedents del pla de renovació. El govern espanyol calculen que de mitjana anual, tindran una empenta de tres punts al PIB.

Però a més d'aquestes millors perspectives conjunturals respecte a les quals s'espavilaven fa uns mesos, Economia ha comptabilitzat un canvi de l'estructura productiva espanyola en favor de sectors de caràcter més tecnològic que s'han mostrat més dinàmics aquests dos últims anys en la creació d'ocupació i inversió. Una cosa que també es dedueix del creixement de la inversió en els components de "béns d'equipament" i "productes de propietat industrial", menys intensius, en capital i, per tant deute, i amb més productivitat.

Marges empresarials

Economia -com va apuntar el secretari d'Estat a aquest diari- defensa que les fortes pujades de la inflació de l'any passat es deuen majoritàriament a l'increment dels costos de producció que han patit les empreses. En especial els energètics, però també en matèries primeres. Tanmateix, Economia reconeix que l'increment dels marges de beneficis de l'any passat podria ser responsable d'una petita part a la pujada de l'IPC.